El Festival de Músiques de Torroella és sobretot un programa anual de concerts de música que, per entendre’ns, en diem clàssica, que al llarg dels anys s’ha mantingut sempre fidel a si mateix, al seu esperit cultural original. També s’hi ha mantingut fidel el de Vilabertran. I no ha estat fàcil. L’aparició d’altres festivals, com ara el de Cap Roig a Calella, amb gales estel·lars de personatges famosos, una important base financera i un extraordinari suport mediàtic, però amb ben poca aportació cultural, ha capgirat el concepte de Festival d’Estiu i ha arrossegat no solament públics sinó també l’esperit d’altres, el de Peralada en seria el cas més evident. Escrivia a finals d’agost un conegut crític musical: “Sort de Torroella i Vilabertran per mantenir-se en el camí del rigor i l’excel·lència.”
Dèiem que el nostre és sobretot un programa anual de concerts, però no és només això. L’any 2006 el Festival de Torroella de Montgrí va crear la seva pròpia orquestra, Acadèmia 1750, una formació especialitzada en música antiga. L’orquestra es va estrenar davant el públic l’any 2007 a l’església de Sant Genís amb una extraordinària producció, l’oratori Juditha triumphans, de Vivaldi, que després, l’any 2008, va servir en un luxós format CD.
La gran notícia, que honora tots els torroellencs, ens ha arribat aquest setembre de Venècia. Coincidint amb la commemoració de la Diada de Catalunya, el dia onze, l’orquestra Acadèmia 1750 ha presentat, amb el suport de l’Institut Ramon Llull, aquest complex oratori a la pròpia pàtria del gran compositor del barroc, a Venècia, a l’església on fou batejat, San Giovanni de Bragora. La formació constava de cinquanta-quatre músics: cinc cantants solistes, vint veus del cor La Stagione Armonica i els vint-i-nou de l’orquestra Acadèmia 1750. Juditha triumphans conta simbòlicament una victòria dels venecians sobre els turcs l’any 1714, precisament l’any de la derrota heroica dels catalans.
Ens sorprenia un diari que contava aquesta anècdota: preguntaren els organitzadors torroellencs al rector de la parròquia de San Giovanni quin seria el cost del lloguer.
-Teniu pressupost? -preguntà el capellà.
-Sí.
-Llavors, la voluntat.
-Home, mossèn, ens ho ha de dir vostè!
-Bé, doncs. Pagareu la matrícula d’un noi a la universitat, que m’ho acaba de demanar la seva mare, que no té prou diners.
Torroella pagarà, doncs, els estudis universitaris d’un noi venecià. I nosaltres celebrem l’èxit de l’orquestra i felicitem de cor en Josep Lloret, que ha estat ànima i director, i a partir d’ara és president del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí.
