La llibreria Elias de l’Estartit va organitzar la presentació i firma d’exemplars del llibre: Conduir la vida – Cinc milions de quilòmetres, i l’entrevista amb el seu autor, Salvador Servià, per Emporion.
El llibre: porta com a pròleg un text d’Àlex Rovira Celma, del qual reprodueixo les darreres paraules:
“Veuràs que la passió, la bondat, la consciència, la bellesa i el sentit d’una vida no són atzarosos, sinó que neixen d’haver sembrat passió, bondat, constància, bellesa i sentit en ells”.
L’autor: Salvador Servià i Costa, nascut a Pals l’any 1944, és un esportista, economista i polític català.
Administrador de Servià Cantó SA i de Moviterra SA, fins que, ja retirat, va deixar completament aquesta activitat empresarial. Tasca que va compaginar amb la d’esportista, un dels millors pilots de ral·lis del nostre país des de 1969, especialitat en la que fou campió d’Espanya el 1985, 1986, i de tot terreny el 1992. Va guanyar el Ral·li Costa Brava, ha participat onze cops al de Montecarlo i divuit al París-Dakar. I com a polític, senador per Girona en les eleccions de l’any 2000 i portaveu de Medi Ambient a la Cambra Alta. I actualment, el mes de febrer d’enguany, ha estat anomenat director del Circuit de Catalunya.
– Feta aquesta breu introducció, la primera pregunta va ser: cinc milions de quilòmetres?
Sí, efectivament. Aquesta ha estat la meva vida. No tots amb les curses que és pel que se’m coneix.
En curses, entrenaments i ral·lis he fet un milió cinc-cents mil quilòmetres, calculats molt curosament, i la resta, treballant, anant amunt i avall, viatjant amb la família, fent tot el que ha estat necessari, han significat tres milions i mig més, i fa la suma de cinc milions que reflecteix el subtítol del llibre.
– Un milió i mig en curses són, en veritat, molts quilòmetres.
Evidentment, he fet moltes curses durant 42 anys.
– Són moltes curses, molts quilòmetres i molts anys.
És potser un rècord d’activitat, no solament en ral·lis. sinó d’un esportista d’elit.
– El total de cinc milions en 42 anys signifiquen uns cent vint mil quilòmetres de mitjana anual. Inicialment en feia pocs, però quan vaig passar a l’activitat dels ral·lis africans, sí, ja que els seus recorreguts representen molts quilòmetres.
– I la seva activitat com a escriptor?
Aquesta activitat té molts pocs quilòmetres. És la primera vegada que he escrit un llibre, molt petit, i és com una espècie d’aventura. Això no farà camí com el conduir.
– Quan va escriure aquest llibre?
El vaig escriure la passada tardor; havia deixat ja de treballar, estava jubilat. I ara torno a treballar i estic enfeinat.
– La seva relació amb Pals i l’Empordà?
Sí, vaig néixer i viure a Pals; fa quatre anys que visc a l’Estartit.
– Se’l recorda per Pals, per les curses i per Servià Cantó.
És el nom de l’empresa, amb la qual no tinc ara res a veure, i que porta els cognoms del meu pare.
– Ha parlat una mica sobre els ral·lis d’Àfrica…
El París-Dakar. Hi he participat en 18 edicions, vol dir que ha estat un pes important a la meva vida. En els de Sud-Amèrica, he anat als dos darrers.
– Ara corre en camions.
Sí ara en camions. La primera, la de l’any 1988. He anat pràcticament sempre en cotxe. I el 2003, 2009 i la darrera, aquest any, l’he fet en camions. Quatre edicions en camió.
– El llibre publicat, de cara al públic lector, què pot representar?
No és en realitat un llibre, és un llibret que vaig escriure per als amics, pensant en ells, on explico bàsicament records i anècdotes, faig unes reflexions, no arriba a ser unes memòries, i que, després, una editorial ha editat i avui l’estem presentant.
– Però pels que tenim certa edat i som d’aquí, Salvador Cervià, és un nom que és coneix molt.
Quaranta-dos anys de permanència aquí dóna certa possibilitat que tothom sàpiga bastant qui sóc i què he fet. He tingut fans en quatre generacions diferents.
– Què voldria dir als lectors del seu llibre?
Que està escrit al cap de la Barra.
Està pensat, especialment els capítols en els que parlo del desert, que es pugui llegir des del Molinet, on s’hi pugui passar una bona estona.
No pretén ser res transcendental, i llegir-se com si fos una revista especialitzada.
– Desitjo que si ara fa quaranta-dos anys de curses en pugui dedicar uns altres quaranta-dos més a escriure.
Ara mateix, per la nova activitat, no serà possible. Em té molt absorbit i no em permetrà escriure gaire.
– La seva activitat actual té a veure també amb cotxes?
Sí, acabo de ser nomenat, fa focs dies, director del Circuit de Catalunya. Els cotxes, les rodes, les motos, no com a esportista, sí com a gestor.
És una feina apassionant que no em permetrà fer massa coses més.
– Vull desitjar-li que el llibre es vengui molt i, en la nova tasca, tant d’èxit com a gestor que com en l’anterior d’esportista.
Per finalitzar aquesta entrevista, reprodueixo aquí les darreres paraules del colofó, escrites per Josep M. Ballarín que diu: “Aquest home, que si pot anar a dos-cents per hora encara fa curt, aquest home apressat per la feina de cada dia, endut per la tamborinada del treball sense parar. Aquest home, dic, ha trobat els silencis del desert. Aquell bé de Déu dels dies a sol i serena l’han deixat tocat de gràcia per sempre. El desert és una meravella. Ho sé perquè l’he viscut. Però potser el sents més quan el sol no t’aclofa, quan tot és nit i silenci a les fosques. Aleshores arribes a endevinar la història dels Reis de Nadal. En el desert, les estrelles lluen com mai. Ho saps prou, amic Salvador”. Josep M. Ballarín i Monset.
