Hem arribat al mes de la Fira i de Santa Caterina, dues dates clau i molt viscudes per la gent de Torroella. Que complicat que s’ha tornat tot!
Pensàvem que vivíem en una democràcia i hem despertat del son l’Espanya més negra i sinistra que crèiem enterrada i que ens condemna a tots per obrir un debat i posar urnes. L’Atado y bien atado del dictador sembla triomfar sobre El debat és millor que el silenci de l’ historiador Josep Fontana. L’Espanya que ens vol fora de combat del PSOE, PP, Ciutadans i VOX contra el dret a decidir en nom d’una Constitució redactada fa més de 40 anys, 9 anys després de l’arribada de la Humanitat a la lluna i que la majoria de nosaltres no hem ni votat.
No podem canviar, tots ho sabem, aquesta mentalitat imperialista. Però sí que podem lluitar-hi per trobar el nostre espai. No sé perquè t’ho dic a tu, Dolors, ¡ precisament a tu! que com els altres presos polítics esteu pagant per permetre’ns votar a tots nosaltres. Ningú ens regalarà res, però res aconseguirem si no ho defensem. Ha de ser, com sempre heu dit, una lluita no violenta, certament, però empipadora i desbordant…i ho farem, Dolors, lluitarem amb fermesa per a tu i per a tots nosaltres contra tanta indignitat democràtica. Vosaltres us l’heu jugada i nosaltres no us deixarem mai sols. MAI !!! Volen dominar-nos, doncs no ho aconseguiran. Sortirem al carrer i cada vegada serem més! Els nostres cors s’han endurit i no donaran mai més la mà d’un estat que ha canviat les porres per les taules de diàleg. Però també intentarem fer-ho amb alegria. El moviment per la independència de Catalunya és alegre perquè vol una societat millor i això no es pot fer sense l’alegria, aquella alegria, Dolors, que sempre transmets amb la teva mirada! Estem amb vosaltres Dolors!!!
El carrer, Dolors, ja el tenim guanyat i una notícia molt bona és que el jovent ho té molt clar. Ara bé, i et soc sincer, els nostres partits polítics semblen viure una altra realitat i no són capaços d’actuar conjuntament. No ha de ser fàcil certament! però crec que han perdut el nord. Em recorda altres situacions històriques i no m’agrada. Com deia Pierre Vilar, si la història és el coneixement del passat, per entendre el present i preparar el futur, no ens estem equivocant de nou? No creus que és el moment de demanar unitat d’acció i deixar-nos de debats interns? Un referèndum ens va unir i aquesta unitat, al meu parer, no s’hauria de perdre. No és temps d’egoismes sinó de cedir per arribar més lluny. T’imagines un sol bloc a Espanya amb 24 o 25 escons i un Parlament català on la primera força fos amb distància la de la independència? Potser soc jo, però no entenc a què dimoni estan jugant els nostres partits polítics. No és ara el temps de remar en la mateixa direcció? Unitat pel poble, Unitat per vosaltres, però sisplau UNITAT. L’esperit de Junts pel Si.
Torroella Vila Bella. Torno a Torroella, aquesta Torroella que tant t’estimes, eh Dolors! Torroella és com un oasi que recull els fruits de tantes persones i institucions que han fet de casa nostra un lloc ideal per viure-hi. Ara fa uns dies vaig anar a un sopar amb els Ducs i comentàvem, amb en Fermí dels Grallers, la sort que tenim de viure d’una manera tan plena la vida associativa; amb en Marc geganter parlàvem del nou espai de l’imaginari festiu que serà al Museu de la Mediterrània. És una sort tenir colles i tanta gent que pensen en positiu que aporten el seu temps per fer més rica Torroella, aquesta vila que tant ens estimem. Dolors, portem el castell al cor, la Torroella Vila Vella als llavis, esportives als peus per trepitjar el nostre paradís particular: el Montgrí, les Medes i el Baix Ter; i la democràcia per timó que hem après dels nostres avis i pares. Els perses tenen grans exèrcits i són certament temibles, però no tenen cap projecte per a nosaltres. Nosaltres tenim l’esperit d’Atenes i defensem la democràcia. Som invencibles i ho saben perquè defensem drets universals.
Acabo. El dia 4 de gener ens veurem, Dolors! Vindrem amb una colla d’amics a cantar-te com ja vàrem fer ara fa un temps. I encara que no ho vulguis et faré un petó tan gran que estellaran les pedres, tal com diu el meu pare.
Una abraçada! i Visca Catalunya Lliure!
Antoni Roviras
