Cal forçar un canvi en les polítiques energètiques, començant per l’estalvi d’energia.

Un escamot de 50 homes de la central nuclear de Fukushima, enginyers, tècnics, bombers i operaris, sense cap obligació imposada, es va quedar voluntàriament a la central, conscients del perill que això comportava, per intentar mantenir a primera línia la refrigeració amb aigua de mar dels reactors afectats. Dels 800 treballadors de la planta, davant l’agreujament de la situació que arribà a nivells perjudicials per a la salut, només van quedar-se aquest mig centenar d’homes disposats a donar la vida per intentar aturar la catàstrofe que es preveia. Davant esdeveniments terribles, els sers humans troben dintre seu una valentia que potser en la vida quotidiana dubtarien de tenir i esdevenen així herois.

Però com es va arribar a aquesta situació?. Japó ja tenia una amarga experiència nuclear, les bombes d’Hiroshima i Nagasaki. A Hiroshima van morir com a conseqüència de l’explosió de la primera bomba atòmica, 145.000 persones i 300.000 varen resultar ferides o van morir posteriorment. Molts supervivents es van suïcidar anys després incapaços de suportar l’horror de l’experiència viscuda. “Ens hem de mobilitzar per forçar un canvi en la política energètica del govern”, ha dit el doctor Nanao Kamada, president de la Fundació de suport als Supervivents de la Bomba Atòmica d’Hiroshima.

La contaminació radioactiva d’una central nuclear com la de Fukushima és diferent de l’ocasionada en una explosió atòmica. Evidentment, les centrals nuclears no poden ocasionar una explosió dantesca com la d’una bomba atòmica, però la deterioració de les seves instal·lacions i nivells de protecció poden produir efectes nocius irreversibles que poden afectar les persones. Qualsevol explosió o incendi, originats per qualsevol motiu que pugui afectar les estructures de protecció -en aquest cas un gran terratrèmol- pot obrir  fissures en aquestes estructures  i produir-se fugues d’elements contaminants, gasos i partícules sòlides lleugeres, que poden propagar-se per l’atmosfera i arribar a estendre aquesta contaminació radioactiva a llocs llunyans.

Són situacions terribles que fan, encara que només sigui per motius electoralistes, replantejar la política nuclear de molts governs del món i obrir arreu debats sobre el tema nuclear. França no s’havia plantejat si els 58 reactors nuclears eren suficientment segurs com per seguir operant més anys. Washington ha anunciat que revisarà les seves plantes atòmiques. Merkel anuncia l’aturada i revisió del seu programa nuclear. El govern espanyol ha encarregat una revisió completa de totes les centrals nuclears del país i revisar la pròrroga de les condicions de funcionament d’alguna d’elles. Ha fet falta una situació extrema com la catàstrofe de Fukushima perquè es facin tots aquests replantejaments.

No hi ha dubte que estem davant d’un punt inflexió mediàtic que posa en dubte la continuïtat dels plantejaments energètics del nostre planeta.

Una cosa és clara: amb l’enorme consum energètic actual, centrat  sobretot en les societats occidentals, el proveïment de fons d’energia és insostenible. A Europa, el repartiment del consum energètic es basa en quatre tipus d’energies primàries que aproximadament són: un 80%  procedent dels residus fòssils, un 10 % de l’energia nuclear, un 5% de la biomassa i un altre 5% d’energies renovables (aigua, sol i vent).

Els combustibles fòssils són cada vegada més limitats i generen conflictes entre països productors i consumidors. A més son enormement contaminants per les seves emissions de CO2. Els darrers esdeveniments del Japó posen en evidència la problemàtica d’augmentar el consum de l’energia nuclear. No voldrien estar mai més sotmesos a la mirada tràgica de les víctimes de l’energia nuclear.

Queden les energies alternatives que, almenys amb la demanda de consum energètic actual, són insuficients. Cal augmentar-les, això és evident. Al nostre entorn més proper, país de vents, l’energia eòlica pot ser molt més aprofitada, però el que està clar és que l’única sortida és l’estalvi.

Segurament és la solució més fàcil, però ens cal un canvi de mentalitat, un canvi de prioritats per damunt dels grans interessos econòmics, que ens condueixi a una reducció del consum, ja que la meitat de l’energia que consumim la malbaratem.