La Festa del Masos. Organitzada per l’Associació de Masos de Torroella i l’Estartit, s’ha celebrat la festa anual dels masos. Els actes tingueren lloc al voltant de Santa Maria del Mar: missa a l’ermita amb la participació del grup coral Els Passerells de l’Estartit, i sardanes i aperitiu, a l’esplanada, amb la Principal de Banyoles. Un any més: enhorabona!
Ramon Llull i l’encontre entre cultures. A Can Quintana Museu de la Mediterrània, tingué lloc la inauguració de l’exposició, dedicada a Ramon Llull (1232-1316). Anà a càrrec de Josep Giralt, director d’Exposicions de l’Institut Europeu de la Mediterrània, que completà amb una visita comentada a l’exposició, que ens condueix al llarg de la vida i l’obra de Llull. L’exposició neix al complir-se els 700 anys de l’estada i empresonament de Ramón Llull a la ciutat algeriana de Bugia. Reflecteix un encontre, real, entre dos cultures. Llull, no en va, es proclamava en plena edat mitjana, com a Raimundus, christianus arabicus (cristià i àrab). Autor de 250 obres sobre les matèries més diverses, intel·lectual, escriptor en català, llatí i àrab, capaç de viatjar en missió al Pròxim Orient i al Magrib. I de polemitzar, amb els savis i pensadors musulmans, amb esperit científic i missioner! En uns moments en què la Mediterrània era solcada tant pel comerç com pel conflicte i la guerra. Les presentacions, una en plafons amb texts i imatges, i l’altre, informàtica, immillorables. Visiteu-la!
Inauguració de l’exposició de Puntes al Coixí i Trobada de Puntaires . Inaugurada per l’alcalde de Torroella, Joan Margall, les puntaires torroellenques han exposat, a la capella de Sant Antoni, les seves darreres obres. Creades amb fil, boixets, habilitat i desig de mantenir viva una tradició molt centenària. Enamoren.
L’avantprojecte del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. A Can Quintana tingué lloc l’acte, limitat a dues hores, en què es projectà un vídeo, s’exposà l’avantprojecte del parc i es contestaren les preguntes dels nombrosos assistents. Anà a càrrec de Salvador Grau Tort, redactor tècnic de l’avantprojecte i cap del Servei de Planificació de la Direcció General de Medi Natural del Departament de Medi Ambient, i d’Emili Santos Bach, director dels Serveis Territorials de Medi Ambient de la Generalitat a Girona. El torn de preguntes i respostes durà només una hora, possiblement temps insuficient. Quant al vídeo, la sensació que donava, exposada pels assistents, era que parlava de quelcom ja decidit, no d’un projecte. Sobre l’avantprojecte, les preguntes reflectien els dubtes de la gent i dels propietaris assistents: expropiació? Emili Santos va negar la intenció de la Generalitat d’expropiar cap finca; pèrdua de valor de les finques? usos? perill de no caure en l’altre extrem, tot prohibit; l’arròs de Pals? futures zones industrials? la pedrera d’Ullà? Grau va afirmar que la pedrera «és un problema» i no es veu la possibilitat econòmica de cancel·lar la concessió; què es vol protegir? en quina extensió? a Torroella, 4.500 hectàrees, el 68% del terme municipal; massa? oposició d’altres ajuntaments? s’ha exposat suficientment? democràtic? s’ha demanat prou la participació dels interessats? les Medes, vedat tancat? només podran fer-s’hi treballs científics de recerca i activitats de maneig de l’espai protegit i de gestió i manteniment del far. I això com a resum, que, com tot resum, és incomplert. Esperem que les al·legacions presentades, el seu estudi, la materialització en el projecte definitiu i un ben meditat reglament d’usos, portin a bon fi el Parc del Montgrí, les Medes i el Baix Ter.
L’Onze de Setembre. Diada Nacional de Catalunya. La diada de l’Onze de Setembre va arribar entre ressons de festa i ensenyes, al castell, a l’ajuntament i a les finestres i balcons de molts torroellencs i estardidencs. A un i altre nucli han estat molt variats els actes amb què es celebrava la Diada de Catalunya.
A Torroella
Trobada de Puntaires a la Plaça de Quintana i Combis, que sempre atrauen l’interès per la meravella de les seves puntes.
L’exili del Baix Empordà al 1939. Conferència a càrrec de Jordi Gaix Moltó a l’auditori de Can Quintana. Presentat per l’alcalde, Joan Margall, i amb una introducció de l’historiador Joan Badia. A la pregunta de si “recordar o oblidar?” el conferenciant destacà que el franquisme va construir tot un imaginari, clima i memòria per substituir i amagar els fets reals de l’exili i la repressió. Amb milers d’afusellats (entre ells el president Lluís Companys) i represaliats. Només la recuperació de la memòria històrica ha permès que, després de la transició, l’oblit i la complaença no fos total. L’exili va estar format essencialment per homes (60%), joves, d’edat mitjana d’uns 30 anys, d’esquerra, llibertaris, empleats industrials o agrícoles. De l’Empordà, unes 1.500 persones; de Torroella, unes 70. Un bon treball per completar el coneixement dels fets i la nostra pròpia història.
El cant dels Segadors al jardí de Can Quintana. Pel Cor Anselm Viola, amb membres de la Coral del Recer i del públic que hi assistia.
