Jesús Moncada

i la seva versió del Comte de Montecristo d’Alexandre Dumas

 

Les idees no moren, senyor, a vegades dormiten, però es desperten més fortes que abans

Alexandre Dumas (1802-1870)

Ara fa quinze anys que l’escriptor Jesús Moncada (Mequinensa, 1941-Barcelona 2005), novel·lista, narrador i traductor, ens va deixar. L’autor de l’obra mestra i una de les millors obres de la literatura catalana de tots els temps, la monumental “Camí de Sirga” (1988). Tenia 63 anys.

A mi no m’importaria gens envellir amb els meus llibres, a la meva biblioteca. Envellir i llegir i, si pot ser, no perdre del tot el cap

Laura Borràs (1970)


Amb l’esponsorització de la Institució de les Lletres Catalanes, Jesús Moncada, un escriptor excepcional, va aconseguir l’any 2002 publicar la seva acurada versió de El comte de Montecristo (1845) d’Alexandre Dumas (1802-1870), un clàssic de tots els temps i una de les novel·les més famoses de la literatura mundial, editada i adaptada al cinema i a la televisió moltes vegades. Va ser la seva darrera traducció literària. Abans havia versionat Jules Verne, Boris Vian i Guillaume Apollinaire, entre d’altres.

El mestre de Moncada va ser Pere Calders. Va rebre diversos premis per la seva obra: el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Joan Crexells de narrativa o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya, l’any 2001, entre d’altres guardons. L’autor fugia però dels homenatges, dels convencionalismes i de les polèmiques literàries. Ens recorda Maria Coll que les funcions de l’escriptor per a Moncada eren clares: “Escriure, llegir molt i no anar a actes socials” 

Amb aquest provocador encapçalament: “Edmond Dantès torna a fer-nos vibrar” es va presentar aquesta sublim versió de Jesús Moncada en un llibre inusualment extens, per les seves aproximadament 1.200 pàgines de text, que són, però, de lectura amena i àgil, plena d’acció espurnejant, i que tenen la paradoxa de les obres d’art que es fan curtes.

No cal cremar llibres per destruir una cultura, només cal que la gent deixi de llegir-los

Ray Bradbury (1920-2012)

La novel·la és un llibre màgic, un prodigi d’aventura, ficció, i acció trepidant, on hi ha venjança, amistat, odi, dolor, amor, fidelitat, mort, egoisme, ambició, traïcions, sorpreses múltiples, però sobretot entreteniment i plaer literari assegurat. Una obra clàssica capaç de donar una satisfacció de lectura immensa. I aquí la traducció de Moncada, amb perícia i ofici, hi te tot el mèrit, perquè amb el seu art ens ho facilita. 

Amb un estil directe, amb diàlegs sempre enginyosos i punyents, i una acció de gran densitat, la novel·la té el contingut d’aquelles obres irrepetibles que presenten la peculiaritat de ser recomanables tant per al gran públic -i també pels lectors joves- com per als paladars literaris més exigents i exquisits. Dumas, un gran coneixedor dels clàssics greco-llatins en fa constants citacions en el text on compara l’acció narrativa que descriu amb personatges literaris d’autors immortals, sense caure mai amb cultismes innecessaris o superflus. Hi trobem adequades referències a Homer, Plató, Horaci, Píndar, Plutarc, Virgili, Skakespeare, Rousseau, o fins i tot a la Bíblia, entre d’altres. Moncada hi ha afegit a més a més, 160 notes a peu de pàgina per fer més entenedor el context de certs fragments de la novel·la.

Les obres bones no embriaguen, encisen

Joseph Joubert (1754-1824)

Segons l’escriptor Vicenç Pagès, les dues obres principals de Dumas són Els tres mosqueters (1844) una obra vitalista, plena d’acció, lluites, i amors i El comte de Montecristo, una obra mestra més fosca que comença amb una injustícia i es desenvolupa amb una venjança cruel i implacable per part del seu protagonista Edmond Dantès, un dels grans personatges de la literatura universal.

El Comte de Montecristo és per tant un bon exemple d’un dels grans clàssics juvenils, que haurien de servir de transició entre la literatura infantil i la literatura en majúscules als nostres joves, ens recorda Pagès.  

La novel·la acaba textualment amb aquesta frase: “Tota la saviesa humana es troba en aquestes dues paraules: confiar i esperar”. Esperono els lectors a retre el millor homenatge a Dumas i a Moncada –molt especialment en aquest seu aniversari-, llegint i gaudint d’aquest magnífic i irrepetible llibre d’aventures: us hi esperen 1.200 pàgines d’un enorme i indescriptible plaer literari.  

Referències bibliogràfiques

  1. DUMAS, Alexandre. El comte de Montecristo. Traducció de Jesús Moncada. La Magrana, Barcelona, 2002.
  2. PAGÈS, Vicenç. De Robinson Crusoe a Peter Pan. Un cànon de literatura juvenil. Proa, 2006. 
  3. MORET, Hèctor. “Jesús Moncada”.  Visat. La revista digital de literatura i  traducció del PEN català. Núm 1. Gener 2006. http://www.visat.cat/espai-traductors/cat/traductor/191/jesus-moncada.html
  4. ISERN, Joan Josep. “Quinze anys sense Jesús Moncada”. VilaWeb, 12 de juny de 2020 https://www.vilaweb.cat/noticies/quinze-anys-sense-jesus-moncada-joan-josep-isern/

video de 1 minut d’en Josep Arboix (professor de literatura de l’IES Antoni Pous de Manlleu, Osona) referit precisament al mateix tema de l’escrit, en el qual ell ho comenta als seus alumnes de batxillerat.