del Noucentisme a L’abstracció

A la Sala Parés de Barcelona, es presenta anualment una retrospectiva de pintura clàssica, procedent dels fons de la galeria i de diverses col·leccions privades. Aquest any s’ha fet sota el títol: “Paisatges. Un recorregut històric (1877-1977)”, exposició de la qual és comissari Sergio Fuentes Milà (1). A la vegada, la Fundació Suñol, que atresora una de les col·leccions més importants d’art abstracte i avantguardista de Catalunya, també presenta els seu fons, en una exposició titulada “En tres actes”. Actualment es pot veure el segon acte, sota el títol: “Tot el que es sòlid s’esvaneix”. Més endavant, i segons l’evolució del Covid-19, es podrà veure el tercer i últim acte: “Vint rostres i tres multituds”.
Malgrat la diferència d’estils i pensament, les dues exposicions aporten talent i saber pictòric. A la Sala Parés hi podem veure alguns dels grans mestres de la pintura del noucentisme, el realisme i el neoromanticisme. Autors com Martí Alsina (Fig.1), Rusiñol, Mas i Fondevila (Fig.2), Roig Soler (Fig.3), José Navarro, Raurich (Fig.4), Urgell (Fig.5) i Lluís Graner, entre d’altres.
El paisatge romàntic, costumista i realista, es desplaçà en el temps per l’influx de les noves tendències que nasqueren sota l’ombratge de Cézanne i de les primeres avantguardes ( fauvisme, cubisme, expressionisme, surrealisme, constructivisme…). El ressò d’aquests corrents potencià a Catalunya un conjunt de moviments i tendències innovadores: els evolucionistes, la generació catalana del 1917, el surrealisme conreat per grans mestres, com foren Dalí i Miró, el postimpressionisme, o un nou realisme amb diferents variants. Tant és així que en la exposició actual també s’hi poden veure obres influenciades o inserides d’aquells moviments. Obres de pintors com Francesc Gimeno, Eliseu Meifrén, Joaquim Mir, Jaume Mercadé, Emili Bosch Roger, Ramón Rogent (Fig.6), Manolo Hugué (Fig.7), Josep Mompou i Josep Roca Sastre, entre d’altres.

A la seu de la Fundació Suñol, la pintura que se’ns mostra, es la de finals del segle XX. Pintura abstracta en totes les seves variants: matèrica, minimalista, postcubista, expressionista abstracta o abstracta “sensu strictu”. En aquest “Segon Acte”, hi trobem una gran varietat de pintors, que quan contemplem les seves obres, ens aboquen a reflexions molt diverses. Entre algunes d’aquestes, podríem assenyalar: el cubisme que triangula l’espai de Virginia Costa (Fig.8), l’harmonia equilibrada de Ràfols Casamada (Fig.9), l’atmosfera acolorida de Broto (Fig.10), el simbolisme abstracte de Tàpies (Fig.11), la petjada quasi mística dels entramats de Scully (Fig.12), la tènue presència del color de Fina Miralles (Fig.13), la geometria esquiva i amagada d’Achile Perilli (Fig.14), el polsim del diner, transformat en estela de color, d’Aballí, o la immersió en l’escriptura dibuixada que inunda la tela, del quadre de Robert Llimós (Fig.15).
Totes les pintures exposades formen part de la col·lecció Josep Suñol, a qui se li ret homenatge. A la vegada, en totes elles, hi trobem una voluntat de desxifrar la natura, un acomplir el desig de veure més enllà de l’aparença, o tal com diu Valentín Roma en el text de presentació: “…apreciem del pintor o de l’escultor abstracte que s’hagi atrevit a sintetitzar en un gest, en una taca i en una torsió de la matèria aquelles pulsions que animen el món” (2).
El canvi de paradigma entre la pintura noucentista, modernista, o evolucionista de la primera meitat del segle XX, fins arribar a l’art abstracte, com a conseqüència de les primeres i segones avantguardes del mateix segle, no és fàcil d’entendre. Pintures com Sa Calobra de Joaquim Mir (Fig.16) o la visió del port de Barcelona de Josep Mompou (Fig.17) podrien fer de pont entre unes i altres. Certament, el món en què ara vivim, és molt diferent del de fa cent anys. En l’obra dels artistes s’hi reflecteix quelcom de la societat del seu temps o la que ells, lliurement, han arribat a somiar; sense pactar-hi, sense ser-ne deixebles (3), perquè sortosament, la bellesa sobrevola la realitat del moment.
La força creativa dels artífexs sempre ens encoratja, i és bo,gaudir del seu art, tant del clàssic i antic com del modern i contemporani.

Bibliografia:

1. Sergio Fuentes Milà, Comissari de l’exposició PAISATGES. Un recorregut pictòric (1877-1977), gener 2020-febrer 2021. Sala Parés, Barcelona.
2. Valentín Roma, text de presentació de l’exposició homenatge a Josep Suñol, EN TRES ACTES. Comissariat: Equip Fundació Suñol i Valentín Roma. 2020-2021,Fundació Suñol, Barcelona.
3. Friedrich Schiller, Cartes sobre l’educació estètica de l’home. Carta novena, p.59, adesiara editorial, 2018. Martorell, Barcelona.