Cada primers d’any es publiquen les estadístiques del que ha succeït l’anterior. Resumim les més significatives de la situació econòmica.
Dades de l’atur de desembre de 2009
L’atur a Catalunya era de 561.761 persones, de les quals 303.377 eren homes i 258.384 dones. Per sectors, el de serveis, amb un total 323.675; la indústria, 104.448; la construcció, 101.571, i l’agricultura, 7.371 persones.
Les comarques gironines van tancar l’any passat amb 54.478 desocupats. Per sexes, 30.769 eren homes i 23.709, dones. L’increment en els homes va ser del 31,86% i en les dones del 28,76%.
Per comarques, hi va haver: al Pla de l’Estany un 34,9% d’increment, al Gironès un 33,5%, a la Selva un 30,3%, al Baix Empordà un 31,2%, a la Cerdanya un 29,8%, a l’Alt Empordà un 28%, i el 21,9% al Ripollès.
Servei Català d’Ocupació (SOC)
Va destinar l’any 2009 un total de 2,8 milions d’euros a plans d’ocupació a les comarques gironines, dels quals s’han beneficiat un total de 265 persones. En projectes de caràcter temporal relacionats amb el medi ambient hi ha la neteja de boscos, l’adequació d’espais i la rehabilitació de patrimoni cultural, en períodes de temps que van dels tres als nou mesos.
“Treballo sí, però el cobro en negre”
Aquesta és una frase que reflectiria la situació de molts dels que cobren l’atur. La temporalitat o l’import ofert és menor que la prestació percebuda. A la demarcació gironina, 41.985 persones cobren una prestació per desocupació: 28.634 en el nivell contributiu i 13.351 en el nivell assistencial (atur de llarga durada). Els que han cotitzat més d’un any cobren un mínim de 492 € i un màxim de 1.076 €. En els casos de fills a càrrec, de 658 € de mínim a 1.383 € de màxim. Si s’ha cotitzat menys d’un any es queda en poc més de 420 €.
Els concursos de creditors
Catalunya ha estat el territori de l’Estat amb un major nombre de concursos, 1.399, amb un augment interanual del 113%. Per demarcacions catalanes, Barcelona, 1.155, seguida per Girona, 110 (amb un increment del 243% respecte el 2008), Tarragona, 75, i Lleida, 59.
Les empreses més afectades han estat les de la construcció (289) i les del sector de la indústria (218), les de distribució (165), les immobiliàries (162) i el sector serveis (141), entre d’altres.
El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter
El govern català ha aprovat el projecte de llei per a la declaració del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, que protegirà 8.192 hectàrees. L’aprovació ha estat rebuda amb una certa preocupació i/o indignació per alguns pagesos i particulars i alguns ajuntaments. La valoren de forma molt diversa. Uns positivament i altres molt negativament perquè consideren que no s’ha consensuat amb el territori, no han rebut resposta a cap de les al·legacions presentades i han insistit a demanar una pròrroga per consensuar el text.
Comprèn les llacunes i els aiguamolls dels sectors del Ter Vell, la Pletera, la bassa de Fra Ramon i les basses d’en Coll, les Medes i el Baix Ter; reconeix l’important paper dels arrossars i delimita els terrenys en què l’ús preferent és l’agrari. S’obrirà la possibilitat de garantir el canvi de l’ús agrícola a la zona dels arrossars.
-L’alcalde de Torroella de Montgrí ha aplaudit la declaració del parc natural i ha manifestat la seva alegria en assabentar-se que els límits del parc s’ampliaven «en nous àmbits que ben segur facilitaran la connectivitat ecològica i sobretot la integració de l’activitat agrícola». Les al·legacions presentades han servit per ampliar en 131 hectàrees la seva extensió, incloent-hi el curs del Ter, els estanyets de Pals, el front litoral de l’illa Mateua de l’Escala i algunes parcel·les agràries de Gualta, demanades des de l’Ajuntament de Gualta.
-L’alcalde de Pals ha assegurat que la Generalitat «va començar l’avantprojecte abans de les vacances d’estiu i ara per les vacances de Nadal fa el mateix amb aquesta aprovació»; ha comentat que «el conseller em va dir repetides vegades que hi hauria consens, i de consens no n’hem vist gens», i lamenta que «de les 4.000 al·legacions que es van presentar no se n’ha contestat ni una» i que «la zona del Baix Ter no està malmesa ni hi ha el perill que es faci malbé».
