Res millor que utilitzar les paraules amb què va descriure’l Josep Pla:
“A quatre o cinc quilòmetres al nord de Palafrugell, sobre la carretera de Viladamat, hi ha Pals, nom que ve del llatí palus, estany. És una població típica de l’època de l’Empordanet lacustre, ple d’aiguamoixos i de closes fangoses, durant la qual calgué edificar els pobles sobre els pujols esventats, que es consideraven més nets de miasmes (…)
“Són pobles que fan un gran efecte, perquè, posats com estan sobre un sòcol, tenen visualitat i quan hi passeu a prop sembla que us el serveixin amb safata. En aquest sentit, Pals té una personalitat extraordinària i no n’hi ha d’altra, a la comarca, que s’hi pugui comparar”.
“En el cim més alt del turó en què s’alça la vila, encara en gran part emmurallada i flanquejada de torres, hi ha l’església, dedicada a Sant Pere, d’absis romànic i de porta barroca; la magnífica torre de les hores(,,,)
Pals, amb poc més de 2.800 habitants, té una extensió de 25,75 km2, amb una densitat de població de 110 habitants per Km2 (2698 empadronats el 2008). La seva població es distribueix entre: Pals, els Masos de Pals, a més de Mas Tomasí , Arenals de Mar, Residencial dels Masos, Pineda de Pals, Puig Sa Guila , Puigvermell , Palsmar i Sa Punta.
Limita amb Torroella de Montgrí, Fontanilles, Palau-sator, Torrent, Regencós i Begur. I el punt orogràfic més important és Quermany (Quer: Roca, many: magna).
El primer document conegut (889), és un precepte del rei Odó (el poblament és anterior).
El nucli principal, edificat sobre un puig (Mont Aspre), té una doble personalitat, la medieval, monumental i el poble, els bancs, les botigues, que va començar al carrer de Samària, antic camí de Palafrugell a Torroella de Montgrí i Figueres, per on passaven les diligències i després la carretera nova on es van construir cases a banda i banda. I el poble s’ha anat estenent en direcció a la platja.
El Pedró, recinte medieval, fou objecte d’una discutible restauració iniciada pel doctor Pi i Figueres, a finals dels seixanta: Ca la Pruna, les 4 torres de la muralla, la Torre de l’homenatge (avui de les Hores), l’Església de Sant Pere, les Tombes del carrer Major… Bona part dels visitants s’hi senten extasiats. D’altres ho solen veure com una restauració feta amb poc criteri històric, que l’ha convertit en un nucli fossilitzat, com un pessebre sense cap bri de vida, (els pagesos han tingut de marxar), pensat només per a gaudi de turistes.
Els Masos de Pals: inicialment un conjunt de masies, es va anar urbanitzant. L’església de Sant Fruitós és un edifici dels segles XVIII-XIX.
A la platja de Pals hi ha de tot: camp de golf, càmpings, apartaments, xalets… Els americans hi varen instal·lar Radio Liberty amb unes antenes de gran alçada, avui ja derruïdes. La platja i les pinedes dels voltants formen un lloc paradisíac, on al nostre entendre, ja s’hi ha construït desmesuradament però, tot i les pressions, sortosament, sembla que actualment s’està reconduint la seva protecció.
L’arròs constitueix un dels signes d’identitat del poble. El seu conreu, documentat des del segle XIV, va ser impulsat, per Pere Coll i Rigau (1853-1918), fill de Torroella que havia fet fortuna a Cuba, va adquirir el mas Gelabert i fundà la Comunitat de Regants de la Sèquia del Molí de Pals.
En la Festa Major de Pals, durant dos anys consecutius, es celebra i rendeix homenatge a Colom, en honor a la seva suposada catalanitat i el convenciment d’alguns experts, pels estudis realitzats, que el punt del que va salpar el viatge del descobriment d’Amèrica, fou el desaparegut port de Pals.
