Una nova col·laboradora d’Emporion, l’Anna Forné, ens ha parlat a la revista sobre les conseqüències de la construcció d’un parc eòlic marí al golf de Roses. Ha fet un article on valorava, més aviat de manera molt sintètica, els arguments en contra i a favor del polèmic parc. Massa objectivitat i fredor emocional per una jove periodista, en un tema tan sensible per als empordanesos com aquest. Semblava, fins i tot, que l’article hagués estat fet per una màquina. Ai, las! Per una màquina? Doncs, sí, l’article i fins i tot la imatge de l’autora, els responsables d’Emporion els havien generat amb intel·ligència artificial (IA), sense dubte, la gran revolució que ens ha portat l’any que acabem de tancar.
De fet, fa molts anys que convivim amb màquines, ordinadors i robots, que ens fan la vida molt més còmoda, executant les feines pesades o complicades que abans fèiem els humans. O fins i tot, moltes tasques que, sense aquestes andròmines que hem inventat, no haguéssim imaginat mai que serien possibles.
Aquests darrers mesos, però, hi ha hagut un pas endavant en haver-se posat a l’abast del gran públic eines d’intel·ligència artificial capaces de generar imatges de gran qualitat i imaginació sorprenent, com les que il·lustren l’article de l’Anna Forné, i també textos amb molta solidesa, creats per una màquina després d’haver-hi introduït alguns senzills paràmetres, com el del parc eòlic, suposadament escrit per la nova col·laboradora d’Emporion.
Es tracta, pel que fa les imatges, éd’eines com DALL-E, Midjourney o Stable Diffusions, i pel que fa als textos de ChatGPT, el programa que s’ha fet servir per a l’article de la periodista fantasma d’Emporion.
Molts ja han aixecat el crit al cel davant d’aquests programes capaços d’entrar en un camp, el de la creativitat, que fins ara semblava que només era a l’abast dels humans. D’entrada, denunciant que aquests programes fan servir, sense haver pagat ni un cèntim, centenars de milions d’obres, textos i imatges abocades a les xarxes per tots plegats. D’altra banda, qui voldrà fer d’artista, dissenyador, escriptor o periodista si ja hi ha programes que fan la feina tan bé com ells o fins i tot, millor? Si és tan fàcil generar una imatge o un text sobre qualsevol tema, allà on queda la creativitat humana? I si ara, que acaben de començar, tot allò que crea la IA sembla tenir tanta qualitat, que passarà en el futur?
“Video Killed the Radio Star” cantaven els britànics The Buggles l’any 1981, en el que va ser el primer vídeoclip emès per la cadena MTV, que va trencar motlles en el seu moment. La cançó, i també el vídeo, on es veien aparells de ràdio explotant, parla d’una estrella de la ràdio que veu com la seva popularitat s’apaga des que han sorgit els nous videoclips. Quaranta anys després, la ràdio segueix ben viva. De fet, tampoc la va matar la televisió quan es va popularitzar als anys 50 i 60. Ni el cinema no va morir a la mateixa època, malgrat els profetes que ja el van donar per mort i enterrat.
Què volem dir amb això? Doncs que, de la mateixa manera, la IA aplicada a la generació d’imatges i de textos tampoc serà la fi d’artistes, dissenyadors i escriptors. Creiem, simplement, que són noves eines a l’abast dels creadors. Cert, segur que hi haurà determinats camps on la intervenció humana serà substituïda per la creació amb IA, simplement perquè serà més eficient i barat. Però no serà una cosa que no hagi passat mai al llarg dels temps amb tantes i tantes coses. O als escrivans dels monestirs no els deurien semblar una heretgia aquelles primeres impremtes que, en pocs dies, produïen llibres que a ells els costaven mesos de feina precisa i delicada? És només un exemple dels molts canvis tecnològics que han afectat centenars d’oficis des que l’home, fa milers d’anys, va començar a imaginar i a fabricar les primeres eines.
Què passarà, doncs, amb la nova IA? Que els humans ens hi adaptarem i en traurem profit, com hem fet sempre que hi ha hagut avenços tecnològics. El que passa és que els canvis, en aquesta ocasió, ens toquen més de prop, perquè posen en qüestió un fet que fins ara semblava intocable: que els humans érem els únics que podríem crear. També ens vam creure el centre de l’univers durant molts anys i després ja vam veure que res més lluny de la realitat.
D’altra banda, la IA aplicada a la creativitat també permetrà que milers, milions de persones, sense tenir la tècnica necessària, esdevinguin, o almenys intentin esdevenir, artistes i escriptors. Socialitzar la creativitat només pot ser bo per a la societat humana.
Ens ha tocat viure uns temps apassionants. Un servidor, per exemple, que va començar, com a periodista, escrivint a màquina i enviant textos i carrets de fotos pel cotxe de línia, ara aquest article l’enviaré sense necessitat ni de moure’m de la cadira i, a la revista, el rebran, gairebé a l’instant. I mentre l’he anat escrivint, una IA més senzilla, però una IA, en definitiva, ha anat corregint les faltes de picatge i d’ortografia que hauré fet. Un altre petit miracle de la intel·ligència…. humana, com la IA, de fet.
Finalment una advertència: no ens tanquem al futur, però tampoc siguem ingenus, perquè cal estar sempre atents a aquells que voldrien utilitzar aquestes eines per a controlar encara més la població. De tot plegat, la ciència-ficció, sempre tan avançada als seus temps, ens n’ha deixat molts d’exemples.
Dit això, llarga vida a la IA.
