Arran de la recent coronació de Carles III del Regne Unit (Londres, 1948) vaig saber algunes coses més del seu activisme en el canvi climàtic. El 2020, aleshores com a Príncep de Gal·les, va establir l’Aliança per a la BEC (“Circular Bioeconomy Alliance”) de la que n’és President el català Marc Palahí (Barcelona, 1974), director del Institut Forestal Europeu…
En els últims 50 anys, la biosfera de la qual depèn la humanitat s’ha vist alterada en un grau incomparable. El nostre model econòmic actual, que es basa en els recursos fòssils i és addicte al “creixement a qualsevol preu”, està posant en risc no només la vida al nostre planeta, sinó també l’economia mundial.
Bioeconomia (també anomenada economia verda o economia ecològica)
La Bioeconomia és tota activitat econòmica derivada de l’activitat i recerca científica concentrada a entendre els mecanismes i processos als nivells genètics i moleculars, així com l’aplicació d’aquest coneixement a qualsevol procés industrial: a l’agricultura, la salut, les indústries química o energètica i altres. L’objectiu últim és protegir el medi ambient, evitar la sobreexplotació dels recursos naturals i potenciar-ne la biodiversitat.
El terme Bioeconomia es va emprar per primera vegada al llibre “La Llei de l’entropia i el procés econòmic” de Nicholas Georgescu, publicat el 1996, i es va popularitzar a la primera dècada del segle XXI a partir de la seva adopció per part de la Unió Europea (UE) i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) com a marc per promoure l’ús de la biotecnologia per desenvolupar nous productes i mercats. Des de llavors, tant la UE com l’OCDE disposen de polítiques específiques de Bioeconomia.
Vegeu al respecte el meu article sobre la Crisi de Civilització III, on parlo d’Economia Ecològica, una visió paral·lela a la Bioeconomia.
Economia circular
L’Economia circular és un model, sistema o estratègia econòmica que crea valor i, en definitiva, prosperitat, allargant la vida útil dels productes i traslladant els residus del final de la cadena de producció al principi. Així doncs, com que els recursos es fan servir més d’una vegada, s’utilitzen de manera més eficient.
Els sistemes circulars es focalitzen en el cicle dels recursos i es basen en els dissenys de llarga durada, el manteniment, la reparació, la reutilització, el reciclatge i la renovació dels materials i productes existents (així com amb la possibilitat de compartir-los), per minimitzar els recursos utilitzats i la fabricació de residus, la pol·lució i les emissions de diòxid de carboni.
L’economia circular s’inspira en els principis de:
- La Biomimètica
- L’Ecologia Industrial
- Del principi al principi (“Cradle to cradle”)
- L’Economia Blava
- La Permacultura
- Biomimètica: Janine Benyus, autora de “Biomimicry: Innovació Inspirada per la Natura”, defineix el seu enfocament com “una nova disciplina que estudia les millors idees de la natura i després imita aquests dissenys i processos per resoldre problemes humans”.
- Ecologia Industrial: És l’estudi de fluxos de materials i energia a través de sistemes industrials. L’ecologia industrial adopta un punt de vista sistèmic o holístic, dissenyant els processos de producció d’acord amb les limitacions ecològiques, observant el seu impacte global des del principi i tractant de donar-los forma perquè funcionin al més a prop possible dels sistemes vius.
- Del principi al principi (Cradle to Cradle Design): Creat per Walter R. Stahel, arquitecte suís format a l’Institut Federal de Tecnologia Zurich el 1971. Ha influït en el desenvolupament del camp de la sostenibilitat, advocant per l’extensió de la vida útil dels béns – reutilització, reparació, remanufacturació.
- Economia Blava: Iniciat per l’empresari belga Gunter Pauli, l’Economia Blava és un moviment de codi obert que reuneix estudis de casos concrets, inicialment compilats en un informe homònim lliurat al Club de Roma. Com afirma el manifest oficial, “utilitzant els recursos disponibles en els sistemes en cascada, (…) el malbaratament d’un producte es converteix en l’entrada per crear un nou flux de caixa”.
- Permacultura: Busca l’aplicació progressiva dels principis ètics enfocats en el maneig i administració de la terra i de la natura com a àmbit crític per al sosteniment de la humanitat durant el declivi energètic. “El disseny conscient de paisatges que imiten els patrons i les relacions de la natura, mentre subministren aliment, fibres i energia abundants per satisfer les necessitats locals”. Un exemple de disseny permacultural és The Whole Earth Catalog, editat per Stewart Brand.
