Si sou lectors habituals de la revista, segur que us ha sorprès el nom de l’autora de l’últim article sobre el parc eòlic marí de la Costa Brava. “Anna Forné? Deu ser una nova incorporació”, deveu haver pensat. Doncs no, l’Anna Forné no existeix. Ha estat creada pel programa d’intel·ligència artificial ChatGPT, i el seu article també. La intel·ligència artificial (IA) no és nova, fa temps que s’utilitza en diferents àmbits de la vida quotidiana. Per exemple, quan el corrector del WhatsApp et proposa paraules mentre escrius o quan l’aplicació Photomath et soluciona l’operació matemàtica que li acabes de fotografiar. Llavors, què té d’especial aquesta eina que fa que se’n parli tant?
La novetat del ChatGPT és que, a més d’englobar moltes de les funcionalitats que ja tenien altres aplicacions com fer traduccions, respondre dubtes o resoldre operacions matemàtiques, és capaç d’escriure textos llargs i elaborats amb un llenguatge proper al dels humans i menys robòtic -tot i que encara utilitza certes estructures rígides. Va ser creat a finals de novembre de l’any passat per l’empresa de recerca en IA OpenAI, que recentment també ha creat el programa DALL-E2, capaç de transformar qualsevol idea en imatge.
El ChatGPT ha estat programat amb milions de dades procedents de diverses fonts com llibres, notícies, pàgines web o documents escrits, que utilitza per elaborar els textos. El seu èxit rau en el fet que no crea els textos a partir de la suma de frases copiades, sinó que els genera de nou. Això ha posat l’aplicació al centre del debat, ja que s’ha trencat la barrera que fins ara diferenciava els humans de les altres eines d’IA: la capacitat de generar des de zero. Aleshores, estem davant d’una eina que pot arribar a suplantar-nos i substituir-nos en diferents àmbits? Sí, de fet ja ho està fent.
L’èxit del ChatGPT rau en el fet que no crea els textos a partir de la suma de frases copiades, sinó que els genera de nou
Fa unes setmanes, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) va detectar el primer ús fraudulent del ChatGPT per part d’un estudiant a l’hora d’elaborar un treball. No és el primer lloc on s’utilitza. Als Estats Units, alguns instituts ja han començat a prohibir-lo. Ara bé, fer-ho és molt complicat perquè com que el programa no copia text sinó que el genera, els treballs elaborats pel ChatGPT no fan saltar els detectors de plagi que les universitats empren per enxampar alumnes fraudulents.
En aquest sentit, la resposta de les universitats catalanes ha estat diferent de la resposta americana: han posat el focus del problema en el model de docència i no pas en l’ús del programa. Les universitats catalanes coincideixen que el que cal no és prohibir la IA, sinó repensar els mètodes d’aprenentatge perquè aquestes noves eines suposin una oportunitat i no una amenaça, tal com recull un article del diari Ara.
“La IA pot ser un bon suport per l’estudiant. Si serveix per suplantar-lo és que estem fallant en l’enfocament pedagògic”, explica a l’Ara el vicerector de transformació educativa, cultura i comunicació de la UPF, Manel Jiménez. “Si hi ha una màquina que pot suplantar l’estudiant vol dir que l’activitat no té sentit”.
Les universitats catalanes coincideixen que cal repensar els mètodes d’aprenentatge perquè aquestes noves eines suposin una oportunitat i no una amenaça
Es tracta, doncs, d’adaptar-se per tal que la suplantació per part de la IA no sigui necessària. El vicerector de Política Universitària, Joan Gispets, recorda a l’Ara, que no és el primer moment que ha calgut repensar la docència: “La història està plena de moments on tot el que teníem entès com a aprenentatge tradicional saltava pels aires. Quan van aparèixer la Viquipèdia o Google vam adaptar la docència i és el que farem aquesta vegada”. I jo hi afegeixo que ben segur, no serà l’última.
