La secularització del Nadal

 

Les festes de Nadal més tradicionals que recordo eren festes de caràcter bastant més íntim que les d’enguany, les celebracions eren més contingudes, però, tot i això, no hi faltava l’alegria, ni la unió familiar, ni tampoc un consum moderat, segurament perquè l’oferta era escassa i tampoc no hi havia gaire disponibilitat econòmica. El Nadal s’exterioritzava amb signes molt lligats a les nostres tradicions, que procuraven evocar el record del que se celebrava. Avui, aquests signes i aquestes tradicions s’estan perdent per deixar pas a unes altres d’importació, que ni són nostres ni evoquen el que se celebra. Els pessebres i les imatges del naixement van quedant arraconades per deixar pas a altres figures i ornamentacions on predomina la il·luminació multicolor i els elements propis de la freda estació, pensats més que tot per actuar com a reclam comercial i per a incitar al consum.

És preocupant que, des de fa uns quants anys, determinats sectors de la societat reclamin treure el caràcter religiós de la festa de Nadal, fins i tot s’ha proposat canviar-li el nom pel de Festes d’Hivern; és també inqüestionable que aquests col·lectius i el consumisme exagerat  cada any van guanyant terreny en el seus intents de secularitzar la festa.

Determinats interessos econòmics han propiciat que les festes de Nadal comencin molt abans del temps que marca la tradició cristiana, pràcticament a finals del mes d’octubre, els carrers més comercials comencen a omplir-se de guirlandes multicolor, per recordar-nos que s’apropen unes festes on el que importa és consumir tot el que estigui al nostre abast i una mica més.

El sentit religiós de la diada de Nadal va perdent protagonisme per cedir-lo a les festes que l’acompanyen, cosa natural si tenim en compte que en un país laic com el nostre, molts joves per manca d’informació o d’estudis al respecte ignoren o tenen un coneixement molt escàs del veritable sentit del Nadal, que ha passat a ser el temps de les vacances d’hivern, de celebracions, d’àpats, de festes i d’un consum ostentós, coses que en bona mesura poden ser compatibles amb la religiositat de Nadal.

Amb els antecedents exposats, un no pot deixar de reflexionar i preguntar-se el perquè a certes persones i col·lectius els molesta el Nadal. Tot i que les reflexions donarien per escriure moltes pàgines, en aquestes quatre línies em limitaré a exposar de manera molt resumida on es podrien trobar les respostes.

Suposo que els que tenen l’orgull més pujat, poden sentir-se empetitits i els pot molestar la gran transcendència que tingué aquell naixement, un del fets més rellevants de la humanitat, que canvià el món i es prengué com a punt de referència per marcar un abans i un després.

Potser en un temps on les ànsies de poder i la manca de religiositat i creences està a l’ordre del dia, a alguns els molesta la humilitat del missatge que deixà aquell nadó quan es va fer home, i senten enveja de la força dels milers de milions de persones que a tot el món s’apleguen sota unes mateixes creences i una mateixa fe.

A tots ells, segurament tampoc els deu caure gaire bé el poder de la institució que difon aquell missatge, dirigida per uns homes que, com qualsevol humà, arrosseguen llums, ombres i la grandesa i les febleses pròpies de la condició humana, que no l’han privada de perdurar en els segles.

Podria seguir amb més consideracions i arguments, que encertats o no, podrien ser discutibles o qüestionables, i en tot cas motiu de debat; permeteu-me, però, que ho deixi aquí, crec que hi ha matèria més que suficient per fer unes quantes reflexions. Una de les meves em portà a pensar que de manera primordial hem d’evitar que ningú ens prengui aquell esperit de Nadal   -massa vegades banalitzat-, que per uns dies fa que el món sigui diferent, ens dona una treva, intenta estovar-nos el cor i ens ajuda a ser més humils i millors persones. Tant de bo que perdurés durant tot l’any.

Que gaudiu d’un bon Nadal!, i de les festes que l’acompanyen!