Emporion
Dilluns, 7 juliol
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
No Result
View All Result
Emporion
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca
Emporion
Inici Revista Emporion mensual any 2015 núm 99 -març- 2015

El patró or

Josep MartinoyperJosep Martinoy
23 de febrer de 2015
a núm 99 -març- 2015, Opinió
Temps de lectura: 3 minuts
El patró or

Durant el segle XIX, l’economia mundial es va regir pel patró or. Això vol dir que els estats que s’hi acollien només podien emetre moneda pel valor de l’or que tenien guardat. Recorden que als antics bitllets de pessetes hi posava “páguese al portador la cantidad de…” 100, 500, 1.000, 5.000… En teoria, amb un bitllet podries haver anat al Banc d’Espanya i sortir-ne amb una quantitat d’or per aquell valor. Aquest model financer internacional va patir la seva primera crisi després de la I Guerra Mundial, quan l’esforç  bèl·lic va obligar molts governs a imprimir més diner i per tant més valor de l’or del qual disposaven. La Gran Bretanya va abolir el patró or el 1931. Els acords de Bretton Woods del juliol del 1944, en plena II Guerra Mundial, va suposar una altra alteració de l’economia mundial.  En aquest hotel de New Hampshire (EUA) es van posar las regles econòmiques i financeres que havien de regir entre els països més industrialitzats. Allà es va decidir la creació del Banc Mundial (BM ) i del Fons Monetari Internacional (FMI) i es va adoptar el dòlar com a moneda de referència mundial que estava regida pel patró or.  D’aquí ve que els Estats Units ressorgissin de la II Guerra Mundial com a primera potència econòmica. La guerra s’havia produït lluny del seu territori, tenien una indústria potent, sobretot en el sector armamentístic, i la capacitat econòmica per a deixar diners als països que havien entrat en conflicte. En total tenien acumulades 20.000 tones d’or, dipositades bàsicament a Fort Knox.

I tot va anar bé fins que els nord-americans van entrar a la Guerra del Vietnam (1965-1975) i l’esforç de guerra va fer que el president Richard Nixon decidís que els EUA deixessin el patró or el 15 d’agost del 1971. Henry Hazlitt i Paul Samuelson havien recomanat a Nixon devaluar el dòlar perquè seria necessari augmentar el nombre de dòlars que es necessitarien per aconseguir una unça d’or del Tresor dels EUA. Però Nixon es va escoltar més  Milton Friedman, qui va proposar deixar flotar el dòlar i eliminar la convertibilitat en or, perquè la moneda nord-americana tenia un vàlua per si mateixa perquè tenia al darrera el suport de la primera potència mundial. A partir d’aquell moment, l’economia mundial va passar a dependre exclusivament de la confiança que tenien en el dòlar, però els EUA tenien un avantatge: podien pagar els seus deutes simplement posant en funcionament la màquina de fer bitllets.

Bona part de la crisi mundial ve d’aquella decisió. Com que cada vegada els EUA tenien més necessitat militar, la màquina de fer dòlars no va parar. I el món ha acceptat durant quasi 40 anys que si en un paper hi posa que val 100 $ val 100 $. La resta de països havia de comprar dòlars per fer les seves importacions i exportacions, dòlars  que eren canviats per la moneda local. Amb el pas del temps, els EUA s’han anat endeutant, ara deuen tants i tants bilions que és impossible tornar-los. Però no és només el dòlar el què no té cap suport al darrere, a l’euro o al ien, els passa el mateix. Així que vivim en una autèntica bombolla de divises. I pot esclatar en qualsevol moment.

Un dels principals perills pot venir de la Xina. Durant el segle XXI, l’economia xinesa ha crescut a un ritme de més de dos dígits anuals i amb pactes per aconseguir facilitats en el lliure comerç, ha anat comprant reserves de dòlars i deute dels nord-americans. Ara la Xina és el primer creditor dels EUA i si mai reclamés el deute tombaria l’economia nord-americana.  Un perillós equilibri d’interessos.

Davant aquest panorama, ja hi ha països que estan proposant tornar al patró or i d’altres ja han fet moviments. Per exemple, fa pocs mesos, els suïssos van votar en referèndum passar del 7% de les reserves d’or actuals al 20% de les reserves de divises. El 78% de les persones que van votar s’hi van oposar. La raó és que es va considerar que això impediria al banc central gestionar la política monetària correctament. Suïssa va abandonar el patró or el 1999. Des de llavors el banc central suís no té cap obligació de tenir or físicament com a part de la seva reserva de divises i s’han reduït dràsticament. El banc central suís, a més, ha hagut de baixar els tipus d’interès seguint les polítiques del Banc Central Europeu per mantenir la paritat euro-franc suís. Els promotors del referèndum, el Partit del Poble Suís, considerava que el Schweizerische Nationalbank té un superàvit d’euros que amb la crisi s’han anat devaluant i que augmentar les reserves d’or tornaria a donar a Suïssa la solvència econòmica bancària que ha anat perdent els últims anys.

Tags: economiaopinió
Article anterior

100 dies de la Comissió Juncker

Següent article

Moixé Natan: El jueu savi de Tàrrega i la seva obra “Qüestions de vida”

Josep Martinoy

Josep Martinoy

Articles Relacionats

Susanna Rafart i la seva autoantologia poètica El saüc i la forja
Cultura

Susanna Rafart i la seva autoantologia poètica El saüc i la forja

5 de juliol de 2025
La transició ecològica s’estavella a l’aeroport
Medi Ambient

La transició ecològica s’estavella a l’aeroport

1 de juliol de 2025
El talent i la Intel·ligència Artificial
Opinió

El talent i la Intel·ligència Artificial

25 de juny de 2025
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Amb el suport de:

© 2023 - Emporion | info@emporion.org

web de placid.cat
web de placid.cat

Welcome Back!

Login to your account below

Forgotten Password?

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In

Add New Playlist

Emporion
Gestiona el consentiment de les galetes
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a fins analítics i per mostrar publicitat personalitzada en base a un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació (per exemple, pàgines visitades).
Funcional Sempre actiu
L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari amb la finalitat legítima de permetre l'ús d'un determinat servei sol·licitat explícitament per l'abonat o usuari, o amb l'única finalitat de realitzar la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes. L'emmagatzematge o accés tècnic que s'utilitza exclusivament amb finalitats estadístiques.
Màrqueting
L'emmagatzematge tècnic o l'accés són necessaris per crear perfils d'usuari per enviar publicitat o per fer un seguiment de l'usuari en un lloc web o en diversos llocs web amb finalitats de màrqueting similars.
Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
Veure preferències
{title} {title} {title}
No Result
View All Result
  • Articles
  • Autors i Crèdits
  • Hemeroteca

© 2023 - Emporion | Tots els drets reservats | Avís legal | Política de cookies