El 1915 el món estava immers en la I Guerra Mundial, que té el seu origen el 28 de juny del 1914 amb l’assassinat a Sarajevo, Bòsnia, de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron de l’imperi austrohongarès a mans d’un nacionalista serbi.
Les causes del primer conflicte bèl·lic mundial van ser les ambicions imperialistes de les grans potències mundials i la carrera armamentística desenvolupada per Alemanya, França i la Gran Bretanya. Alemanys i britànics es disputaven la seva sobirania en el mar, mentre els austrohongaresos patien fortes tensions internes a causa dels nombrosos grups ètnics que formaven l’imperi. Entre les causes del conflicte hi ha la necessitat dels països capitalistes de trobar nous mercats i també d’expandir-se cap a l’Àfrica per buscar matèries primeres. Tots els països tenien els seus motius per entrar en guerra. Els austrohongaresos s’agafaven a la seva idea d’imperi supranacional que començava a trontollar; els serbis començaven la seva expansió pels Balcans; la Rússia dels tsars es trobava amb la disjuntiva de fer una guerra exterior o afrontar, com va passar dos anys més tard, una revolució interna; els britànics es volien mantenir neutrals però veien amb molts recels l’expansió dels russos per l’Orient Mitjà; els francesos s’havien aliat amb els russos per pressionar els alemanys i aquests mantenien la seva aliança amb els austrohongaresos per evitar el seu aïllament polític i per reforçar l’imperi de Viena.
La mort de Francesc Ferran va ser el detonant. L’imperi Austrohongarès, amb els alemanys d’aliats, va declarar la guerra a Sèrbia, que tenia el suport de Rússia, el 28 de juliol de 1914. L’1 d’agost els alemanys van declarar la guerra a Rússia i el dia 3, a França. Aquell mateix dia Alemanya va envair Bèlgica perquè els belgues els havien denegat el permís perquè les tropes alemanyes utilitzessin el seu territori. L’endemà la Gran Bretanya va declarar de facto la guerra a Alemanya. El 6 d’agost Sèrbia va declarar la guerra a Alemanya i els austrohongaresos a Rússia. L’11 i el 12 d’agost França i la Gran Bretanya van declarar la guerra contra l’imperi austrohongarès. A l’altre punta de món, els japonesos van buscar estendre la seva influència al nord-est de la Xina, fins al riu Yang Tsé, on els alemanys hi tenien interessos econòmics. El 23 d’agost del 1914 el Japó va declarar la guerra a Alemanya i quan els xinesos els demanen recuperar aquesta part del territori, els nipons posen 21 reclamacions que la Xina va haver d’acceptar. Entre elles el control japonès de la Xina septentrional.
Ja hem arribat al gener del 1915. Mentre naixia Emporion, els enfrontaments bèl·lics s’estenien per mig planeta. Turquia s’havia aliat amb Alemanya per atacar posicions russes al Mar Negre. Per això, entre el 2 i el 5 de novembre del 1914, Rússia, França i la Gran Bretanya havien declarat la guerra a Turquia. Els italians, després de molts dubtes, es van aliar amb francesos i britànics per defensar els seus interessos de l’imperi austrohongarès. Els italians els van declarar la guerra el 23 de maig de 1915. Aquell any Bulgària es va posar a favor dels alemanys i Romania a favor dels francesos i anglesos.
I què passava en termes militars aquell 1915? Doncs a principis d’any els francesos fracassaven repetidament en el seu intent de trencar les línies defensives alemanyes. El mes de maig d’aquell any es va produir la batalla d’Ypres, la primera de la història en què s’utilitzaran gasos tòxics. Això va donar cert avantatge als alemanys, però sis mesos després les línies del front pràcticament ni s’havien mogut. La guerra de trinxeres es va perllongar tres anys més i va deixar 9 milions de morts. Els alemanys van perdre 1,8 milions de persones; els russos hi van deixar 1,7 milions de morts; els francesos van tenir 1,3 milions de víctimes; els austrohongaresos es van emportar 1,2 milions de baixes; i els britànics van tenir 947.000 morts.
L’any que a Espanya es feia el primer cens de leprosos, que els astrònoms descobrien Plutó o que naixien Santiago Carrillo i Frank Sinatra, també serà recordat per un dels grans naufragis de la història, el del vaixell a vapor britànic RMS Lusitania. El 7 de maig de 1915 el submarí alemany U-20 el va torpedinar i el va enfonsar a 18 quilòmetres de les costes d’Irlanda. A bord hi anaven 1.959 persones, de les quals en van morir 1.198 -en el naufragi del Titanic el 1912 van morir 1.516 persones. Entre els morts del Lusitania, que estava en servei des del 1907,hi havia 234 nord-americans. Alemanya va rebre crítiques de tot arreu per haver atacat un transatlàntic de passatgers i hi va haver una gran indignació. L’enfonsament del Lusitania va ser el motiu principal pel qual els nord-americans es van decidir a entrar a la I Guerra Mundial, dos anys més tard. La intervenció dels EUA va accelerar la fi de la guerra, va disparar l’economia nord-americana, que a partir de llavors es va convertir en una gran potència, i va canviar el rumb de la història.
