El Servei Exterior Europeu

El Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el desembre de l’any passat, té com a línies importants desenvolupar i donar contingut a dues institucions molt significatives de la UE, com són la Presidència del Consell Europeu amb caràcter permanent per dos anys i mig i renovable una vegada, i d’altra banda potenciar la figura de l’Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat que, a més de les funcions que ja venia desenvolupant, se li afegeixen la creació i dinamització d’un veritable Servei Exterior Europeu.

És cert que durant els vuit mesos que han passat des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa, els progressos no han estat massa visibles. Tot i que el President del Consell Europeu, el belga Van Rompuy, ha participat en els actes importants de la UE, com no podia ser d’una altra manera, la visibilitat del càrrec, element també important per donar una visió de l’Europa unida, no ha sigut evident.

I, a més, l’altre càrrec, l’Alt Representat per a la Política Exterior, que dirigeix la baronessa britànica Catherine Asthon, tampoc ha tingut unes accions prou contundents i visibles i ha quedat molt lluny de la visibilitat que tenia el mateix càrrec quan l’ostentava Javier Solana. Aquests dies, però, hem pogut sentir per boca de la baronessa que vol impulsar el Servei Exterior Europeu, tal com permet el Tractat de Lisboa, fet que és una excel·lent notícia, ja que serà la forma que la Unió Europea, convertint les Oficines de Representació en pràcticament seus diplomàtiques, aconsegueixi una acció exterior que ara no té i que li donarà, si es fa amb bona consonància amb la dels estats membres, una capacitat i visibilitat política important de cara als altres actors globals.

Esperem que aquesta aposta no quedi només en paraules i finalment la Unió Europea tingui una capacitat política i diplomàtica com la de qualsevol estat. Aquest és el camí de la construcció política europea, objectiu necessari si volem ser presents i influents en el món.