Aquest treball es fonamenta principalment en les circumstàncies que varen motivar que l’ajuntament de Torroella de Montgrí proposés la rifa d’una casa a principis de l’any 1885, i en la seqüència d’esdeveniments ocorreguts a la vila en el transcurs d’aquell any, els quals, d’alguna manera podrien haver influït en què finalment la rifa no es portés a terme. No obstant, tenint en compte l’extensió de l’article, i considerant que la seva trama així ho permet, s’ha optat per dividir el treball en dues entregues, de manera que a la primera s’exposaran les raons que motivaren l’organització de la rifa i la segona s’enfocarà en els fets que, probablement, incidiren en el grau de participació dels torroellencs en el sorteig.
El dia de Nadal de 1884, pocs minuts després de les 9 de la nit es va produir un gran terratrèmol a Andalusia, les rèpliques del qual s’anirien repetint al llarg de tot l’any 1885. El moviment sísmic conegut com el “Terratrèmol d’Andalusia” va afectar principalment a les províncies de Granada i Màlaga. La seva magnitud va ser de 6,5 graus a l’escala de Richter i l’epicentre es va situar a Arenas del Rey, quedant aquesta població totalment destruïda. El terratrèmol que va afectar a més de 100 poblacions, va provocar unes 1.200 víctimes mortals i aproximadament uns 1.500 ferits, xifres realment elevades si es té en compte la dispersió dels nuclis urbans i l’escassa població de la zona. Els danys materials també varen ser molt quantiosos, el sisme va destruir totalment unes 4.400 cases, 6.300 varen quedar greument afectades i unes 20.000 varen patir danys diversos.1
Donada la magnitud de la catàstrofe, ben aviat es va fer evident pel govern espanyol que els fons assignats a la partida de Calamidades Públicas serien insuficients per atendre les necessitats dels afectats. Per aquest motiu, la societat civil espanyola es va mobilitzar per organitzar accions solidaries amb l’objectiu d’aconseguir recursos econòmics per a les víctimes del terratrèmol. En aquest sentit, la premsa espanyola del moment va tenir un paper rellevant pel que fa a la preparació i difusió de les diverses subscripcions i actes solidaris que es posaren en marxa. Segons les fonts, es varen haver d’invertir uns deu milions de pessetes de l’època en tasques de reconstrucció, gran part obtinguts gràcies a les aportacions de diferents poblacions d’arreu d’Espanya i del món. Del conjunt de les províncies espanyoles es van recaptar 3.449.191,39 pessetes i des de l’exterior del país va arribar gairebé la mateixa quantitat, uns 3.006.794,46. Les províncies espanyoles que més donatius aportaren van ser Madrid amb 1.080.519,24 pessetes, seguida de Barcelona amb 157.925,59. De fora d’Espanya més d’una trentena de països varen col·laborar econòmicament en les tasques de reconstrucció, les aportacions més elevades provenien d’Alemanya amb 475.746,28 pessetes, de Portugal amb 396.044,38 i de Mèxic amb 386,999,59. Altres països que també prestaren el seu ajut econòmic foren Haití, Japó o S. S. el Papa Lleó XIII en representació del Vaticà. La província de Girona va aportar en concepte de donatius un total de 25.106,62 pessetes.
Segons consta al diari madrileny La Unión de data 3 de gener de 1885, el ministre de Governació va redactar una circular dirigida als governadors civils de les províncies espanyoles, recomanant-los que es dirigissin a tots els ajuntaments per sol·licitar que aquests cedissin la dècima part dels fons d’imprevistos en benefici de les víctimes dels terratrèmols. En aquest sentit i segons publica el diari La Lucha de data 17 de gener de 1885, la Junta Provincial de Socorros informava sobre les aportacions econòmiques que diferents municipis de les comarques gironines havien realitzat per a les víctimes del terratrèmol de les províncies andaluses. Tres setmanes després del terratrèmol, la vila de Torroella havia fet una donació de 100 pessetes i uns dies més tard els empleats municipals en feren una de 22,50 pessetes.2
Tanmateix, aquesta aportació devia semblar insuficient i per aquesta raó es va reunir la Junta Municipal de Socors de Torroella. En aquesta sessió es va plantejar, amb l’objectiu d’augmentar-ne els fons disponibles, organitzar la rifa d’una casa i també ampliar aquest fons amb el 10% del que es recaptés amb la rifa d’un porc, tal com s’indica textualment, a la citada sessió: 3
“En la villa de Torroella de Montgrí á los veinticinco Enero de mil ochocientos ochenticinco…
…Que se declara constituida la Junta Municipal de Socorro para las víctimas de los terremotos de Andalucia en la forma que previene la circular del M. I. Sr. Gobernador fecha 12 de los corrientes debiendo en su virtud componerla los Sres. Alcalde Presite, Rdo. Sr. Cura-Párroco, Sr. Juez Municipal, Síndico é Interventor del Ayuntamiento y los contribuyentes Sres. D. Salvador Negre Vancells, D. Juan Salelles, D. Jayme Punsatí Miralles, D. Adrian Marca, D. Tomás Juanals y D. Salvador Suñer.
