Algunes famílies acomodades, terratinents, van deixar petjada molt forta a la Torroella del segle XIX i principi del XX. Una d’elles, la família Quintana, va tenir-hi un gran pes, no solament per les seves propietats, sinó també per la influència política i cultural que va assolir més enllà de l’àmbit local.
Antònia de Quintana, natural de Torroella, residia amb el seu marit Josep Combis, de Peratallada, a la casa pairal dels Quintana. El seu fill, Albert de Quintana i Combis, nat el 1834 a Torroella, va ser hereu no solament de les propietats, sinó també del cognom de la mare, ja que per una vella disposició testamentària familiar el patrimoni dels Quintana tradicionalment s’heretava conjuntament amb aquest cognom, fos home o dona qui el transmetés.
Quintana i Combis, que va ser un representant molt destacat del pensament polític liberal de la seva època, va ser amic del general Prim i va col·laborar en la preparació de la revolució que acabà destronant Isabel II. Estudiós preeminent dels avenços de la indústria i l’agricultura, i promotor de l’aplicació de noves tècniques de cultiu a les seves finques i a la comarca, va ser nomenat governador civil d’Osca el 1872, delegat d’Espanya a l’Exposició Internacional de Viena de 1873, diputat a Corts pel districte de Torroella de Montgrí el 1881, director general d’Impostos el 1883, intendent general de Finances de l’illa de Cuba el 1888, senador del 1893 al 1895.
Però Albert de Quintana i Combis va ser, a més, un excel·lent poeta de la Renaixença. En el món literari era Lo cantor del Ter i va arribar a ser considerat una de les personalitats més rellevants del renaixement literari català.
Orfe als dos anys, de ben jove havia escrit poesia i s’havia fet conèixer amb composicions fines i elegants, amb un estil sensible i vigorós, i un espontani sentiment renovador, de ple en l’esperit de la Renaixença, amb la incorporació de la temàtica medieval i l’enyorança patriòtica de les antigues glòries. Vidu molt jove, el seu caràcter emotiu deixà petjada en la seva obra literària, alineada amb tota naturalitat amb el moviment renaixentista, nostàlgic i somniador. L’any 1859 va participar en la restauració dels Jocs Florals.
L’any 1868, amb motiu de la visita a Catalunya de Frederic Mistral, el poeta occità que el 1904 obtindria el Premi Nobel de Literatura, Albert de Quintana li dedicà la poesia L’arpa morta. En aquell viatge, invitat a can Quintana, Mistral visità Torroella.
Lo cantor del Ter va obtenir premis i guardons: el seu llenguatge pur, valent i patriòtic, expressat amb emoció a la Cançó del comte d’Urgell, en Jaume lo Desditxat, fou premiat amb l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona de l’any 1870. No oblidà mai la seva pàtria petita, i anà deixant pel camí, no solament abrivades composicions grandiloqüents, sinó també emotives pinzellades dedicades a la nostra vila i al seu entorn: Al Ter, La sardana, Al castell del Montgrí…
Tanmateix, la seva activitat pública demostra que aquest tarannà, cult i sentimental, no va estar mai renyit amb el seu sentit progressista i pràctic com a empresari agrícola i com a polític actiu i compromès.
Ja prop de la mort, Albert de Quintana i Combis s’acomiadà de la vila amb sentimentals paraules de fill enyorat amb un nou poema: A Torroella de Montgrí. Morí l’any 1907.