Poc després que esclatés aquest cas a la UPF, que casualment és la universitat on estudio periodisme, a classe de taller de reportatge i escriptura periodística, després de corregir en veu alta algunes de les cròniques de nit que havíem escrit, el professor ens va deixar anar: “Aquest matí he descobert que la IA parla català i li he demanat que escrivís una crònica de nit d’unes 500 o 700 paraules, en primera persona, com si l’autor fos algú jove. El text que m’ha generat podria haver estat escrit per qualsevol de vosaltres”.
Es van sentir murmuris i rialles. “El que em preocupa”, va continuar ell, “no és que em pugueu enganyar. Feu-ho si voleu, però, això sí, passeu el corrector que l’IA té alguns problemes lingüístics”, va riure. “El que em preocupa és que si la IA és capaç d’escriure una crònica de nit com les vostres, aleshores, on queda el vostre futur com a periodistes?”
Des que vaig entrar a primer de carrera, sento a les aules que el futur del periodisme és molt negre
Des que vaig entrar a primer de carrera, ara fa quatre anys, sento a les aules que el futur del periodisme és molt negre -i no ho és el d’altres oficis? Primer va ser l’arribada d’internet i el web, que semblava que havia de fer desaparèixer el paper; després l’esclat de les xarxes socials, on l’ofici es va liberalitzar i qualsevol ciutadà amb un mòbil amb càmera es convertia en potencial periodista; llavors el boom de les fake news, el clickbaiting, la necessitat i allau d’informació i immediatesa constant, etc.; i ara… la intel·ligència artificial.
És cert que, al llarg d’aquests anys, el periodisme ha canviat, però no ha desaparegut, s’ha adaptat -igual que la docència- a les eines que han anat sortint. I al meu entendre n’ha tret coses bones, ja que ha sabut aprofitar allò que semblava que se l’havia de carregar per créixer. El format web li ha permès incloure més informació sense preocupar-se per l’espai, enllaçar les notícies les unes amb les altres per ajudar el lector a aprofundir en el tema si li ve de gust, crear reportatges amb formats multimèdia i interactius molt més atractius per al lector, etc. I les xarxes socials li han permès fer píndoles informatives per aquelles persones que no volen llegir tota la notícia, així com arribar de manera més fàcil i directa a l’audiència.
La majoria de professors de la universitat, però, miren amb recel aquesta nova etapa i canten meravelles del periodisme que es feia quan ells eren joves. S’emocionen parlant de les redaccions plenes de fum i papers sobre les taules; de la llibertat d’escriure sense estar pendent d’un titular que generi clics, o de si els tuitaires ja han rebentat la notícia; de les sortides a primera línia dels fets, amb les llibretes a la mà -que, per cert, encara existeixen-, etc.
El periodisme ha sabut aprofitar allò que semblava que se l’havia de carregar per créixer
L’altre dia, quan encara feia pràctiques a Catalunya Ràdio, parlant sobre aquesta idealització amb un company que es jubilarà al setembre, aquest em deia: “més que idealitzar el periodisme d’aquella època, crec que idealitzen la seva joventut com a periodistes”. I segurament tenia tota la raó i jo d’aquí a uns anys, davant del nou panorama -que ves a saber quin serà- també idealitzaré l’època del periodisme que estic vivint ara, és a dir, la meva joventut com a periodista.
I és que el periodisme que es fa avui dia, encara que estigui marcat per la immediatesa, pels clics, pel perill de les fake news, etc. no és ni millor ni pitjor que el periodisme que es feia abans. Simplement, és diferent, perquè s’ha adaptat a les circumstàncies que han anat apareixent. I amb això vull dir que si arriba el moment que la IA entra de ple en aquest sector, sabrem adaptar-nos-hi per tal de no perdre la feina. Potser el lloc de redactor estarà ocupat per un robot, però vull pensar que aquest crearà l’oportunitat de generar noves necessitats que oferiran nous llocs de treball.
