Recordem (EMPORION, números anteriors)

—    REGLA 1 (agost 2010): Paraules acabades amb a, plural amb es (casa, cases)

—    REGLA 2 (set. 2010): Consonants s, ss, c, ç, z (casa, passa, caça, cirera, calze )

—    REGLA 3 (oct. 2010): Articles i apòstrof (l’home, l’única, la unió, les hores)

—    REGLA 4 (nov. 2010): Apòstrof amb de (d’humor, d’àngel), no amb que (que ara, que un)

Recordeu també que aquestes regles no intenten pas ensenyar gramàtica, sinó que

els que ja parlen bé el català el puguin escriure correctament.

REGLA 5 – Contraccions

Observem les frases següents:

Dimarts a la matinada, vaig anar al bosc amb uns amics a caçar bolets. Ho havíem anunciat als homes i a les dones del mas de l’hereu. Vàrem sortir de la plaça dels pins de bon matí pels camins vells. Després de passar per la baixada del molí i pel pont de pedra, per no perdre temps, vàrem tirar pel dret, per l’ermita. En vàrem trobar per a tota la família, per a la mare, per als oncles, per a l’àvia, per a tothom. A l’octubre, m’agrada caçar bolets.

Fixem-nos que hi surten sovint les preposicions a, de, per, per a:

a la matinada             de la plaça              per la baixada            per a la mare

a caçar                     de bon matí             per no perdre             per a tothom

Les preposicions a, de, per i per a amb els articles masculins el i els, produeixen contraccions:

al bosc, als homes      del mas, dels pins      pel pont, pels camins  per als oncles

Però no es fa la contracció quan l’article va davant de vocal o lletra hac:

a l’octubre                de l’hereu                 per l’ermita              per a l’àvia

També podríem haver escrit:

Quan vàrem ser a cals masovers, més amunt de cal pintor, vàrem menjar el pa que havíem comprat a can Sidro, el formatge de ca l’Huguet i el vi de  ca l’Agustí.

La partícula ca (contracció del mot casa) es contreu quan es troba amb el, els i en

cal pintor     cals masoves                  can Sidro

No es fa la contracció davant de vocal o hac:

ca l’Huguet                 ca l’Agustí

Consells

Hem de parlar i escriure amb la sintaxi catalana autèntica, la dels nostres pares i avis:

Ells no deien mai:   Tinc que fer molta feina             Cal dir:   He de fer molta feina.

Tenim que arribar aviat               Cal dir:   Hem d’arribar aviat.

La Maria té que venir                 Cal dir:    La Maria ha de venir

No oblideu que, en general, els castellans donen i nosaltres fem:

En castellà diuen:    Le daba un beso               En català:     Li feia un petó

Daba mucho miedo            En català:     Feia molta por

Vamos a dar una vuelta      En català:     Anem a fer un volt

La niña daba lástima           En català:     La nena feia llàstima