Ja ve de lluny que la Unió Europea aposta, molt més que altres parts del món, per polítiques que frenin el canvi climàtic i que apostin per la sostenibilitat del planeta i, per tant, pel benestar dels ciutadans. Ara, però, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Vol der Leyen, ha presentat un pla que feia temps que s’elaborava molt ambiciós pel que fa a la lluita contra el canvi climàtic. L’han anomenat Fit for 55, perquè es volen reduir les emissions contaminants el 2030 almenys del 55 % respecte de les de 1990, i aconseguir la neutralitat climàtica el 2050. Per aconseguir-ho s’hauran de modificar moltes normes i també representaran molts canvis en diferents sectors econòmics, que de ben segur no serà fàcil d’aplicar. Anem a pams: és previst que el 2035 es deixin de vendre cotxes de combustibles fòssils, i això vol dir que d’aquí a 14 anys qui vulgui un cotxe haurà de ser elèctric. Es gravaran les importacions de productes fabricats sense els estàndards verds i també es dissenyarà un impost al carboni per evitar la deslocalització. S’elevarà del 32% al 40% la quota d’energia d’origen renovable en els pròxims nou anys. També es reformaran els paràmetres fiscals del sector energètic a la UE. Es demana als estats que obtinguin ingressos d’impostos ecològics menys perjudicials. No es permetran les exempcions que faciliten l’ús de combustibles fòssils. Veiem, doncs, que, com és natural en un paquet d’aquestes característiques, s’hauran de canviar moltes coses. Tal com diuen a la Comissió Europea, l’objectiu és reduir les emissions contaminants, transformar la societat i fer l’economia més sostenible.
Es tracta també de reduir la dependència energètica de la UE, que representa un cost de 27.500 milions d’euros cada mes, en importacions bàsicament de combustibles fòssils. A partir d’ara, anirem veien les reaccions dels sectors afectats i dels grups de pressió que defensen els seus interessos i que, de ben segur, utilitzaran totes les arts per evitar perdre poder i negoci. Sigui com sigui, la UE camina amb pas ferm cap a un espai respectuós amb el medi ambient i amb la sostenibilitat, tal com ja havia apuntat la presidenta de la CE en les prioritats del seu mandat, el Pacte Verd. El pla presentat va en aquesta direcció. Esperem que, amb l’ajuda també del fons Next Generation EU, en sigui més fàcil la implementació. Un pla que, no ho oblidem, necessita encara de l’acord dels estats membres i també del Parlament Europeu. Acabi com acabi, l’aposta és clara i implica deixar un planeta sostenible a les noves generacions. El que passa és que si no s’hi afegeixen els estats grans i més contaminants serà només un petit past, i el que necessita la humanitat és un gran pas endavant a favor de la sostenibilitat ambiental, en el qual participin tots els estats, les empreses i els ciutadans. Hem d’entendre d’una vegada que, de planeta, només en tenim un, i, ara per ara, no em podem comprar cap altre. Així que hem d’esmerçar esforços a conservar i cuidar el que tenim i adaptar-lo a les nostres necessitats d’una manera sostenible.
* La destrucció per les fortes pluges d’aquests dies a Renània-Palatinat, esperonades per la crisi climàtica. (Crèdit de la imatge: Landesregierung Rheinland-Pfalz)
