I si Barrera diu que la Generalitat no celebrarà l’Any Estellés, estic segur que Estellés se’n fot, no de l’Any en si, disculpeu-me la trampa del títol, sinó que determinats personatges no el vulguin celebrar. Perquè Estellés sap que l’efemèride se celebrarà igualment i, sobretot, perquè sap que cada any és el seu any, i que a més el poble el celebra cada dia, als escenaris, a les biblioteques i llibreries, a les aules, als casals populars, als restaurants o al sofà de casa.
Martí Estruch Axmacher (1968)
Sapieu-ho tots d’una vegada:
sóc llatí, amargament llatí.
per això, desesperadament,
enyore grècia.Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
Oh clar país que ara volen obscur
homes obscurs de tenebrosa lletra
i el fan funest amb baralles i plets!Vicent Andrés Estellés (1924-1993)
Vicent Andrés Estellés és molt més que un poeta; és un símbol de resistència i d’orgull. Els seus poemes són una crònica de la nostra història recent, un testimoni dels temps difícils, però també un cant a l’esperança, a l’amor i a la vida.
Gemma Pasqual (1967)
Vicent Andrés Estellés va néixer a Burjassot el 3 de setembre de l’any 1924, ara fa cent anys, al sí d’una família de forners i morí a València el 1993. Poeta universal va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1978, la Creu de Sant Jordi l’any 1982 i el Premi de les Lletres del País Valencià el 1984, entre d’altres distincions.
Per a celebrar el centenari del natalici del millor poeta valencià d’ençà d’ Ausiàs Marc, segons Joan Fuster, la societat civil amb dotzenes d’entitats, ajuntaments, associacions i particulars l’ estan homenatjant malgrat el buit del nou govern PP-Vox. Cal remarcar Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Col·lectiu Ovidi Montllor, Fundació Sambori, Societat Coral el Micalet, el Tempir d’Elx, Ateneu de Bétera, també l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el PEN català, que entre d’altres col·lectius s’han bolcat en activitats de tota mena per recordar-lo amb agraïment i per celebrar la poesia d’Estellés l’any d’aquest aniversari.
La monumentalitat de la seva obra, publicada a l’Obra Completa per l’editorial Tres i Quatre, s’acabarà d’editar l’any que ve i tindrà tretze volums amb gairebé 5.000 pàgines, amb un “Mural del País Valencià” de gairebé 2.000 pàgines amb referències a cada poble, racó i personatge admirat del territori. Hi ha traduccions de la seva poesia a l’alemany, a l’anglès, al castellà, a l’asturià, al flamenc, al francès, a l’hongarès, a l’italià, al japonès, al neerlandès, al portuguès i al turc.
La poesia estellesiana és un impressionant i magnífic testimoni del nostre temps, a pesar de les dificultats, inconvenients, prohibicions i censures d’una època molt dura, i escrita en una llengua minoritzada, perseguida i silenciada oficialment per la dictadura. Una poesia única d’un poeta convertit en símbol popular.
Estellés, als 18 anys se n’anà a estudiar a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid. El 1955 es casà amb Isabel Lorente Riba (1926-2006). La seva primera filla va morir als quatre mesos, fet colpidor que va reflectir en la seva obra. Inicialment va escriure en castellà però canvià de llengua fent servir tots els recursos que li oferia la poesia i optant per un llenguatge aparentment planer per ser escoltat i ser entès.
Estellés, que s’anomenava “valencià de catalana arrel”, era un profund coneixedor de la tradició literària, parlava dels antics com si fossin contemporanis, amb una identificació especialment volguda amb la poesia d’Horaci i finalment amb Ausiàs Marc, el referent ineludible d’abast universal en llengua catalana de tots els grans poetes, el seu gran ídol i referent.
Estellés és un poeta molt popular que tenia vocació de fer-se entendre i connectar amb el públic amb un compromís social i cívic importantíssim, però també molt coneixedor de les múltiples formes de poesia. Va escriure tankes (estrofes japoneses), sonets, també versos blancs i algun cal·ligrama, reconeixent sempre la gent del carrer, el poble, com a destinataris (“un entre tants”,com ell es definia). Recordem aquests versos seus tan populars: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!”
El fet de tractar temes universals i fonamentals de la literatura, com l’amor i la mort, el desig, la mediterraneïtat, la tristor, l’esperança i la lluita de manera tan brillant, amb textos que s’han convertit en referents o himnes com “Els amants” o “Assumiràs la veu d’un poble” ha estat una clau indiscutible de la seva popularitat. Perquè tal com assenyala Pérez-Montaner, poeta i amic d’Estellés, “ell deixa constància d’allò que ha viscut, ha vist, ha llegit o ha imaginat. I va creant el seu univers líric i poètic propi, testimoniatge directe de la vida del seu temps, de la situació política i social a València en una època en la qual la misèria, la fam, el fred, els drames i les tragèdies assoleixen un clar protagonisme, amb una visió descarnada però sempre tendra i exuberant”.
