Als governs se’ls sol fer el primer balanç un cop han passat els 100 primers dies des de la presa de possessió, de manera que ara toca fer-ho amb la Comissió Europea, coneguda com a Comissió Juncker, perquè Jean Claude Juncker n’és el seu president.
La Comissió va començar a caminar l’u de novembre passat i durant aquest tres mesos llargs s’han fet anàlisis de tota mena. Fins i tot a casa nostra, el dia 26 de gener, el Consell Català del Moviment Europeu, en la seva Jornada anual en el Parlament de Catalunya, va tractar sobre els reptes de la Comissió Juncker, amb ponents de nivell com Francisco Fonseca, director de la Representació de la Comissió Europea a Espanya; Anton Gasol, doctor en Economia; Jordi Bacaria, director general del CIDOB, i la periodista Rosa Massagué. Juncker es va fixar deu prioritats, totes importants, entre les quals destaquen aconseguir col·locar al mercat 315.000 milions d’euros, la major part provinent de fons privats, per generar inversions que ajudin al dinamisme econòmic i a fomentar l’ocupació.
També aprofundir en la política econòmica i monetària única, consolidant els avenços en el control pressupostari, convergència fiscal, unió bancària i, amb l’ajut del Banc Central Europeu, consolidar i estabilitzar la zona euro. I també completar el mercat únic interior, amb especial atenció al mercat digital. Un altre repte és la gestió de l’energia sostenible amb el canvi climàtic, facilitant les interconnexions elèctriques i gasístiques. També desenvolupar el lliure comerç, amb especial atenció a avançar en el que ha de ser el tractat més important del món, entre la UE i els EUA (TTIP), que abraça la meitat del comerç mundial. I en l’àmbit de la justícia, treballar per l’espai europeu de justícia, llibertat i seguretat i conveni europeu de llibertats. Tot això sense oblidar gestionar amb rigor la immigració i treballant perquè la Unió Europa sigui un actor polític important al món. Naturalment, aquests cent dies han servit per posar les bases per acomplir els reptes.
De fet, sabem que el president Juncker ha debatut 8 vegades en el Parlament Europeu, ha rebut 14 caps d’estat o de govern i ha participat en 15 reunions amb líders del G-20. I, pel que fa als vicepresidents i comissaris, han estat 65 vegades al Parlament Europeu, 27 en el Consell i 24 en els parlaments estatals, a més de contestar 3.426 preguntes de parlamentaris europeus, per posar exemples de l’activitat, que sovint passa desapercebuda als ciutadans, ja que estem més pendents, i la premsa també, del que passa al nostre costat i als nostres governs locals i nacionals que no pas de Brussel·les que, de fet, és d’on emanen ja el 80% de les normes que finalment afecten la ciutadania. De dificultats de ben segur que n’hi haurà, com la situació financera i social de Grècia, l’atur, la crisi d’Ucraïna, el terrorisme, posem per cas. Això vol dir que queda molta feina a fer a la Comissió Europea, però l’impuls i el dinamisme que ha demostrat aquests 100 primers dies, fan pensar que s’aconseguiran els reptes establerts i, si això succeeix, en direm bé tots els ciutadans. Ja tindrem temps d’anar-ho comprovant.
