Guillem Frontera

i la seva novel·la “Tyrannosaurus”

 

Tyrannosaurus és una novel·la extraordinària.
Pere Antoni Pons (1980)

La  força sense seny pel seu propi pes s’ensorra
Horaci (65aC-8aC)

Les paraules són cérvoles que fugen de la mort.
Antoni Vidal Ferrando (1945)

Som el que llegim. Tenim el que vivim.
Susanna Rafart (1962)

Una citació és una cigala que no deixa mai de cantar.
Òssip Mandelstam (1891-1938)

Després de llegir un llibre d’història universal, X va quedar sorprès que “home” encara no fos insult.
Pere Saborit (1961)

 

L’escriptor i periodista Guillem Frontera (Ariany, 1945) va fer els seus inicis literaris en la poesia, però és en prosa on ha desplegat la seva sòlida obra, amb premis com el Ciutat de Palma o el Mercè Rodoreda i s’ha consolidant com un dels grans i millors narradors de la seva generació.

La seva novel·la Tyrannosaurus és una de les novel·les més polèmiques escrites mai a Mallorca en català. Va ser redactada el 1970 quan l’autor feia 10 anys que havia sortit del seminari de la Porciúncula. La seva publicació va ser molt accidentada, i a causa d’una severa censura no es va poder publicar fins després de la mort de Franco, a Editorial Laia el 1977.

L’editora de Club Editor, Maria Bohigas, ha apostat per reeditar aquesta novel·la introbable en la qual  l’autor la revisa i actualitza i hi afegeix un epíleg que l’enriqueix i la posa en context.  

Frontera comenta com a anècdota paradoxal que el censor que va comunicar que tota la novel·la estava inapel·lablement prohibida, era precisament un capellà que havia estat cessat com a professor de seminari per abusos a menors i estava totalment convençut que Frontera havia explicat la seva pròpia història  en la novel·la. Aquesta era la raó principal de la seva prohibició irrevocable, ja que creia la rocambolesca suposició que els fets escandalosos pels quals havia estat cessat havien inspirat la novel·la i s’hi detallaven escrupolosament a la monografia.

El crític literari Pere Antoni Pons ens diu que la novel·la descriu adequadament, a partir del seu fil narratiu, tota una època i un règim tan lúgubres com cruels i absurds. És una obra que estremeix i impressiona, remarca. 

Ambientada a finals del 50 i principis del 60, explica el dia a dia d’un seminari i posa el focus en mitja dotzena de seminaristes i frares, amb una prosa viva, precisa i poètica. Hi podem copsar l’interior íntim i moral dels personatges  en una mena d’univers i camp de concentració nacionalcatòlic, claustrofòbic i hipervigilat amb reaccions humanes de ressonàncies universals referides a la solitud, l’enyor de la llar, la progressiva separació del món, el sexe i la supervivència sota el jou de l’autoritarisme, remarca Antoni Pons.

Frontera té el mèrit de descriure amb art i crua elegància la condició humana en una obra breu i concisa, rica en temes, matisos, personatges i detalls. Antoni Pons remarca que l’autor sap contar les coses terribles sense ser escabrós, relatant la sordidesa, la brutalitat i el fàstic, però amb moments d’esclat de llum nets i commovedors, que paradoxalment són impactants. 

Tyrannosaurus és una novel·la poc coneguda però imponent que “sacseja i fa tremolar d’emoció”. Una recuperació de primer ordre, recorda el crític literari i escriptor Sebastià Bennasar,  d’un autor cabdal i de màxima importància amb una obra literària de qualitat que fins ara era introbable. Una novel·la, per tant,  de lectura infinitament recomanable. Una obra que et reconcilia amb la literatura. I també amb la vida.

 

Referències bibliogràfiques

  1. FRONTERA, Guillem. Tyrannosaurus, Club Editor. (1a edició revisada) Barcelona 2020.
  2. ANTONI PONS, Pere. “El dia a dia dins d’un camp de concentració nacionalcatòlic”. Ara. Dissabte 23 de gener del 2021, pàg, 41.
  3. BENNASAR, Sebastià. “Els escriptors veterans tornen a la trinxera”. VilaWeb, 27-12-2020. https://www.vilaweb.cat/noticies/els-escriptors-veterans-tornen-a-la-trinxera/