Remarca Irene Mira, autora dels pròlegs de diversos volums de l’Obra Completa d’Estellés, juntament amb Jordi Oviedo, l’habilitat del poeta en expressar l’amor de diverses maneres, “des de l’amor conjugal i estàndard fins al sexe i altres formes més diverses de l’expressió de la sexualitat”. Després hi ha el seu amor al país i a les classes subalternes, diu. Oviedo també remarca: “És vigent sobretot perquè és un escriptor clàssic”. Es relaciona amb la tradició però a banda aporta el seu accent particular que el fa singular.
Juntament amb Miquel Martí i Pol i Jacint Verdaguer, Estellés és dels poetes que la cultura catalana més ha musicat. Sobretot Ovidi Montllor al principi, però també Obrint Pas, Maria del Mar Bonet, Borja Penalba, Aspercat, El diluvi, Zoo i Pupil·les, entre d’altres.
Gemma Pasqual, escriptora i presidenta de la Societat Coral el Micalet, remarca que “als seus versos trobe la força per a reivindicar qui som i d’on venim, la dignitat d’un poble que ha lluitat per mantenir viva la seua identitat i la seua llengua”.
Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, recorda que Vicent Andrés Estellés és un dels poetes fonamentals de la literatura catalana, però també de la literatura europea i universal, no ho hauríem d’oblidar.
Àngels Gregori, poetessa i comissària de l’Any Estellés, remarca la seua determinació en construir una proposta col·lectiva d’aspiració universal situant-se sempre des d’una perspectiva concreta, que és la “d’ un entre tants”.
Jaume Pérez-Montaner acaba de publicar una completa antologia d’Estellés amb uns dos-cents poemes titulada “Una tendresa oculta” que és de lectura recomanada. Es tracta d’una tria molt personal fruit d’una relectura profunda de l’obra completa d’Estellés. Hi ha els poemes més coneguts, però també hi ha joies amagades, recorda la periodista Esperança Camps Barber. Una lectura que comporta un enriquiment personal, literari, però també humà. El 2024 convida més que mai a llegir i a gaudir de la poesia estellesiana, una poesia universal i excepcional.
L’Associació Foto Torroella prepara una exposició d’homenatge a Vicent Andres Estellés amb motiu del centenari del seu naixement.
Referències bibliogràfiques
- ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. “Una tendresa oculta (poemes escollits)”. Poesia 3i4. València, 2024.
- MILIAN, Àlex. “El país homenatja la veu del poble”. El Temps, 13 de febrer de 2024, pp 38-45.
- https://www.vilaweb.cat/noticies/estelles-aci-el-pariren-fa-cent-anys-i-aixi-el-recorden-el-canten-i-lestimen
- CAMPS, Esperança. “Jaume Pérez-Montaner: Estellés sabia que escrivia els millors sonets de la literatura catalana, amb permís d’Espriu i de Foix”. VilaWeb, 3 de setembre de 2024. https://www.vilaweb.cat/noticies/jaume-perez-montaner-estelles-sabia-que-escrivia-els-millors-sonets-de-la-literatura-catalana-amb-permis-despriu-i-de-foix/
- PÉREZ-MONTANER, Jaume. “Introducció”. A: ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. “Una tendresa oculta (poemes escollits)”. Poesia 3i4. València, 2024. pp 7-46.
- ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. “Horacianes”. “Les acaballes de Catul”. Poetes del XX. Edicions 62. Barcelona, 2012.
- ANDRÉS ESTELLÉS, Vicent. “La clau que obri tots els panys”. “L’hotel París”. Poetes del XX. Edicions 62. Barcelona, 2012.
No puc dir el teu nom
No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l’he de dir
amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
Vicent Andrés Estellés
Llibre d’exilis, 1971
Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
Vicent Andrés Estellés
Llibre de Meravelles, 1971
Estellés, la mort petita
Estellés, vida.
Estellés, amor.
Estellés, passió.
Estellés, sexualitat.
Estellés, alegria, tristesa, dolor.
Estellés, humaníssim.
Estellés, les coses de cada dia.
Estellés, la mort petita.
Estellés, Isabel.
Estellés, torrentada de versos.
Estellés, inexhaurible
Estellés, lluita.
Estellés, ràbia.
Estellés, llibertat.
Estellés, Mural del País Valencià.
Estellés, Països Catalans.
Estellés, i una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
Poeta Estellés, la veu del nostre poble.
Celdoni Fonoll (1944)
Molta gent ha conegut l’obra d’Estellés a través de la veu d’Ovidi Montllor, el cantautor d’Alcoi, que va musicar una gran quantitat dels seus poemes, molts cops, amb l’acompanyament musical de Toti Soler.
