Després de l’Economia del comportament, en què la Psicologia ha intervingut de nou de manera decidida i aliada amb l’Economia per entendre juntes per què prenem decisions (especialment les decisions que afecten a com utilitzem els recursos), apareix en el món de l’Economia un nou concepte més ampli encara: l’Economia narrativa o Economia de les narracions.
[La narrativa forma part de la producció literària en la qual l’autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Es basa en un text que explica una història des d’un punt de vista determinat. Viquipèdia.]
En l’Economia de les narracions cal que hi convergeixin totes les ciències socials: sociologia, psicologia, antropologia, literatura i història. De fet, en aquest nou segle, la professió econòmica no està molt interessada en la història de l’aprenentatge, però si volem fer millors previsions econòmiques hem d’utilitzar totes les perspectives disponibles per estar en contacte amb la realitat.
Què vol dir tot això? Vol dir que les narracions o les històries certes o falses (fakenews) que circulen pel món tenen una influència, unes més que altres, en els mercats, i en l’economia dels diferents països. Això es veu reforçat encara més per les tecnologies de la informació i per les xarxes socials, que poden fer virals molt ràpidament les percepcions i, per tant, el comportament de individus i institucions.
Va ser Robert James Shiller, premi Nobel el 2013 en Ciències Econòmiques, que essent president de la molt influent American Economic Association començà a explicar a primers de 2017 què era això de les narratives en l’Economia.
El cervell humà sempre ha estat molt atent a les narratives (storytelling), ja siguin fàctiques o no, per justificar les accions en curs, fins i tot les accions bàsiques com la despesa i la inversió. Les històries motiven i relacionen les activitats amb els valors i les necessitats profundament sentides.
Per què les narracions afecten l’economia? Shiller explica que quan volem entendre una depressió o recessió, per exemple, hem de saber quan i per què algunes persones deixaran de gastar. Les recessions ocorren quan les persones deixen de comprar coses: no compren un cotxe nou, no compren una casa nova…
Segons Shiller, alguns esdeveniments recents com l’elecció de Donald Trump i el Brexit han deixat molt clara la importància de les narratives en la política i en l’economia.
L’argument central de Shiller és que hi ha noves formes de pensar que són encoratjades per les històries que la gent diu. Ens comuniquem a través d’històries que són destacades o que apel·len el nostre pensament i les nostres emocions. En general, tenen un component d’interès humà i moltes vegades un component polític. Sovint afecten el nostre pensament i el nostre judici moral.
La informació inoblidable o memorable no es transmet de forma shuta, sinó que es presenta amb un embolcall brillant, que són les històries. Si ens proposem destriar la idiosincràsia d’un país, difícilment un conjunt de dades “dures” permeti capturar la seva essència, però una història fantàstica sobre els avantpassats podria quedar en la retina (en la memòria) del receptor i fer la impressió que compren el seu passat i el seu present alhora.
Malgrat que les històries es consideren patrimoni exclusiu de l’art i de la cultura, algunes constitueixen el fonament de l’organització social. Com sosté l’historiador israelià Yuval Harari al seu llibre Homo sapiens, l’èxit de la nostra espècie es va basar en part en la capacitat per parlar sobre coses inventades. La ficció ens permet fundar mites col·lectius que després ajuden a la cooperació entre estranys. La religió és un cas immediat, però també ho són els mites i els sentiments de localització o pertinença, com els països, la pàtria, la bandera i fins tot els codis socials.
Passa el mateix amb les faules econòmiques, com els diners fiduciaris o els bitcoins. La transmissió d’informació és vital per al funcionament de l’economia. Sense aquest mecanisme, els mercats no existirien i no hi hauria possibilitat d’arribar a res semblant a un “equilibri”. I no obstant això, els economistes sabem poc sobre com es trasllada realment la informació.
L’analista típic assumeix que hi ha un agent representatiu que adquireix informació, la comprèn, la processa i eventualment la transfereix de manera precisa. Per a un economista, transmetre mems i gens és bàsicament la mateixa cosa.
[Un mem és, segons les teories sobre la transmissió de la cultura a les noves generacions, la unitat mínima de transmissió de l’herència cultural.]
Durant molt de temps l’economia va deixar de banda les històries perquè no entraven còmodament en les teories basades en l’homo economicus, un individu essencialment racional i que no pot ser enganyat per “relats”. Però això està canviant…
Les narratives són més que dreceres mentals per al món real: són cada vegada més el món real. Les narratives corporatives generen demanda, atreuen talent i, tant en banca com en biotecnologia, ajuden a aconseguir una llicència per operar. En les nostres economies, ens inspiren a gastar i començar negocis, o ens impulsen a mantenir-nos atapeïts, reduir les despeses i reduir el risc. I, tanmateix, sabem relativament poc sobre com les organitzacions competeixen per difondre i fer escoltar les seves narratives. Es tracta d’un concurs que determina cada vegada més l’èxit en mercats reals “antics” i en mercats virtuals “moderns”, així com en àmbits polítics i civils.
Referència principal: SHILLER, R.J. (2017) Narrative Economics. Cowles Foundation Discussion Paper No. 2069. January 2017. Cowles Foundation for Research in Economics. Yale University. Box 208281. New Haven, Connecticut 06520-8281. <http://cowles.yale.edu/>
Full primer de l’Atles Català de Cresques Abraham.<https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Atles_catal%C3%A0_(full_1,_ca000003).jpg>
.jpg){kind=link}