-L’alcalde de Bellcaire d’Empordà assegura que l’aprovació d’ahir «és una molt bona notícia»; ja s’havien manifestat favorables a la creació d’aquest parc natural a tota la zona del Montgrí. «La nostra posició ha estat sempre coneguda, i ha estat favorable al projecte». «Possiblement ha faltat que el departament hagi estat molt més connectat amb els municipis».
-L’Ajuntament de l’Escala, d’acord amb els propietaris i pagesos afectats al municipi, havia demanat l’ajornament d’aquesta decisió fins a haver esgotat totes les vies de consens. Tot i això, vol mostrar «la confiança que durant la tramitació del projecte es mantindrà el diàleg necessari per acabar de definir els aspectes en què no hi ha consens. Caldria excloure del parc les terres d’altíssim interès agrícola que resulten afectades en el projecte, les quals ja estan suficientment protegides pel pla urbanístic del sistema costaner. El parc suposaria imposar limitacions als rendiments actuals d’aquestes terres, que tenen un alt valor agrícola».
-Característiques del parc: superfície total: 8.192,19 ha; superfície terrestre: 6.155,20 ha (75% del parc); superfície marina: 2.036,99 ha (25% del parc). Aportacions: Torroella de Montgrí: 4.515,68 ha (55% del parc); Pals: 571,13 ha (7%); Bellcaire d’Empordà, 483,87ha (6%): l’Escala, 296,46 ha (4%); Palau-sator, 108,85 ha (1%); Ullà, 115,35 ha (1%).;Fontanilles, 55,66 ha (1%); Gualta, 8,20 ha (0,1%).
-La Generalitat aportarà 22 milions durant cinc anys al parc
Són moltes les veus crítiques pel tracte que han rebut els afectats. Molts tenen la sensació que el govern català ha vingut a imposar, i no a negociar. El conseller Francesc Baltasar va voler fer callar les crítiques a l’afirmar que el parc neix amb la «voluntat majoritària del territori». Anuncià que la Generalitat aportarà 22 milions d’euros per gestionar-lo i va assegurar que afavorirà la creació de denominacions d’origen i ajudes econòmiques al sector agrícola. El centre administratiu estarà situat a Torroella de Montgrí i està previst fer un centre d’interpretació sobre els arrossars a les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty.
Un projecte que no va tan lluny com alguns voldrien i que deixa caps sense lligar. Com el reivindicat retorn de cabal del Ter.
La grip A. Només entre un 10 i 11% de població gironina que havia de vacunar-se de la grip A ho ha fet
El Departament de Salut va recomanar l’administració de la vacuna a quatre grups: embarassades, persones a partir dels sis mesos amb malalties cròniques, professionals de la sanitat i personal de serveis essencials (bombers, protecció civil i cossos i forces de seguretat). Però no més d’un 10 a l’11% s’ha vacunat.
A Catalunya, 752 persones han emmalaltit greument de la grip A i 42 han mort. L’objectiu era arribar al màxim nombre de persones dins dels grups de risc i la campanya continua oberta.
A l’Estat espanyol s’havien administrat prop de dos milions de vacunes i segons les dades recollides, del 30 de novembre al 20 de desembre, es van notificar 579 casos de possibles reaccions adverses a la zona de la punxada; però hi ha alguns casos en què s’està estudiant la relació amb la vacunació. Fins al 23 de desembre, a la regió sanitària de Girona, no es tenia constància de cap cas d’aquests tipus.
Excedents de vacunes contra la grip A
L’Estat espanyol ha renunciat a la compra de 24 milions de dosis dels 37 que va encarregar, per una clàusula signada amb els laboratoris fabricants segons la qual es podien modificar les xifres si les circumstàncies canviaven. De les 13 milions adquirides, se n’han utilitzat més de 2 als grups de risc.
Fins al 23 de desembre, a la UE s’havien vacunat prop de 28 milions de persones, entre les quals 218.000 gestants. En el darrer informe sobre reaccions adverses s’indica que la majoria no són serioses i que 14 casos entre 28 milions de vacunacions formen part del que es podria esperar en una campanya de vacunació d’aquestes dimensions. Els beneficis de les vacunes continuen sent superiors als riscos.
Concerts de Nadal a càrrec de les corals del Recer i Anselm Viola i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà
La música ha omplert les diades post nadalenques.
