El dia 19 de gener d’enguany es varen complir 100 anys del naixement de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998), motiu pel qual, i en homenatge seu, es commemora durant tot aquest 2019 l’any Brossa.
Cal recordar que Joan Brossa ha estat el poeta català d’avantguarda de la segona part del segle XX per antonomàsia, tal com J.V. Foix ho havia estat de la primera part del segle.
Manuel Guerrero és el comissari d’aquest any Brossa i ens remarca que és un poeta plenament vigent a nivell literari, temàtic i ideològic; amb una obra immensa que no passa de moda, que es reparteix en una setantena de llibres, un gran nombre de peces teatrals, guions per a cinema i poemes visuals.
Brossa és un exemple d’escriptor compromès, és “poètica, política i inconformisme” detalla Vicenç Altaió, patró de la fundació Joan Brossa, tot afegint que “més que reivindicar, l’hem de rellegir”. Els seus poemes de revolta han estat qualificats de denúncia, d’homenatge, de pena, de ràbia, però sobretot, fills del compromís.
S’ha dit que Joan Brossa és un nom escrit amb lletres d’or a la memòria poètica del país i a la seva tradició literària, un gran referent, però que sobretot és remarcable la seva vessant ètica, la humilitat i la modèstia del genial poeta i intel·lectual que queda reflectida en una de les seves citacions més famoses, que és aquella frase contundent: “el pedestal són les sabates” que donaria nom a un dels seus poemaris més coneguts.
Com a cavalls de batalla de la seva poesia s’han destacat bàsicament la defensa de les classes més desfavorides, la denúncia del capitalisme salvatge, el catalanisme, l’anticlericalisme i la seva aposta per la llengua catalana.
El seu compromís cívic amb la pau, amb la seva llengua i amb una Catalunya que defensà amb la força de les paraules varen fer mereixedor a Brossa de l’obtenció de la Medalla Picasso de la UNESCO, juntament amb Octavio Paz i Rafael Alberti, el 1988.
Per a Brossa la poesia és una forma de transformar la realitat a través de les paraules, i la transgressió és inherent a la seva poesia, la d’un artista d’una vigència admirable i d’una petjada gegantina. Recordem-lo, però sobretot llegim-lo i gaudim-ne.