Que para allegar fondos dicha Junta se le exponga la idea de rifar una casa cuyo valor no exceda de dos mil á dos mil quinientas pesetas sobre el que podrá recargarse un tanto por ciento destinado al socorro de los desgraciados andaluces.
Que se conceda también permiso a D. Segundo Vidal de esta vecindad para rifar como tiene solicitado un cerdo cuyo valor con mas un 10% podrá reintegrarse destinando el resto a limosna para las víctimas de los terremotos, debiendo empero intervenir en cuanto crea conveniente la autoridad municipal.”
El dia 2 de febrer de 1885 es va a tornar a constituir la Junta Municipal de Socors. Segons l’acta on consten les condicions de la rifa de la casa, va comparèixer Joan Gispert Casas, de Torroella de Montgrí, paleta de 31 anys, el qual va manifestar que assabentat de la rifa d’una casa en benefici dels “desgraciados de Andalucia”, i que havent-li sigut sol·licitada a aquests efectes la que posseeix al nou carrer, Carretera d’Ullà (avui carrer de Figueres) composta de baixos i un planta superior amb una superfície de 152,16 m2, manifesta estar d’acord amb les condicions de la rifa que li han estat formulades per la Junta de Socors. Entre les clàusules s’establia que s’havia d’atorgar venda perpetua de la casa al guanyador per un preu de 2.150 pessetes. També es pacta que si un cop transcorregut el mes d’abril no s’han venut els dos mil bitllets al preu d’1,5 pessetes, el Sr. Gispert, propietari de la casa queda lliure de tot compromís amb la Junta i aquesta hauria de retornar l’import als participants de la rifa.
I d’aquesta disposició també en dona testimoni un torroellenc assidu col·laborador del diari La Lucha en data 4 de febrer:
“… Aquí como en todas las poblaciones de nobles sentimientos se hacen todos los medios posibles para recoger dinero á favor de las víctimas de los terremotos de Granada y Málaga; pero no somos tan afortunados, pues después de varias comisiones que se formaron con el señor Alcalde y Cura-Párroco á la cabeza, pasando de casa en casa, solo recojieron 250 pesetas. En vista de tan mísera cantidad, el Ayuntamiento y mayores contribuyentes han formado una rifa de dos mil billetes a seis reales uno, cuya única suerte es una casa valuada en 430 duros y lo restante de lo que arroja del número de billetes, será para los infelices de los terremotos. Magnífica idea seria pero temo no dará resultado, porque faltará desprendimiento en tomar números de dicha rifa.
Si el Alcalde é individuos de la Junta de socorros quisieran poner en planta otro medio, me atrevo asegurar haria acopio de pesetas; y es que habiendo en esta villa un novel autor que tiene arreglada para el Teatro una bonita comedia en tres actos titulada “La política en España”, y sabiendo que dicho autor cedería todos los beneficios de las entradas á favor de las víctimas de los terremotos, ¿porqué el Alcalde y sus numerosos amigos que tiene influencia con los buenos aficionados que tenemos, no dá una función dramática, mayormente cuando no hay duda habria un lleno completo.
Doloroso es decirlo: aquí todo lo que tiende al bien común iniciado por un hijo de la villa, es desechado, y asi es que aunque tengamos diputados y otros hombres dotados de grandeza de alma, todo cae como un castillo de naipes, porque por la envidia que nos devora, nos falta la unión”.
Una vegada contextualitzats els motius que impulsaren el sorteig i, conegudes les bases de la rifa, en aquest punt finalitza la primera part. El desenvolupament dels esdeveniments posteriors i el desenllaç de la present història, s’exposaran a la propera publicació.
- Vidal, F. (2011). El terremoto de de Alhama de Granada de 1884 y su impacto. Anuario Verdaguer, (19), p. 13.
- Lasala, F. (1888). Memoria del Comisario regio para la reedificacion de los pueblos destruidos por los terremotos en las provincias de Granada y Malaga. Madrid : M. Minuesa de los Rios.
- AMTM Llibre d’actes (1884-1889). Sessió de data 28 de gener de 1885.
Fonts consultades:
ACBE- Arxiu Comarcal del Baix Empordà
AMTM – Arxiu Municipal Torroella de Montgrí