En el seu informe d’investigació a la Comissió Europea (CE) de 1976, “The Potential for Substituting Manpower for Energy” (El potencial de substituir la mà d’obra per energia), Walter Stahel i Genevieve Reday van esbossar la visió d’una economia en cicles (o economia circular) i el seu impacte en la creació de feina, la competitivitat econòmica, l’estalvi de recursos, i la prevenció de residus.
https://economiacircular.org/wp-content/uploads/2021/06/figura-1.png
Si ajuntem els dos conceptes…
Si unim la millora de l’ús dels recursos, l’ecoeficiència, la reducció de la petjada de carboni, la reducció de la demanda de carboni fòssil i la valorització de residus en un sol concepte, tenim la BEC, un nou paradigma econòmic, enfocat a la sostenibilitat, que intenta sincronitzar l’economia amb el medi ambient i els objectius socials.
El 11/10/2018 la CE va presentar “A new bioeconomy strategy for a sustainable Europe” (una nova estratègia per una Europa sostenible). Una estratègia que implica múltiples sectors econòmics, com són l’agricultura, ramaderia, pesca, indústria agroalimentària, tèxtil, química, biotecnològica, energètica, etc.
La natura ha d’estar al centre del nostre model econòmic
En la darrera dècada, la BEC està apareixent a l’agenda política cada cop amb més intensitat, tant a nivell internacional (OECD, 2018) i comunitari (EC, 2018), com a nivell nacional (MITECO, 2020) i autonòmic (CAPDR, 2018). Les iniciatives recents com el Pacte Verd Europeu (EC, 2019) confirmen el paper que s’espera de la BEC a la Unió Europea del futur, així com a cadascuna de les seves regions. Segons les dades del Joint Research Center, el sector de la Bioeconomia generava a Espanya el 2017 un volum de negoci de 219.366 milions d’euros (9% del total de la UE-28), 65.132 milions d’euros de valor afegit (10% del total de la UE-28) i 1,42 milions de llocs de treball (8% del total de la UE-28).
El Fons Mundial per a la Natura (WWF) calcula que la naturalesa proporciona serveis per un valor aproximat de 110 bilions d’euros anuals i, de la mateixa manera, els experts indiquen que aproximadament la meitat del PIB mundial, 40 bilions d’euros, depèn en alguna mesura dels recursos naturals.
A nivell autonòmic, diverses CC.AA. tenen o estan treballant en algun tipus de planificació en matèria de Bioeconomia a través d’iniciatives específiques, mentre que d’altres l’aborden dins del marc de l’economia circular o a través d’un altre tipus de normativa. Cal assenyalar com a destacada l’Estratègia Andalusa de Bioeconomia Circular.
L’Estratègia de la Bioeconomia de Catalunya 2021-2030 (EBC2030) és una estratègia del Govern de la Generalitat de Catalunya (Acord de Govern GOV/23/2020) de 14/09/2021 que té com a objectiu promoure el creixement i desenvolupament sostenible de l’economia catalana mitjançant el foment de la producció de recursos biològics i de processos locals i renovables.
A Catalunya, la Bioeconomia representava l’any 2018 un 4,5% del PIB i ocupava 192.000 persones, cosa que suposa el 5,2% del total de llocs de treball. S’espera que aquestes xifres augmentin en els pròxims anys amb la implantació de l’Estratègia, que es presenta així com una oportunitat i una necessitat per al sector agrari, forestal i marítim per millorar la seva competitivitat i sostenibilitat mitjançant la creació de llocs de treball de qualitat i la millora de la gestió de l’espai, i al mateix temps per establir vincles amb altres sectors econòmics, ambientals i socials.
La Bioeconomia obre la possibilitat de generar noves activitats econòmiques en l’entorn rural (vegeu el meu article sobre l’Economia Rural) que permetin atreure talent i potenciar l’equilibri territorial.
Bibliografia
https://circularbioeconomyalliance.org/team/
https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/IP_18_6067
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecologia_industrial
http://www.product-life.org/es/De-principio-a-principio
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gunter_Pauli
https://ca.wikipedia.org/wiki/Permacultura
https://es.wikipedia.org/wiki/Whole_Earth_Catalog
EC (European Commission). (2018). A sustainable Bioeconomy for Europe: Strengthening the connection between economy, society and the environment. COM(2018) 673 final. Brussels: European Commission.
Carus, M. & Dammer, L. (2018). The “circular bioeconomy” – Concepts, opportunities and limitations. Hürth (DE): nova-Institut.
