Economia d’Impacte o Economia d’Impacte Social

Mesurar l’impacte no només econòmic, sinó també social i mediambiental és un fet que està agafant força en diferents sectors.

Davant els grans desafiaments a què s’enfronta la societat actual −desigualtats, canvi climàtic, conflictes socials−, l’economia d’impacte apareix com una via positiva per ajudar a resoldre’ls.

Tot i que algunes de les idees i pràctiques que són fonamentals per impactar en inversions i en emprenedoria social es van originar fa dècades, va ser el 2007 que un grup de fundacions i inversors convocats per la Fundació Rockefeller van originar el terme “inversió en impacte”, que després es va definir com a “inversions destinades a crear un impacte positiu més enllà del seu rendiment financer”.

Però en què consisteix exactament l’economia d’impacte? A més d’un retorn econòmic, la inversió d’impacte busca un retorn social i mediambiental, és a dir, un retorn a la societat i per a la societat. A més, constitueix una peça clau a l’hora d’aconseguir caminar cap a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides*.

*El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que inclou un conjunt de 17 objectius per posar fi a la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i combatre el canvi climàtic.

Una economia d’impacte és, doncs, un tipus de sistema molt diferent de l’economia capitalista tradicional, que prioritza només els rendiments financers. En una economia d’impacte social, els consumidors i els accionistes desafien a empresaris i executius perquè demostrin que generen els seus beneficis d’una manera que contribueixi al bé públic.

Perquè creixi aquesta economia, cal que tots els agents (stakeholders) anem en una mateixa direcció en un esforç col·lectiu: empresaris, emprenedors, ciutadans, institucions i governs.

Empresaris i emprenedors: redefinint els elements bàsics d’èxit. Crear un valor social i ambiental mesurable alhora que es redueix el seu impacte negatiu i es busca el manteniment de la seva viabilitat econòmica.
Ciutadans: fent consum responsable i amb patrons de consum actiu de béns i serveis d’empreses socials i marques sostenibles, amb més implicació en les comunitats locals i els sistemes polítics i expressant els seus punts de vista directament a les institucions a través dels mitjans tradicionals, les xarxes socials i altres canals.
Financers: Optant per una banca ètica
Governs: Enfortint les empreses socials mitjançant incubadores i acceleradores, atraient fons públics i privats per a catalitzar la inversió d’impacte, recolzant-se en el capital i el coneixement de les fundacions, promovent els contractes de pagament per resultats, per impulsar la innovació social i creant infraestructura de mercat per una economia d’impacte, destinant recursos a la formació i la investigació i sensibilitzant la població, fomentant els procomuns…

Els procomuns i els emprius
Els procomuns, terme encunyat per Elinor Oström, primera dona Nobel d’Economia el 2009, també anomenats béns comunals, es defineixen com aquells recursos que pertanyen, o es comparteixen, al si d’una comunitat. Aquests recursos poden ser de qualsevol tipus, des de recursos naturals, terres, béns culturals i socials, coneixement, ocupació, xarxes de comunicació, salut, diversitat biològica i genètica, fins a programari. Els béns comuns s’orienten en favor de l’ús i la reutilització, més que no pas com a productes de bescanvi. Són béns que no poden ser assimilats a mercaderies i, per tant, el seu ús no es regeix pel funcionament propi dels mercats.

Els emprius són una norma jurídica del dret consuetudinari català, codificada tant en forma d’usatge com en forma de costum, que determina el dret d’ús comunal, per part dels veïns d’una vila, dels béns rústics del municipi, ja siguin pastures, boscos o aigües.

La nova normalitat
El que no sabem a hores d’ara, a mitjans del 2020, mentre anem recuperant “la normalitat” després de la crisi provocada per la pandèmia del Coronavirus, si les iniciatives que es plantejaven a principis d’any seguiran o no el mateix camí:

A Europa es preparava el nou pla d’inversions de la Unió Europea per a l’any 2021-27, que ja estava en la seva recta final, a l’espera que l’aleshores recentment constituït Parlament Europeu i el Consell Europeu formalitzés l’acord preliminar assolit. Una de les principals novetats d’aquest pla era la introducció d’un nou mecanisme d’inversió social (Social Investment and Skills Window). Aquest pla venia a sumar-se al conjunt de polítiques i programes com el Social Business Initiative, que la UE venia aprovant des de feia alguns anys per impulsar un sector emergent i cada vegada més estès en el món sencer i també a casa nostra: el sector de l’economia d’impacte social.
A Espanya es va constituir el 2018 el “Foro Impacto” per a promoure la inversió d’impacte a Espanya i liderar l’adhesió d’Espanya al Global Steering Group for Impact Investment (GSG).
A Catalunya, per posar un exemple, diverses organitzacions de l’Economia Social i Solidària catalana, entre les quals estan la Xarxa d’Economia Solidària (XES), la Fundació Roca i Galès i la Federació de Cooperatives de Treball, s’han organitzat per impulsar el Fons Cooperatiu per a la Emergència Social i Sanitària (abril 2020).

Mereix, al meu parer, un punt i a part una de les propostes més interessants per a nosaltres que he llegit aquests dies: “Una Economia per la Vida. De la Covid-19 a un Nou Model Econòmic Plural, democràtic, relocalitzat i ecològic per Catalunya”, document elaborat per Ivan Miró (abril 2020). https://bcn.coop/wp-content/uploads/2020/04/Una-Economia-per-la-Vida.-De-la-Covid-19-a-un-Nou-Model-Econo%cc%80mic-Plural.pdf

També en el nostre entorn, destaquem que el passat mes de febrer de 2020 el Consell Comarcal del Baix Empordà va aprovar la inclusió de clàusules ambientals, socials i de bon govern en la contractació pública.

Les seqüeles econòmiques, laborals i socials de la crisi financera de 2008 segueixen presents i s’han vist agreujades i accentuades per la pandèmia. Si abans del març de 2020, combinar els interessos empresarials amb els de la societat era important i l’Agenda 2030 marcava la pauta, després de la pandèmia s’hauria de reforçar, si som conseqüents, el paper de l’economia d’impacte.

Alguns dels grans reptes per als propers mesos seran socioeconòmics: atur, pèrdua de poder adquisitiu, augment del risc de pobresa, desigualtat d’oportunitats educatives a causa, entre d’altres, de la bretxa digital, i altres desequilibris.

La nova normalitat a la qual estem abocats suposa el concurs unànime i unívoc de tots els agents (govern, administració pública, sector empresarial, ciutadania, tercer sector) per aconseguir un món més habitable.