De petit, per allà als anys quaranta, jo tenia ocasió de parlar amb en Josep Capellà, amb l’Eduard Viñas, en Pere i en Quimet Castells, que eren molt més grans que jo. No sabia ben bé per què, però els admirava. Tenien alguna cosa en comú, indefinible. Els veia cultes, informats, coneixedors de mil temes, del món i de la vila. Un dia vaig entendre què els assimilava: tots havien tingut el mateix mestre, el senyor Blasi, en aquells moments un exiliat del qual a penes es parlava. Entremig hi havia hagut la guerra!En Pere Capellà m’explicava el tipus d’educació que havia tingut el seu germà: directa, experimental, atractiva. Anaven a fora de la vila a conèixer arbres, a la muntanya a parlar de prehistòria, al riu a mesurar la velocitat de l’aigua i el cabdal… Quina diferència amb el nostre ensenyament tan ensopit, sempre tancats!
Feia molts anys, molts, el 1911, Pere Blasi i Maranges havia arribat a Torroella. Era un mestre jove, fill de Puigcerdà. Tenia vint-i-cinc anys i era coratjós i dotat d’autèntica vocació docent. S’havia trobat davant d’una herència desoladora: un sistema d’ensenyament antic i desmotivador, i una escola entaforada de mala manera dins d’un convent mig ruïnós. En deien “l’escola dels pobres”. (Els que podien anaven a l’escola privada dels germans gabrielistes).
Malgrat les condicions desfavorables, Blasi va aconseguir millorar el nivell de l’ensenyament, basat en els principis pedagògics que s’estenien per tot Europa: afirmar la personalitat de l’alumne, inculcar-li sentit de responsabilitat en relació amb els seus propis estudis, ajudar-lo a conèixer el món a partir dels seus entorns més pròxims.
Dos anys després varen marxar de Torroella els gabrielistes, però l’educació a l’escola pública va fer el relleu sense problemes: Blasi havia aconseguit millorar notablement els nivells d’ensenyament.
Als anys vint va tenir lloc la remodelació de tots els espais del Convent. Respectant el claustre i envoltant-lo, es construiren aules noves, espaioses, dotades de bons finestrals, que estimulaven la dedicació dels mestres i l’estudi de la jovenalla. El claustre es destinà a pati d’esbarjo i allà van córrer i van saltar els vailets anys i panys entre les pedres venerables de les arcades renaixentistes.
Aviat es varen fer notar els resultats d’una educació basada en la personalitat i la responsabilitat dels mateixos alumnes, reflectits en activitats diverses: un observatori meteorològic, una revista dels escolars, sortides als entorns de la vila, dibuix del natural. Cal esmentar molt especialment la col·laboració del mestre Blasi i els seus alumnes a les recerques prehistòriques del doctor Pericot, així com les investigacions del mateix Blasi sobre les restes de la civilització romana a Torroella, o la creació d’un Museu Escolar d’un valor apreciable, entre d’altres accions pedagògiques.
Més enllà de l’escola, Blasi va ser un agitador cultural, que sacsejà la vila i motivà una nova joventut, que portà a nivells insuperats encara. Al seu costat, Josep Castells, Eduard Viñas, i molts d’altres, esdeveniren les figures senyeres del Noucentisme entre nosaltres. Crearen un òrgan de reunió i debat, l’Ateneu, situat als locals del Centre, al carrer d’Ullà, i des d’allí irradiaven les seves inquietuds i entusiasme a la població. L’Ateneu va treure el dia 1 de desembre de 1912 un periòdic mensual, Mont-Gris, amb escrits en català i en castellà. En plegar, donà pas a un nou periòdic, aquest quinzenal i totalment escrit en català: Emporion.
Blasi escrivia molt, i escrivia molt bé, sobre Torroella: la seva història, el seu entorn, el riu, la muntanya, les hortes… Però les seves inquietuds anaven més enllà. Gran coneixedor de la geografia del país, el 1916 va escriure el llibre Geografia elemental de Catalunya, editat l’any 1922 i reeditat el 1931 i 1935, a nivell i abast dels escolars, que resultà una eina molt útil per als mestres seguidors dels corrents de renovació pedagògica i que entrà a moltes escoles.
El 1931 Blasi va formar part de la Ponència encarregada de la divisió territorial de Catalunya.
El 1932 fou elegit diputat per Esquerra Republicana i deixà Torroella quan fou nomenat director del Grup Escolar Lluís Vives, de Barcelona. Aquí era enyorat per una multitud d’antics alumnes: Pere Castells, Jaume Surroca, Joan Fuster, Josep Tomàs, Eduard Viñas… molts dels quals foren ànima del renaixement cultural de la vila quan se superà la tramuntanada feroç de la guerra i la postguerra.
Si quan jo era petit el seu record perdurava, però amb la boca petita, perquè la vila es trobava en plena postguerra, ara la nova biblioteca municipal porta el seu nom amb legítim orgull.