Esperem un any millor

Reproduït d’El Punt-AVUI del dia 4 de gener de 2021
Sabem el que ens ha passat durant l’any que tot just acabem de deixar, amb males notícies en diferents àmbits. No sabem, però, què ens oferirà l’any que encetem, però hi tenim posades moltes esperances, tot i que sabem que, perquè sigui millor, s’hauran de canviar dinàmiques en diferents àmbits.Pel que fa al sanitari, ja amb les vacunes en marxa i amb més informació sobre la Covid-19, tot això ens permet tenir esperança a l’hora d’eradicar la pandèmia i també de trobar-hi tractaments que siguin eficaços. Esperem, doncs, que, a partir de mitjans d’any, capgirem la pandèmia. Això seria una bona noticia per al món en general, per al benestar de les persones, per a la recuperació de l’economia i també per a l’estabilitat social.

Amb les vacunes en marxa i amb més informació sobre la Covid-19, tenim l’esperança de poder eradicar la pandèmia i trobar-hi tractaments eficaços

En tot aquest escenari, hi juguen un paper fonamental els estaments públics, perquè aquesta crisi global, que afecta tothom i tots els sectors i que obliga a les restriccions de mobilitat, necessita del suport i ajut dels governs i dels organismes econòmics i sanitaris d’àmbit global, amb la finalitat que ciutadans i empreses trobin mecanismes per aguantar la situació actual i sortir-ne reforçats.

Aquí és on troben els ajusts estatals a les respectives economies, que han estat molt diferents en funció de la capacitat econòmica de cada estat, i també se situen els ajuts d’organitzacions supraestatals, com és el cas de la Unió Europea (UE), que, amb un paquet de 750.000 milions d’euros, pretén ajudar les economies i la ciutadania dels seus estats membres. Tot això serà possible si aquests ajuts tenen una canalització correcta cap als sectors afectats i també si els governants són conscients dels efectes derivats de la crisi global i, encara que sigui per una vegada, aquest any 2021, pensen en clau global més que no pas en clau interna, posant per davant els interessos particulars del seu partit o país.

A més, en l’àmbit mundial, tenim uns reptes que afecten tothom, com són, a part de l’eradicació de la pandèmia, la sostenibilitat ambiental del planeta, la gestió de la demografia i les migracions en un món cada vegada més poblat i l’adaptació de la societat a un escenari marcat per la influència de les noves tecnologies i la digitalització que afectarà el mercat de treball, les empreses i els costums de les persones, i que ens aboca a un escenari de més desigualtats, que és del tot necessari evitar, per tal de tenir una societat estable i justa.

També la gestió de la geopolítica, amb una Unió Europea que acaba de signar un acord d’inversions amb la Xina, amb el Brexit fet finalment realitat, amb uns Estats Units que esperem que apostin pel multilateralisme amb el nou president, el demòcrata Joe Biden, i amb massa estats importants dirigits per estructures més autoritàries que democràtiques.

I, a casa nostra, desitjar que les eleccions del pròxim 14 de febrer ens portin a un escenari de diàleg real que proporcioni espais d’entesa i de comprensió de l’altre i en què els valors de la democràcia i de la llibertat estiguin per sobre de les imposicions.

Ja sé que tot plegat són bons propòsits i que massa sovint la realitat esguerra el que havíem previst o el que havíem desitjat. Però, si aconseguim algunes coses de les descrites, segur que haurem contribuït a millorar la societat. Som-hi!