i la seva traducció de la novel·la Els tres mosqueters d’Alexandre Dumas

És sorprenent fins a quin punt els clàssics juvenils són desconeguts pels joves. La majoria no han llegit per exemple “Els tres mosqueters” però accedeixen regularment a tota mena de seqüel·les o adaptacions grises i empobridores.
Vicenç Pagès (1963-2022)

Athos i Milady provenen de la novel·la gòtica.
Umberto Eco (1932-2016)

Els homes de talent encerten una diana que
els altres no poden encertar; els genis oencerten
una diana que els altres no poden ni veure.
Arthur Schopenhauer (1788-1860)

Les vacances ideals són una hamaca i un llibre. I als vespres també llegeixo la novel·la que em ve de gust.
Anna Casassas (1958)

Anna Casassas (Barcelona, 1958) és una de les traductores catalanes més elogiades. Va exercir d’advocada un cert temps però des de fa més de trenta anys és traductora literària. Va ser guardonada amb el premi “Trajectòria” de la Setmana del Llibre en Català l’any 2016 i el “Premi Nacional Joan Coromines”  l’any 2019, entre d’altres. Viu a França des de fa quinze anys a la regió occitana d’Arieja. Ha traduït del francès i de l’italià al català, principalment novel·les, més de dos-cents títols. 

El seu pare, Enric Casassas i Simó, va ser president de l’Institut d’Estudis Catalans i el seu germà, Enric Casasses i Figueres, és un poeta molt reconegut, premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 

Tenim la sort que acaba de sortir una esplèndida i impecable traducció d’Anna Casassas de la coneguda novel·la d’Alexandre Dumas Els tres mosqueters, que és un regal pels lectors. Feia anys que la novel·la no es trobava en cap llibreria, sempre que no fos de vell, recorda l’editor Jordi Rourera. Prèviament hi havia la versió de Navarro Costabella a l’Esparver i la de David Paloma i Sanllehí a Edebé.

Alexandre Dumas (1802-1870) va ser un dels escriptors més populars del segle XIX i va escriure un total de 257 obres en prosa i 25 obres de teatre. Va ser un autèntic fenomen de la naturalesa. És l’escriptor francès més traduït.

Els tres mosqueters, que ara comentem, és una novel·la d’aventures al cent per cent, inusualment extensa, formada per seixanta-set capítols amb prefaci i epíleg, d’estil àgil, amb diàlegs enginyosos i una acció de gran densitat. La lectura és amena i tenyida d’un característic i ben definit tel d’ironia, finor i humor. Un clàssic universal indiscutible.

Els tres mosqueters és l’obra més coneguda de Dumas juntament amb El comte de Montecristo (1845). Va ser publicada inicialment per entregues en forma de sèrie l’any 1844 i es dirigia al poble, no pas específicament als joves. Narra un seguit d’intrigues amoroses i polítiques a la França del segle XVII, amb barreja de personatges ficticis i històrics (com el rei de França i el cardenal Richelieu). 

Vicenç Pagès simplifica el guió d’aquesta obra mestra del gènere d’aventures així: “els dos antagonistes són la reina i el cardenal que, segons el narrador, n’està enamorat. Ella té com a aliats D’Artagnan, els tres mosqueters i madame de Bonacieux, i com a amant el duc de Buckingham. El cardenal compta amb l’ajuda de la pèrfida, perversa i fatal Milady de Winter, del comte de Rochefort i, quan es troba sota la seva influència, del rei Lluis XIII”.

L’acció de la novel·la és trepidant i vigorosa. I també és un cant a l’amistat indestructible. Novel·la de lleialtat, d’amor i tragèdia. D’Artagnan és un jove gascó valerós, intrèpid, tossut i somniador, que arriba a París en busca de fortuna amb una extraordinària capacitat d’adaptació moral i es farà amic inseparable de tres dels millors mosqueters del rei de França, amb qui viurà peripècies de tota mena. Cada mosqueter, situat a mig camí entre el cavaller medieval i el soldat de l’època moderna, té una personalitat perfectament ben definida: Athos és lacònic, elegant, aristocràtic, amb un passat horrible, que el converteix en un  personatge torturat i a vegades cínic, però potser és el més romàntic de la narració; Porthos és fastuós, el típic “bon vivant”, una icona de la “joie de vivre”; Aramis és místic i vol ser clergue i podria representar l’ambigüitat del clericat de l’època. Els tres mosqueters, tan diferents entre sí en edat, condició i objectius, són percebuts, en canvi, com un grup compacte perquè sovint comparteixen reaccions vivencials a les diferents situacions viscudes. L’escriptor Valentí Puig ens recorda que Dumas va plorar quan escrivia la mort de Porthos.

Cal remarcar que al llibre -aquest clàssic perfecte de la novel·la d’aventures i de la ficció de capa i espasa-, l’honor consisteix a dir la veritat encara que comporti un càstig. Situació que dona força als personatges i que sovint pot arribar a sorprendre el lector contemporani.

Hem de remarcar també que, encara que el narrador tendeix a il·lustrar el romanticisme a vegades eixelebrat de D’Artagnan, és la implacable, fascinant i carismàtica Milady la vertadera protagonista invitada, l’estrella rutilant de la novel·la, moltes vegades comparada amb el dimoni. És ella la que ha deixat un solc més profund en la memòria de molts lectors, afirma Pagès. En ella coexisteixen una moral reprovable i un dons dramàtics rellevants. Se serveix amb facilitat de la seva bellesa i de la seva capacitat d’improvisació per realitzar les seves despietades i enganyoses maquinacions malèvoles.

Hi ha hagut nombroses adaptacions de la novel·la per al públic infantil i juvenil, en formats abreujats que desnaturalitzen el valor intrínsec de l’obra. També les pel·lícules són gairebé més conegudes que el llibre, cosa que no sempre és desitjable. A causa del cine, se sol tenir una idea estereotipada i poc ajustada d’aquests populars i fascinants personatges.

L’acurada traducció de Casasses ens acosta amb sorprenent vivacitat i perícia literària a l’essència de l’obra, i ens aporta satisfacció, entreteniment i gaudi. És per això que Vicenç Pagès comentava que la novel·la juvenil clàssica, com per exemple Els tres Mosqueters, és un dels pocs espais on poden confluir els interessos literaris del jove i de l’adult. Tinguem-ho en compte i aprofitem-ho.

Referències bibliogràfiques

1. DUMAS, Alexandre. Els tres mosqueters. Traducció d’Anna Casassas. Proa, Barcelona, 2022.
2. PAGÈS, Vicenç. De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. Proa, 2006. 
3. NOPCA, Jordi. Per què ha costat tant poder tornar a llegir “Els tres mosqueters” en català?  Ara, 8 de gener de 2023, pàg. 49. 
4. ARBOIX, Adrià. “Jesús Moncada i la seva versió del Comte de Montecristo d’Alexandre Dumas”. Emporion 22 d’agost de 2020. https://emporion.org/jesus-moncada/
5. SERRA, Xavi. “L’anhelat retorn a França d’ Els tres mosqueters”. Ara, 14 d’abril del 2023. pàg.27.
6. LLORT, Lluís. “Anna Casassas. Traductora”. El Punt Avui, dimarts, 2 de maig del 2023, pàg 22-23.
7. PUIG, Valentí. “Casa dividida”. Proa. Barcelona, 2023.
8. ARANDA, Quim. “Els tres mosqueters; la distància entre pares i fills”. Ara Criatures. 20-5-2023, pàg. 2.