i els seus “Apunts de literatura russa”
Aquests “Apunts” són un mosaic completíssim de les veus poètiques i narratives més potents de les lletres eslaves.
Josep Gras (1959)
La literatura russa ha tingut dos segles d’or, el XIX, però també el XX.
David Castillo (1961)
A un poeta que es queixava perquè no el publicaven, Mandelstam li va dir, furiós: “I Jesucrist, el publicaven?”
Xènia Dyakonova (1985)
La descomposició de tot govern comença per la decadència dels principis sobre els quals va ser fundat.
Charles Louis de Secondat, baró de Montesquieu (1689-1755)
Xènia Dyakonova (Sant Petersburg, 1985) és poeta, traductora i crítica literària. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura comparada. Autora de tres poemaris en llengua russa on ha estat guardonada amb el premi de poesia jove Els Noms Novells i el segon premi Joseph Brodsky. L’escriptora resideix des de 2002 a Catalunya on ha rebut el premi Vidal Alcover i el premi PEN de traducció.
L’objectiu del llibre que comentem “Apunts de literatura russa i un afegit polonès” és despertar l’ interès del lector o bé pel títol que es recomana o bé per l’autor que es menciona en cada capítol.
La monografia aplega una setantena de peces breus publicades prèviament en mitjans escrits i digitals des del 2012 referides a traduccions en català o castellà fetes per experts de prestigi com Helena Vidal, Miquel Cabal, Arnau Barrios, Jaume Creus, entre d’altres, i on es comenten obres destacades de grans escriptors de la literatura russa, clàssics i moderns, des del segle XIX fins a l’actualitat.
Poques literatures, recorda el crític literari David Castillo, tenen clàssics del XIX com Puixkin, Tolstoi, Dostoievski, Gògol i Turguénev, fins arribar a clàssics del XX com Bulgàkov, Gorki, i Txékhov, entre d’altres.
L’obra que comentem comporta una tria personal de l’autora però és enormement representativa de la literatura russa, diu el periodista i crític literari Josep Gras, amb l’objectiu clar de convidar el lector a llegir autors que ja coneix o bé a descobrir-ne de nous.
El llibre s’ha dividit de forma didàctica en tres parts que corresponen a tres èpoques consecutives. La primera part inclou clàssics russos del segle XIX; la segona part ve referida a la literatura russa de la primera meitat del segle XX i la tercera part comprèn la segona meitat del XX i principis del XXI, és a dir fa referència a autors russos contemporanis.
Cal remarcar com a mèrit afegit que la monografia integra els autors en una informació contextual que inclou fets biogràfics i el seu moment històric. Això fa que tots ells configurin en conjunt un paisatge literari d’una riquesa incommensurable, remarca Gras.
En la primera part caldria destacar els capítols referits a clàssics com Puixkin (1799-1837), el poeta suprem de la llengua russa, comentant Eugeni Oneguin o la Gabrielíada, i on es fa referència al poeta rus com a un dels creadors més lluminosos i divertits de les lletres eslaves, equivalent al que representa en la literatura catalana Ausiàs March o la Ilíada per a la literatura occidental. També hi trobem Tolstoi (1828-1910), Turguénev (1818-1883), Dostoievski (1821-1881), Leskov (1831-1895), o Txékhov (1860-1904) entre d’altres.
En la segona part, remarquem els apunts referits a Gorki (1868-1936), Bunin (1870-1953), Zamiatin (1884-1937), Mandelstam (1891-1938), Tsvetàieva (1892-1941), Bàbel (1894-1991) i Grossman (1905-1964).
En aquests “Apunts”, tres premis Nobel de literatura hi tenen també cabuda: Aleksandr Soljenitsin (1918-2008), el poeta Joseph Brodsky (1940-1996) o la bielorussa Svetlana Aléksievitx (1948).
L’autora remarca que la dissidència és el tret comú que va estigmatitzar figures literàries de la talla d’ Òssip Mandelstam, Anna Akhmàtova, Marina Tsvetàieva o Leonid Andréiev. Joseph Brodsky explicava textualment que al seu país et podien matar per escriure poesia.
En la tercera part hi són presents, entre d’altres, Svetlana Aleksiévitx (1948), Óssipov (1963), o Pavlova (1963) guardonada amb el prestigiós premi Apolon Grigóriev el 2000, que en una conversa publicada el 2013 responia amb humilitat i tendresa quan li preguntaven quins són els seus desitjos personals: “Tenir nets. Fer vida sedentària. Tenir un gos. Que els pares no se’m posin malalts. Que les meves filles trobin un lloc a la vida. Que ni nosaltres ni elles hàgim de veure, amb els nostres propis ulls, la fi del planeta més bell, de la civilització més estúpida”.
Dyakonova completa aquesta revisió dels grans mestres russos amb la perspectiva de deu creadors en llengua polonesa (Herbert, Milosz, Czapski, Szymborska, Filipowicz, entre ells), llengua cosina germana de la russa, amb uns autors que personalment admira.
Dayakonova, remarca Gras, convida el lector a descobrir un patrimoni immens i commovedor. Ens regala un índex de lectures i d’autors que no tenen pèrdua i ho fa d’una manera planera, docent i amb expertesa i perícia literària.
Referències bibliogràfiques
- DYAKONOVA, Xènia. Apunts de literatura russa i un afegit polonès. Edicions Cal·lígraf, Figueres, 2020.
- GRAS, Josep. “La profunditat del traç”. El Temps, 17 d’agost 2021, pàg. 62-3.
- CASTILLO, David. “Sobre alta literatura, i russa”. El PuntAvui. 29 de desembre de 2019, pàg. 34-35.
- MILIAN, Àlex. “Que venen els russos!”. El Temps, 28 de desembre de 2021, pàg.44-47.
Una abraçada
és un braç que uneix
dues as, dues ànimes,
una a cada extrem,
amb l’àncora d’una C trencada.
Xènia Dyakonova (1985)
