Crec que aquest és el millor tema que puc proposar als lectors després de la publicació, el mes passat, de la història de Messalina. Un i altre relat es complementen, i corresponen a fets històrics rellevants, d’una època remota, molt interesants per llegir com a entreteniment o bé per conèixer o recordar.
Tiberi Claudi Cèsar August Germànic, anomenat així després de la seva coronació com a Emperador romà, va néixer a Lió el dia 1 d’agost de l’any 10 aC. a Lugdunum (actual Lió, França) i morí a Roma el 13 d’octubre de l’any 54 dC. Fou el primer emperador romà nat fora de la península itàlica. Era fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia Drusil·la, i per tant, membre de la “gens Julia-Claudia” i nebot segon del primer emperador romà.
La seva família emparentà amb la família imperial quan la seva mare es divorcià i va contraure matrimoni amb Octavi August, l’any 39 aC. No van tenir fills, però August adoptà formalment Tiberi, fill del primer matrimoni de Lívia, i més endavant, Tiberi es casà amb la filla d’August, Júlia la Major, denominada així per diferenciar-la de la seva filla, Júlia la Jove. Tiberi entrà així a formar part integrant de la “gens Julia-Claudia” i va ser successor d’August.
Quan va morir Tiberi, l’any 37 dC, el va succeir com a emperador el seu fill adoptiu Gai Juli Cèsar August Germànic, anomenat “Calígula”. Però un gran nombre de senadors i de membres del exercit planejaren, el 24 de gener de l’any 41 dC, “castigar” amb la mort, tant les seves extravagàncies, com la seva violència creixent, i fer-ho mentre estava contemplant un espectacle teatral. Calígula fou apunyalat i mort per un membre de la guàrdia pretoriana, als 29 anys, amb gairebé quatre anys d’història de poder absolut, sang vesada, escàndols sexuals, incestos, execucions, cregut un deu…
Segons un mite popular, la guàrdia pretoriana va descobrir Claudi, oncle de Calígula, amagat entre uns cortinatges, mirant un espectacle teatral, i decidí nomenar-lo emperador, tot creient que resultaria fàcil de manejar. No obstant, no era, ni remotament, tan beneit com havia imaginat la seva família o com faria pensar el fet d’haver estat descartat per discapacitat.
Claudi, que havia passat la seva vida entregat a la lectura i a l’escriptura, acompanyat per la seva tendència a tartamudejar quan l’apartaven dels seus llibres, era realment un total inexpert en el terreny polític. Però, quan va arribar la necessitat, va demostrar que era molt més intel·ligent i més astut que el que volia ensenyar de sí mateix. Molt més del que volia aparentar. Va encarar-se amb els senadors perquè donessin el vistiplau al seu nomenament, i el Senat ho va fer. I amb el vistiplau del seu nomenament, i amb la simpatia del poble, la guàrdia pretoriana va coronar Claudi. Això si, imaginant-lo un inepte, i procurant evitar que el Senat recuperés terreny a l’estament militar.
L’aïllament de Claudi respecte a les classes senatorials, que mai no s’havien ni molestat a parlar amb ell, va assentar les bases d’un regnat realment fructuós.
Espero que la seva història us hagi pogut interessar.
