Hem dit sovint que no han fet la història sobretot els reis i cavallers, com semblaria deduir-se de la importància que se’ls dona als llibres. Que l’han feta sobretot els pobles, la gent. La gent anònima que penca, que pateix, que emprèn negocis, que cria fills. Això no vol dir que els reis no hagin determinat moltes vegades el rumb de la història i el benestar o malestar de les nacions.
D’altra banda, a Torroella solem donar molta importància a la presència a la nostra vila dels comtes de Barcelona i reis d’ Aragó, però no ens aniria malament adonar-nos del poc temps que en realitat passaven a la vila. Altra feina tenien a Córsega, Sicília, Nàpols, Aragó,… Tanmateix, són conegudes les estades a Torroella de Joan I, dit el Caçador per la seva afecció a aquesta distracció, amant també de l’art i la cultura, influït sens dubte per la seva esposa, Violant de Bar, procedent de la refinada cort francesa. Joan I ve sovint a Torroella, fa restaurar el palau i hi fa llargues estades, els carrers principals s’emplenen de cases senyorials, la prosperitat de la vila és visible arreu. Torroella esdevé també centre polític.
Però una sèrie de fets dramàtics vinculen encara més amb la nostra vila el record de Joan I.
El rei passà al Mirador el darrer mes de la seva vida, entre el 19 d’abril i 19 de maig de 1396. Aquells dies rep comissions i envia embaixades, escolta denúncies de traició contra els seus consellers i anuncis d’invasió de tropes franceses. Sembla que no pot més. Tot d’una, decideix sortir del palau del Mirador i anar-se’n camí de Girona. I mor sobtadament prop del castell de Foixà.
I aquí comença la llegenda. La llegenda del rei que va morir d’una caiguda del cavall mentre caçava o la llegenda del rei que se suicidà ofegat d’angoixes.
Per eludir la sospita del suicidi, pecat esgarrifós en aquella època, que l’havia de portar directament a l’Infern, Bernat Metge, el gran amic i conseller del rei, considerat un dels millors prosistes catalans, en el famós i meravellós diàleg “Lo somni”, fa constar que l’ànima del rei és al Purgatori. Segons diu, encara que mort “precipitosament i ivarçosa, sens confessió”, es trobava en el Purgatori i “en via de salvació”.
Al llibre de la Festa Major de Torroella de l’any 1959, Martí de Riquer, el gran coneixedor de la nostra història, especialitzat en literatura catalana medieval, escrivia: “Per què la mort de Joan I es produeix just quan s’adona que l’han traït els seus consellers més íntims? Per què tant d’interès a divulgar que l’ànima de Joan I era al Purgatori? És un enigma de la nostra història que guarden gelosament el castell-palau de Torroella i les rodalies del castell de Foixà”.
