Acaba d’arribar-nos l’edició crítica de la col·lecció de proverbis en hebreu de Moixé Natan (1290-1360), un jueu savi de la Tàrrega medieval, aplegats en la seva obra Qüestions de vida, amb la traducció completa al català.
Això ha estat possible gràcies a la investigació realitzada en la magnífica tesi doctoral de Josep Xavier Muntané Santiveri, que ha permès redescobrir o donar a conèixer la figura i l’obra d’un autor català de la baixa edat mitjana pràcticament oblidat i que caldrà recuperar.
Ens recorda Muntané que la primera meitat del segle XIV i els dos terços del segle XV foren els moments àlgids dels targarins de religió no cristiana. Moixé Natan, un d’ells, arribaria a ser un dels jueus preeminents del seu temps, un gran intel·lectual, una persona amb prestigi i amb una sòlida educació, de caràcter reflexiu i mesurat, que seria també durant els primers decennis del segle XIV un dels homes més rics de Catalunya. Segons Muntané, hauria nascut a l’entorn de l’any 1290 i hauria mort el 1360, al voltant dels setanta anys d’edat. Un tret biogràfic rellevant és la bona anomenada de què va arribar a gaudir tant en cercles jueus com cristians.
En la seva biografia cal destacar també el fet de la greu epidèmia de pesta de l’any 1348 que es va difondre pels territoris de la Corona Catalanoaragonesa i el rumor pervers i fal·laç que acusava les comunitats jueves de ser l’agent portador i propagador de l’epidèmia. Aquesta injustícia va ocasionar violents avalots contra els calls jueus, primer a Barcelona, després a Cervera i a continuació a Tàrrega, on van morir unes tres-centes persones amb la destrucció i desaparició de la documentació existent a la casa de Moixé Natan.
Un aspecte remarcable de l’autor és el fet que una part del seu temps el dedicà a escriure poemes de to sapiencial en hebreu (la “llengua sagrada”) i en català (la “llengua estrangera”, que era la llengua de la terra on vivia i la que parlava a casa), ja que l’hebreu era aleshores per als “homes intel·ligents”, mentre que el català era per a “l’humil del poble” i també per als “estrangers”. Els textos catalans, potser a causa dels fets esmentats de l’any 1348, s’han perdut, però els hebreus s’han pogut conservar. Moixé Natan destaca, doncs, per ser un dels pocs autors jueus que, des d’un punt de vista lingüístic i literari, va ser competent per escriure obres tant en hebreu com en català.
Cal remarcar que la baixa edat mitjana fou un període de revifalla espiritual i l’obra de Moixé Natan es trobaria dins de l’anomenada literatura didàctica i moral de la seva època. Estaria en la línea dels Proverbis de Guillem de Cervera (escrits l’any 1280); del Llibre dels mil proverbis de Ramon Llull (any 1302); del Llibre de saviesa de Jaume I; del Llibre de paraules e dits de savis e filòsofs de Iafudà Bonsenyor (any 1298), i de les traduccions al català al llarg del segle XIV dels Proverbis de Salomó, el Llibre de Cató i els Proverbia arabum. Per tant, el gènere sapiencial dins la literatura catalana de la baixa edat mitjana va ser significatiu. Posteriorment vindrien altres aportacions importants, de les quals, en el segle XV, destaca principalment el Llibre dels bons amonestaments d’Anselm Turmeda.
Assenyala Muntané que la finalitat primera de Moixé Natan amb la seva obra Qüestions de vida era de natura ètica, ja que pretenia exposar a qui la llegís el camí de la saviesa tal com ell l’entenia, utilitzant una estètica poètica, amb metres, rimes i figures estilístiques. En el seu llibre relativitza l’èxit mundà, després que n’ha experimentat la vanitat i buidor, i proposa textualment l’adquisició de la saviesa del cor si és que realment es vol perdurar en la memòria dels homes. S’esforça a demostrar que ni la bellesa, ni la força de les armes, ni la riquesa, ni la posició heretada poden ser viscuts com a valors en si mateixos, ja que el temps, la malaltia i l’infortuni acaben amb ells. Per això els savis, que han vist com en són d’il·lusòries i vanes aquestes realitats, menyspreen la riquesa, prefereixen la humilitat i viuen de l’estudi.
Els proverbis de Qüestions de vida traduïts al català per Muntané s’ofereixen aplegats temàticament en 58 capítols, sota diferents epígrafs, amb un total de 248 unitats amb composició rimada, sota una estructura general dual: els capítols dedicats a les qualitats i virtuts (fins al capítol 45) apleguen una primera part molt més extensa i precedeixen als capítols centrats en les actituds negatives i els vicis que s’han d’evitar si no es vol fracassar (capítols 46 fins al final). N’oferim un petit tast textual al final d’aquest comentari.
Muntané recalca finalment que Moixé Natan va basar-se i tenia com a referents principals textos sapiencials bíblics, mixnaics i moralitzants medievals, a partir dels quals l’autor recrea, corregeix o aplica a altres situacions vitals, amb collita pròpia, idees que ja havien estat encunyades abans d’ell.
Agraïment: a la professora Lluïsa Culleré, de Tàrrega, per la seva inestimable ajuda en la realització de la present col·laboració.
Referència bibliogràfica
Muntané Santiveri JX. El llibre “Qüestions de Vida” de Moixé Natan, jueu de Tàrrega. Estudi preliminar, edició crítica i traducció catalana d’una col·lecció medieval de proverbis hebreus. Tesi doctoral per a l’obtenció del títol de doctor en Filologia Semítica. Universitat de Barcelona, 2009. http://www.tdx.cat/handle/10803/1746
Exemples de proverbis de Moixé Natan presents a “Qüestions de vida”.
Si no adquireixes, fill meu, saviesa i enteniment,
seràs tingut en no-res i no formaràs part del grup.
Has de saber que tot cos sense
saviesa serà com una casa sense fonament.
[1. 8]
Si un home t’exposa el seu cas,
prestaràs atenció al seu testimoni i romandràs en silenci.
A qui respon abans d’escoltar
la niciesa i la vergonya són per a ell.
[8.4]
Honra els teus pares amb tota l’ànima i amb béns,
perquè en la teva infantesa et van estimar.
L’ull que escarnirà i menysprearà la vellesa
del seu pare i la seva mare, l’arrancaran els corbs
[10.6]
Quan vacil·la la càrrega que està col·locada sobre la bèstia,
no és cert que sense esforç un de sol l’adreça?
En canvi, si cau a terra i és feixuga,
ni tres podran aixecar-la.
[11.6]
El dia que cometis una falta demana perdó
sense excuses ni protestes.
Reconeix tot indici de culpa i de falta,
ja que la negació de pecat és greu com dues faltes.
[14.4]
La moderació pacient és preferible a la riquesa,
gràcies a ella has evitat (cometre) moltes faltes.
Podràs fer el que no ha estat fet,
en comptes de penedir-te pel que hagis fet.
[24.2]
Tot home que es desdigui de la seva paraula
serà abatut, aixafat i humiliat.
No canviïs mai la teva paraula
i així no (seràs) reprovat.
[26.4]
No t’alegris dels guanys
ni t’inquietis per les mancances.
No hi ha mal sense béns.
ni bé, sense mals.
[37.3]
El fruit de la fidelitat, augmentar amics;
el fruit de la vanitat i la mentida, suscitar baralles;
el fruit de la calma, acomplir els seus propòsits;
el fruit de la precipitació, provocar penediment.
[52.2]
