L’empobriment del llenguatge no sols es manifesta en una progressiva reducció del vocabulari que emprem per a comunicar-nos, sinó també en la desaparició d’un fotimer de frases fetes que els nostres avantpassats havien usat tot sovint com la cosa més natural el mon. Els que ja tenim una certa edat en sabem un sac, d’aquestes frases fetes, per bé que moltes no les fem servir des de fa temps. La major part de les frases fetes que conec les vaig aprendre de petit. En sentia a casa i al mas on vivien els meus avis materns, les feien servir molts veïns i veïnes del poble on vivia.
Durant la meva infància rural coneixia, per experiència, el significat de moltes frases fetes. Atès que vaig fer d’escolà alguns anys, sabia què significava net com una patena o dret com un ciri. I ésser (quelcom) oli en un llum, perquè quan se n’anava la llum elèctrica – cosa que succeïa sovint – el pare encenia una llàntia, és a dir un llum d’oli. Fer safareig també és una frase feta que entenia, perquè sovint m’acostava al safareig municipal i escoltava de què parlaven les dones que feien la bugada. I enredar (o embolicar) la troca, perquè més d’un cop vaig veure què passava quan la madeixa que la mare tenia a la faldilla queia a terra i rodolava una estona per terra (l’embolic empitjorava si hi havia un gatet a prop amb ganes de jugar). Atès que a l’època del batre havia estat més d’una vegada a l’era del poble, vora les garberes i la màquina de batre, coneixia perfectament el significat de la frase si no vols pols no vagis a l’era, una de les més conegudes.
Naturalment, ignorava el significat de moltes frases fetes d’ús corrrent. El significat de moltes expressions fixes és difícil de deduir només a través de les paraules que les formen. Entre moltes altres, desconeixia el significat de tenir el cul llogat, anar a mal borràs, fer-se l’orni, fer-se’n creus, beure’s l’enteniment, tenir l’armilla forta, tenir mala peça al teler, bufar i fer ampolles, agafar (algú) amb els pixats al ventre, aixecar la camisa (a algú), agafar el bou per les banyes, no poder matar tot el que és gras… Eren poques les frases el significat de les quals intuïa: entre altres, deixar com un drap brut, estirar més el braç que la màniga, perdre bous i esquelles… Lligar els gossos amb llonganisses és una frase feta que em va tenir intrigat molt de temps. En els anys de la postguerra civil s’emprava molt. Eren temps d’austeritat, de misèria fins i tot a moltes llars. Des que l’abundància i el malbaratament s’han instal·lat en la nostra societat, costa trobar persones que usin aquesta expressió. També matar dos ocells d’un tret, perquè jo, que tenia molt poca punteria, era incapaç de matar un pardal amb un tret de l’escopeta de balins.
A casa, la persona que més utilitzava frases fetes era la mare. Si em llevava tard em preguntava si se m’havien enganxat els llençols, i si em llevava d’hora llavors em preguntava si m’havia pixat al llit. Del meu germà deia que sempre tenia un budell buit. D’algú que tenia molta experiència en alguna cosa afirmava que hi tenia la mà trencada. La primera vegada que li vaig sentir dir aquesta frase feta me la vaig prendre al peu de la lletra. Dies després em vaig interessar per la mà de l’infortunat, cosa que naturalment deixà la meva mare amb un pam de boca oberta. Una frase feta que emprava tot sovint és la que diu que totes les masses piquen. Donat que llavors jo confonia el substantiu maça amb l’adverbi massa, em va costar copsar-ne el significat.
Procedents de diversos camps – el comerç, l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la indústria, la religió… – una munió de frases fetes van anar enriquint el català al llarg dels segles. La gent les necessitava com un coix necessita un bastó. En poques dècades, però, una gran quantitat de frases fetes estan en desús – és clar que també n’han aparegut de noves, perquè la llengua és quelcom viu. Les noves generacions no sols ignoren el significat de si no vols pols no vagis a l’era. De fet, ignoren què és una era, què s’hi feia. I si alguns joves coneixen el significat de bufar i fer ampolles probablement és per una cançó de Brams.
Últimament he sentit versions de frases fetes tradicionals que fan pixar de riure. Per exemple, aquesta perla: “posar més benzina al foc”. I la vaig sentir a la ràdio, no al carrer! Però bé, ja sabem quin nivell de català tenen alguns tertulians de la ràdio i fins i tot alguns professionals d’aquest mitjà informatiu. Només un insensat afegiria benzina al foc en lloc de llenya. És perillosíssim! A aquest pas, potser algun dia sentirem barbaritats lingüístiques com ara “lligar els gossos amb fuets”.