El primer dissabte del 2010, i al Cine Petit, tingué lloc el Concert de Nadal a càrrec de la Coral del Recer. Fou al dia següent, diumenge, i a la capella de l’Hospital quan el Cor Anselm Viola va interpretar el seu millor repertori nadalenc. I el dilluns 4, concert de valsos i polques a l’església de Santa Anna a l’Estartit, interpretat per l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, sota la direcció de Carles Coll.
El mal temps no va impedir que els Reis Mags arribessin a totes les poblacions de Catalunya. I arribaren, com cada any, a Torroella de Montgrí i a l’Estartit
Milers de persones, en especial nens i nenes, van omplir els carrers i places de la vila per rebre els Tres Reis
d’Orient. La il·lusió de la quitxalla va fer oblidar per uns moments tots els problemes, en una nit màgica amb els focs d’artifici que anunciaven la seva arribada.
La cavalcada amb els joguets i la salutació des del balcó de l’Ajuntament portaren a tots un munt d’alegria i un bri d’esperança. S’ompliren carrers i places per veure Melcior, Gaspar i Baltasar, arreplegar uns caramels i cantar a ple pulmó “Visca els Tres Reis d’Orient, que porten coses a tota la gent…”.
Exposició de fotografies al claustre de l’Hospital de Torroella de Montgrí
Raúl Comino Caballero, fotògraf que va guanyar l’any 2007 el primer premi de Fotografia de Muntanya, ha exposat, a l’Hospital de Torroella de Montgrí, una selecció de fotografies de muntanya i paisatge.
Ha treballat també, com a fotògraf, en l’organització de moltes competicions d’esports d’aventura en l’àmbit estatal i internacional.
La Revista del Baix Empordà presenta el número 27
Al Museu de la Mediterrània, Can Quintana. Després de la presentació de l’acte, l’ historiador Joan Badia-Homs va exposar el contingut del número 27 de la Revista del Baix Empordà, dedicat a l’art gòtic a la comarca i als 400 anys de la consagració de l’església de Sant Genís. Torroella és, en veritat, “el tema” de la publicació.
El Qvixote Quartet va actuar al Cine Petit
El Qvixote Quartet, format per Daniel Cubero (violí), María Sanz (violí), Mariona Oliu (viola) i Amat Santacana (violoncel), va oferir dins la programació de la Xarxa de Músiques a Catalunya, al Cine Petit de Torroella, un concert integrat per: el Quartet KV 80 en sol major, de Mozart; Cinc interludis per a quartet de corda, de Benet Casablancas, i el Quartet op. 29 núm. 13, D804 «Rosamunde» en la menor, de Schubert.
Els alcaldes gironins no es plantegen deixar d’empadronar immigrants sense papers
Les inscripcions al padró dels municipis estan regides per la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local. Segons la normativa vigent, tota persona que viu en territori espanyol està obligada a inscriure’s en el padró, amb independència de la seva situació administrativa. I així ho recorden, entre altres, Càritas de Girona i la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
És la Llei d’estrangeria la que regula l’accés dels immigrants a l’Estat espanyol. Pel que fa al control de la situació administrativa dels estrangers, és competència del Govern estatal. Així com, en el seu cas, l’expulsió dels il·legals.
-José Luis Rodríguez Zapatero diu que no permetrà ‘trucs’ com la iniciativa de l’Ajuntament de Vic
En una conferència de premsa a Estrasburg, va declarar: “No consentirem que per un truc d’un ajuntament hi hagi éssers humans que quedin sense assistència sanitària i sense poder anar a una escola pública”.
Acords del Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí:
-Ordenança sobre l’ús de canons als camps de conreu
El Ple de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí va acordar aturar aquesta ordenança que havia provocat un cert enfrontament amb els pagesos. Es concreta a «deixar sense efecte» l’acord del 17 de setembre sobre l’aprovació inicial de l’ordenança d’emissions acústiques al medi rural, al tenir coneixement que la Generalitat està a punt d’enllestir l’ordenança sobre contaminació acústica, donat que tindrà en compte altres temes de sorolls.
-Enllumenat públic
L’Ajuntament s’ha fixat com la principal actuació a executar aquest any 2010, amb els diners del fons estatal, una inversió d’uns 300.000 € que es concreta a fomentar l’estalvi energètic, millorar la qualitat lumínica i il·luminar els passos de vianants.
-Altres actuacions
Les altres actuacions programades amb el fons estatal, que pugen a 1,2 milions d’euros, són les rehabilitacions del CEIP Guillem de Montgrí, la Llar d’Infants Mar i Cel, l’espai cultural de la Sala i el Cinema Montgrí, l’edifici del convent dels Agustins i els pavellons de Torroella i l’Estartit.
