Premis Literaris “El Càlam de Sant Jordi”
Torroella de Montgrí 2019
MODALITAT: Poesia
I
Cerques respostes, desorientat.
Tu volies omplir la maleta
de vivències i escrits de poeta
i records que al camí has plegat.
Però, sense avisar, algú s’ha avançat
i de seguida ha quedat repleta.
A més, com ganivet de serreta,
el nou inquilí fa feredat.
Sense saber com, se’t gira feina…
Accepta-ho, pacient, i el crit embeina:
et toca hostatjar aquest nouvingut.
És molesta càrrega feixuga,
i el pitjor: amenaça malastruga.
D’entre tots els mals, el més temut.
II
Qui t’ha dut aquest regal infest?
D’on ha germinat tanta malesa?
Busques l’origen de l’escomesa
per desfer-te del paquet agrest.
Per deslliurar-te del roc molest,
recuperant també lleugeresa,
assumeix la lluita amb enteresa,
foragita rancúnies ben prest.
Irat, no li destines un sol mot.
Certament –i ho acceptes capcot–,
no és el company que hauries volgut…
I a flor de pell, tot és emoció.
Davant la llàgrima, contenció;
serà només temps, el que has perdut.
III
Et toca assumir el nou equipatge,
l’embalum d’allargada silueta
que a la paret dibuixa, burleta,
una bèstia feroç i salvatge.
Sortiràs airós de l’abordatge;
esquivaràs –segur– la sageta.
Deixaràs l’envestida obsoleta
per allargar més dies el viatge.
I si un dia es buida, per fortuna,
llavors tot hi cabrà; fins la lluna!
Vida aspra, la que el destí t’ha dut…
Però anem trampejant el frec mesquí…
Per celebrar que estem tots aquí:
un brindis a la nostra salut!
Oriol Solà Prat
