Amistat
pot ser una casa blanca
de finestres verdes
abraçada voluptuosament pel sol,
amagada en la foscor de les estrelles
silenciosa en la nit de lluna platejada.
Amistat
pot ser una gota d’aigua salada,
lliscant damunt del cos lluent
sobre la sorra calenta mirant el cel.
Amistat
Pot ser un cos movent-se rítmicament
sobre les onades,
en un racó de mar acaronat per les roques
on l’aigua ha vingut a reposar.
Amistat
pot ser una conversa distesa
sota un arbre silenciós.
Amistat
pot ser una taula parada
plena de llavors madures
treballades per la terra,
amb uns clavells vermells que somriuen.
Amistat
pot ser el mateix aire respirat
d’uns cossos relaxats
damunt d’uns llits acollidors.
Amistat
pot ser l’estiu de l’any
quan la casa ens acull,
quan l’aigua ens refresca el cos,
quan l’arbre ens fa ombra,
quan la taula parada ens alimenta,
quan l’aire net respira amb nosaltres.
Amistat
pot ser també l’hivern de l’any
quan enyorances de mort ens separin ,
quan solituds de cor ens trenquin la il·lusió,
quan els camins tallats
ens facin replantejar el viure,
quan les tempestes boscanes ens atordeixin.
Amistat
serà compartir
els estius i els hiverns de la vida.
Amistat
és celebrar anys i vida.
Amistat
paraula estimada,
quan no és només
una paraula.