També es preveu fer una sèrie d’actuacions mediambientals i modernitzar l’ajuntament amb aparells informàtics, a part de projectes de sostenibilitat social.
Presentació a Can Quintana Museu de la Mediterrània de la col·lecció Recerca i Territori
La col·lecció Recerca i Territori, en el seu primer volum, inclou els treballs guanyadors de les VI Beques de Recerca Joan Torró i Cabratosa, Toponímia de Torroella de Montgrí i Avaluació de l’estat de conservació i propostes de gestió de la flora singular del massís del Montgrí i la plana del Baix Ter.
Es varen presentar també els treballs guanyadors de la convocatòria de les VII Beques, que en la modalitat de medi ambient planteja un estudi de seguiment sobre Els dofins de les illes Medes i en l’apartat de ciències socials un Estudi arquitectònic sobre la forma de Torroella de Montgrí.
Va concloure l’acte una molt especial actuació de Jordi Molina, a la tenora, acompanyat per Enric Canada amb
un instrument originari del Perú, el cajón, molt poc conegut en la música tradicional catalana, que va demostrar la seva flexibilitat, tant acompanyant la tenora com interpretant en solitari un seguit de ritmes d’ampla variació. Els aplaudiments foren espontanis i llargs.
Licitació les obres de l’edifici de l’Arxiu Municipal a can Mach
L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha posat a licitació el projecte de construcció d’un edifici de Serveis i de l’Arxiu Municipal a can Mach, al carrer de l’Hospital, dins del nucli antic. El projecte té un preu de sortida de 881.000 euros i un termini d’execució de 12 mesos.
Mentrestant, l’Ajuntament ha enderrocat ja l’antic edifici de can Mach, que feia servir com a magatzem.
Trànsit instal·larà deu radars més a les carreteres gironines, i ja n’hi haurà 33
Segons va confirmar-ho el delegat del Govern a Girona, Jordi Martinoy, en fer balanç de la sinistralitat de l’any passat: el nombre de víctimes d’accidents de trànsit, 62, va augmentar un 24% respecte al 2008. I va destacar que quasi un terç van morir a l’N-II, la carretera gironina que ha enregistrat més morts per accident de trànsit durant l’any passat.
Amb la necessitat de reduir el seu nombre, Trànsit insisteix en la reducció de la velocitat, l’augment de radars i en sistemes per controlar les mitjanes reals de velocitat en trams concrets. Altres, destaquen la necessitat de millorar l’estat de les carreteres, les senyalitzacions i recorden les obres eternes, les parades en la seva execució, la carència d’espai en cas d’avaria o accident, que tan es prodiguen en carreteres (la NII n’és clar exemple) i les autopistes en obres, amb dos carrils més estrets i sense voral.
Projecten a Torroella de Montgrí el film Borrasca, rodat a Torroella i comarca l’any 1977
La Llibreria Cucut va tenir cura de la presentació del llibre Costa Brava, plató de cinema, de Lluís Molina, al Cinema Montgrí, amb la projecció de la pel·lícula Borrasca, per poder gaudir d’unes imatges i d’unes anècdotes del seu rodatge a Torroella de Montgrí, plena de records per al públic assistent que omplí el cinema.
A finals de la primavera del 1977, any que començava el destape, Torroella estava revolucionada. Es filmava una pel·lícula a la plaça de la Vila i al palau Solterra, i molts torroellencs varen intervenir-hi com a extres i es van fer un bon sobresou: 700 pessetes per dia de rodatge.
La presentació anà a càrrec del propi autor, de l’editor i de Jordi Bellapart, que en va fer un extens, acurat i molt aplaudit comentari.
Joan Aguilera va disputar a Laredo (Cantàbria) els Campionats d’Espanya de Ciclocròs
El torroellenc Joan Aguilera, de 17 anys, corredor del Club Ciclista Baix Ter-Supermercats Jodofi, va disputar del 8 al 10 de gener a Laredo (Cantàbria) els Campionats d’Espanya de Ciclocròs, sobre un circuit enfangat i glaçat a causa de les pluges i sobretot de les nevades que va patir tot el nord d’Espanya aquelles dates.
A la prova s’hi va desplaçar amb la Selecció Catalana i va disputar-hi dues curses. La primera es tractava de la cursa de relleus, disputada per seleccions, on els components de la Selecció Catalana van aconseguir una brillant tercera posició que va valer una merescudíssima medalla de bronze. No tan satisfactòria va ser la segona prova, la cursa individual, dins de la categoria de juvenils, on va classificar-se en el lloc 17è d’un total de 66 corredors; va ser, això sí, el millor dels representants catalans a la prova.
