[bs-quote quote=”Al costat dels problemes que tothom coneix, fer-se gran presenta un avantatge: permet confrontar el record personal amb els relats esbiaixats” style=”style-7″ align=”center” color=”#e0e0e0″ author_name=”Vicenç Pagès (1963)”][/bs-quote]
L’escriptor, professor de literatura i crític literari Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) ha escrit amb èxit en els següents gèneres literaris: novel·les com “Els jugadors de whist” o “Dies de frontera”; llibres de contes com “El poeta i altres contes” o “Exorcismes” i assajos com “De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil” o “Clàssics revisitats”, entre d’altres. Ha guanyat la Biennal de Barcelona en l’apartat de literatura el 1989, i els premis Crexells, el Vayreda, el Rodoreda, el Documenta, el Sant Joan i el Sant Jordi. El 2014 va guanyar el Premi Nacional de Literatura. Ara acaba de publicar el seu darrer llibre: Memòria Vintage.
[bs-quote quote=”La literatura és com la borsa. Alguns valors que fa trenta anys amb prou feines cotitzaven han demostrat ser grans inversions, mentre que d’altres de prometedors han baixat com un suflé” style=”style-20″ align=”left” author_name=”Vicenç Pagès (1963)”][/bs-quote]
Amb aquest nou volum l’autor ens torna a sorprendre per la seva originalitat. És un llibre diferent dels altres i així Pagès compleix una de les seves premisses literàries: li agrada experimentar, sense anar repetint el que més o menys ha funcionat, perquè això pot acabar provocant avorriment -diu. La seva idea és, doncs, que cada llibre nou sigui diferent, perquè així –remarca- cada vegada vas aprenent.
Memòria Vintage adopta la forma de diccionari amb l’objectiu de facilitar troballes imprevistes –diu l’autor-, amb quatre-centes entrades en ordre alfabètic i amb paraules en negreta per facilitar altres itineraris que els que proposi l’atzar i suscitar així aproximacions laterals, comenta Pagès.
L’origen del llibre són els vint-i-sis articles publicats al diari El Punt l’agost de 2012, cadascun dels quals tractava sobre una paraula –o un significat- en risc de desaparició. Des d’aleshores l’autor va anar ampliant la tria, si bé la majoria d’entrades és inèdita.
El llibre és una barreja d’espeleologia, de notaria, de crítica cultural, d’evocació d’assaig, de micro-història i d’autobiografia –diu Pagès-. Una memòria personal i col·lectiva de la generació del baby boom, llegim a la contraportada.
En el llibre, el “vintage” va des de l’arribada de l’home a la Lluna, l’any 1969, fins a l’arribada d’internet i l’estrena del film Pulp Fiction de Quentin Tarantino, l’any 1994.
[bs-quote quote=”Totes les generacions tendeixen a creure que van néixer massa tard” style=”style-17″ align=”center” color=”#6b6b6b” author_name=”Vicenç Pagès (1963)”][/bs-quote]
Les entrades (referides a música, cinema, literatura, educació, jocs, costums, objectes, oficis, etc.) tenen en comú que els seus significats van ser vigents durant els anys setanta i vuitanta, i avui es troben en franca recessió.
[bs-quote quote=”Sense memòria no hi ha argumentació, tan sols opinió. Sense memòria és molt més fàcil que ens enredin. Sense memòria no som” style=”style-20″ align=”left” author_name=”Vicenç Pagès (1963)”][/bs-quote]
Al llibre hi trobem uns aclariments. Es consideren andròmines els objectes vells i inútils que no estan de moda. S’anomenen vintage, en canvi, els objectes recuperables, reciclables en forma de citació irònica, de distància generacional, de picada d’ullet estetitzant (pàg. 17). El terme designa qualsevol entitat –cotxe, peça de vestir, estil musical- que, sense arribar a ser una antigalla, ha envellit prou bé. Evoca un temps que tendim a recordar amb nostàlgia, si no amb gelosia (pàg. 365). Però també escriu: “Curiós poder, el de la nostàlgia, que ens pot fer arribar a fer estimar el que dècades enrere havíem detestat” (pàg. 367).
No cometem també l’error de confondre el vintage amb el retro –diu l’autor-, que és imitació voluntària des del present. El vintage és propi de les parades de brocanters, on descobrim estris que havíem vist a casa de l’àvia. El retro, en canvi, és la moto nova que imita la que duia el nostre tiet (pàg. 367).
L’autor ens diu que aquesta “memòria vintage” no vol ser prescriptiva ni té pretensions morals. Algunes entrades són jocoses, altres són crítiques o descriptives. Però Pagès escriu sempre amb una mirada irònica i lúcida, fent parella amb l’humor i la intel·ligència. I el resultat és que aconsegueix un llibre elegant, divertit, entretingut i útil, on trobem sentències com aquesta en contra de la frivolitat: “En aquests temps en què odiar s’ha posat de moda –hi ha frívols que odien un actor, un color o el gelat de vainilla-, reservem el nostre odi a Franco, que ens va robar l’imaginari i –tant com va poder- l’alegria de viure. Ni amb ell ni amb els franquistes, de llavors i d’ara, no és possible l’oblit” (pàg. 130).
[bs-quote quote=”La lectura s’està convertint en una extravagància” style=”style-17″ align=”center” color=”#6d6d6d” author_name=”Vicenç Pagès (1963)”][/bs-quote]
Recomanem amb entusiasme la lectura d’aquest interessant, curiós i inclassificable llibre. El plaer literari està assegurat. També hi podrem aprendre i trobar-hi sorpreses. Perquè l’autor ha aconseguit que quan un comença a llegir el llibre se li arrapa a la consciència i ja no li dona més opció que continuar llegint, encara que sigui a petits glops. Per tant, ja sigui seguint un itinerari de lectura convencional o un altre d’alternatiu, només tens delit d’arribar fins al final. No pots dir prou. I això també té molt de mèrit i només està a l’abast de plomes privilegiades i escriptors de referència com ho és en Vicenç Pagès.
Agraïment: A Josefina Alió per la revisió crítica al present manuscrit.
Referències bibliogràfiques
- PAGÈS JORDÀ, Vicenç. Memòria Vintage. De l’home a la lluna a PulpFiction. Editorial Empúries, Barcelona 2020.
- SERRA, Montserrat. “Vicenç Pagès Jordà: L’art és l’organització de la passió”. VilaWeb, 20 de desembre de 2016. https://www.vilaweb.cat/noticies/vicenc-pages-jorda-a-el-mon-dhoraci-conflueixen-la-realitat-la-ficcio-i-el-deliri/
- SALA, Xevi. “Vicenç Pagès i Jordà. La lectura s’està convertint en una extravagància”. El Punt Avui, 15 de gener de 2019, pàg. 22-23.
