Vers un nou marc figuratiu

A la Galeria JORGE ALDECOA de Barcelona es presenta una mostra de pintura figurativa sota el títol de “IMÁGENES POSIBLES. Una antología figurativa”. 

Aquesta exposició reuneix deu artistes ( nou pintors i un escultor ) que des  d’aproximacions a la “realitat” molt diferents, convergeixen en una mateixa tendència. S’endinsen en una pintura o escultura figurativa, que aporta un nou corrent realista, que també veiem en altres llocs i exposicions actualment. Sembla que el pintor ens vulgui fer més present el món que ens envolta, aquell en el qual ens hi relacionem.

Aquests artistes no volen sostreure’ns del món real, però sí oferir-nos una altra cara de l’objecte, el personatge o el paisatge, ja sigui amb trets hiperrealistes, naturalistes o primitius. A vegades semblen voler desvetllar el nou realisme tan sols amb un canvi de coloració, la distribució espacial o la precisió del traç. 

Fig.1 Mujer pájaro, Mónica Subidé, oli s/cola de conill en cotó.

Destaquen entre aquestes pintures els retrats expressionistes o de caire fauvista de Mònica Subidé (Vilassar de Mar, 1974) (Fig.1), la intimitat familiar d’Alejandra Caballero (Madrid, 1974), el món subconscient i personal de José Bonell (Barcelona, 1989) (Fig.2), l’hiperrealisme de Juan Escauriaza (Madrid, 1961) (Fig.3), la naturalesa idealitzada, però que es fa present, de Gabi Gallego (Barcelona, 1988), els cossos vius del  fotògraf Eloy Morales (Madrid, 1973), el paisatge hiperrealista i a la vegada personal d’Álex Barros (Madrid, 1989) o l’escultura de Gerard Mas (Sant Feliu de Guixols, 1976). 

Fig.2 Brauner, José Bonell, oli s/t.

El conjunt de l’exposició mostra trets artístics molt diferents, però, i això és el seu mèrit, ens ensenya unes visions que encerclen la nostra societat. S’endevina un intent per cercar un nou imaginari, fet de quotidianitat i bellesa. Quelcom de tot això ho veiem també en l’hiperrealisme a voltes surrealista de Miguel Macaya (Santander, 1964) (Fig.4), amb la seva pinzellada nítida i precisa, com igualment en els quadres de carbó i oli de Miquel Wert (Barcelona, 1982). 

Fig.4 S/T (loco lengua), Miguel Macaya, oli s/fusta.

Aquesta exposició és una invitació a descobrir diferents vessants de la realitat, a la vegada que ens ofereix un nou relat figuratiu del món que s’hi representa. 

Barcelona, 29 de juny de 2021

 

Bibliografia :
Ariadna Álvarez y Marta Ruiz Serrano, catàleg de l’exposició IMÁGENES POSIBLES. Una antología figurativa. Ed. Jorge Alcolea.