Dinar del Recer i sardanes i ball amb el conjunt Trànsit. Davant el Recer tingué lloc un dinar dedicat essencialment a la gent gran de Torroella. I a la tarda, sardanes per la cobla Foment del Montgrí. Magnífic per a una diada que commemora que l’any 1714 Catalunya va perdre les seves llibertats nacionals a mans de les tropes de Felip V.
I a l’Estartit.
Pirates amb un clik. Inauguració de l’exposició sobre els pirates a la nostra costa, on es pot veure una recreació de l’Estartit i les illes Medes amb la representació d’una batalla naval amb vaixells pirates. El diorama de 40 m2 aplega 500 figuretes de Playmòbil i 50 vaixells.
Cercavila de Gegants i Grallers.
Cantada d’havaneres i cremat amb el grup Terra Endins. El cremat i les havaneres no podien faltar a l’Estartit mariner en una diada com la que celebràvem.
Presenten al Registre Municipal 1.200 firmes de veïns dels Griells. Manifesten l’estat d’abandó de la urbanització on en 30 anys ”no s’hi ha fet res”. I així ho van exposar a l’alcalde, Joan Margall, que estava acompanyat per la regidora d’Urbanisme, Caterina Matas. Es va informar els veïns de la tramitació del projecte d’urbanització de l’àmbit, que es preveu executar el,2010.
Noves millores en el transport públic al Baix Empordà. Amb la signatura del conveni subscrit per 29 dels 36 municipis del Baix Empordà i la Generalitat, representada pel director general de Transport Terrestre, Manel Villafant, els taxistes podran coordinar els serveis en tots el 29 termes. Al mateix temps, es van presentar les millores de transport públic ja en marxa. Pel que fa a Torroella i l’Estartit, amb viatges directes entre aquestes poblacions i Girona, mitjançant dos nous autobusos llançadora.
Un bon finançament, per a fer què? Aquest era el títol de la conferència que oferí el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, en commemoració de la Diada, del seu caràcter necessàriament reivindicatiu i de l’aniversari de la mort de Josep Irla i Bosch, president de Catalunya a l’exili. Recordà que el dèficit fiscal, l’any 2005, fou segons uns o altres càlculs de 14.800 o 17.000 milions d’euros. Traduït a pessetes, per fer-ho més entenedor, superen els 2,5 bilions, amb “b”. Però la xifra no és rellevant. L’important és que els pobres de les regions més productives paguen als rics de les regions menys productives. A Catalunya hi ha 1.300.000 persones per sota del llindar de la pobresa. El sistema ens perjudica a tots nosaltres i és injust. Hem de demanar que es compleixi l’Estatut. Per a fer què? sanitat, educació (més de 98.000 joves de 16 a 24 anys que no estudien ni treballen), estructures, suport social (Llei de dependència…). Hem de fer una Catalunya millor! En el torn de preguntes, en recordarem algunes: “unitat de partits, Tribunal Constitucional, tancament de caixes, insubmissió fiscal, no aprovació del pressupost (“no és efectiu, ja que es prorrogarien els actuals, que no son bons per a Catalunya”), l’Estatut…”. Com a resum, va manifestar que es donen avui totes les circumstàncies perquè s’arribi a un acord.
La variant de Torroella de Montgrí. Ha finalitzat l’estiu i no tenim notícia certa de quan es publicarà l’estudi informatiu de la variant, anunciada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, en la seva última visita a Torroella. S’ha patit, un any més, la congestió del trànsit, el coll d’ampolla que representa Torroella i també per a Torroella, per als seus vilatans, indústries i comerç.
Jornades Europees del Patrimoni. Un matí en què es gaudí del nostre patrimoni, l’església gòtica de Sant Genís i de la música. En una visita guiada per l’arquitecte Francesc Batlle i que es va completar amb un repertori de cançons a càrrec de Mar Serinyà, soprano, i Antoni Huertas, orgue.
Una màquina d’espavilar ocells de nit. Jordi Lara, fill de la Bisbal, escriptor, guionista, músic i home de televisió, ha escrit aquest llibre, presentat a Can Quintana, Museu de la Mediterrània, per Antoni Puigvert. Llibre entre assaig i biografia novel·lada sobre la sardana, el seu mon i els seus compositors.
Obriren l’acte Antoni Roviras, l’editor Josep Cots i Marina Rosell. La cantant, que ha visitat recentment la nostra vila, va fer que fos en veritat amè; pel relat de la seva coneixença del l’autor, de com va llegir el llibre, i no menys, amb la interpretació de tres cançons, acompanyada per Eduard Iniesta i la inigualable tenora de Jordi Molina. Un acte lúdic i cultural, per tots costats que desitjaríem es prodigués.
La Mercè, redemptora de captius i presos, patrona de malalts i dels que els cuiden. L’últim diumenge tingué lloc l’audició de sardanes, amb la cobla Vila la Jonquera, al passeig de Vicenç Bou, front de l’Hospital. Es celebra amb motiu de la diada de la Mercè, patrona dels malalts i en gaudeixen les persones grans que resideixen a l’Hospital i tots aquells per als quals la sardana és vida i record.
Visita guiada a les illes Medes. I per acabar d’arrodonir el mes, l’ajuntament va programar pel darrer cap de setmana unes visites guiades, amb vaixell i a peu, per la Meda Gran. Era una de les poques possibilitats de trepitjar les Medes, i més quan en el futur parc natural es preveu que només puguin anar-hi científics i personal del manteniment del far.