Joan Aguilera és l’actual campió de Catalunya de Ciclocròs i també guanyador de la Copa Catalana de la mateixa modalitat de la present temporada.
Sant Antoni Abat (del porquet o dels ases) protector del animals de treball de la pagesia i de tots els animals domèstics
Entre les festes més importants de la setmana dels Barbuts hi ha la de Sant Antoni Abat, protector dels animals de peu rodó, del treball en la pagesia i en el transport i, per extensió, de tots els animals domèstics.
A Torroella s’han beneït els animalons de companyia i a l’Estartit s’hi afegiren uns vint-i-cinc cavalls que varen participar en una vistosa cercavila.
Haití. El terratrèmol que assolà el país més pobre d’Amèrica
S’ha comprovat que quant més pobre és un país més catastròfiques són les conseqüències d’un desastre natural. I Haití no podia escapar-se de la regla. Les xifres són astoradores.
El govern d’Haití ha donat oficialment per acabades les tasques de rescat de les víctimes. Els equips de rescat han pogut salvar 132 supervivents i el recompte oficial de morts és de més de cent trenta-dos mil. No es creu la possibilitat de rescatar vives més víctimes. L’última, la d’un jove de vint-i-dos anys, que van aconseguir treure viu, havia estat atrapat onze dies.
Ara els esforços es centren a oferir assistència mèdica als supervivents i a localitzar els cadàvers.
Són importants les mostres de solidaritat. Va partir el vaixell espanyol amb ajuda per a Haití i els nens haitians adoptats per catalans ja poden viatjar a Barcelona. L’ONU reclama un pla de llarg abast per a Haití; avui o mai es podrà redreçar la situació a Haití.
-Arriben a Espanya les restes mortals de la subinspectora de policia Rosa Crespo. Era membre de la missió de les Nacions Unides i el seu cadàver, rescatat una setmana després del terratrèmol, havia quedat sepultat sota un edifici esfondrat. És la tercera víctima espanyola de la catàstrofe, ja que es va confirmar la mort del matrimoni espanyol format per Yves Baltroni i María Jesús Plaza.
Inauguració de l’exposició Dreamland Productions, de Jordi Jarque
A Can Quintana Museu de la Mediterrània tingué lloc la inauguració de l’exposició de l’obra de Jordi Jarque, guanyador en la modalitat d’arts visuals i plàstiques de l’INUND’ART 2008.
Es tracta d’una obra confeccionada a base de collages que fan referència a personatges famosos, idolatrats per les masses, que vesteixen roba trencadora. Amb ella, l’autor pretén fer una crítica a la societat actual.
Concert al Cine Petit de Torroella de Montgrí. Noves músiques d’arrel
XALUPA és un grup creat per Chiara Giani per investigar sobre la influència de la melodia popular en la música clàssica i, al mateix temps, fer arranjaments propis sobre melodies populars catalanes.
Va cercar una sonoritat nova: veu (Sílvia Pérez Cruz), guitarra (la pròpia Chiara), violí (Lisa Bause) i percussió (Aleix Tobias). El programa, arranjaments sobre melodies populars, unes, i altres sobre Cançons i Danses de F.Mompou -incloïa: La dama d’Aragó, Els tres tambors, La mala nova, Cançó de bressol, La presó de Lleida, La gata i el belitre, Lo mariner, La dida, L’hereu Riera, El noi de la mare, Presents de boda i La filadora.
L’aforament del Cine petit va quedar curt i es van haver d’afegir cadires per acabar de donar seient al públic assistent, que aplaudí totes les interpretacions.
Presentació a Can Quintana Museu de la Mediterrània d’un nou número dels Papers del Montgrí
Al Museu de la Mediterrània tingué lloc la presentació del número 30, dels Papers del Montgrí, amb el títol Actuacions i reptes en la conservació dels aiguamolls del Baix Ter. Un número més d’una col·lecció que recull, traç a traç, la vida de Torroella i el seu entorn.
Apropem-nos al Baix Ter
Una sortida organitzada per Can Quintana Museu de la Mediterrània, que de la mà de Marc Marí i Elena Padró ens ha permès descobrir el territori del Baix Ter i els arbres magnífics, dels quals són vertaders coneixedors.
Diada de reis 2010