“La insistència de la indústria dels combustibles fòssils a posar els seus propis beneficis per davant dels riscos globals que suposa el seu efluent no és només un fre a la política climàtica sensata, sinó un signe d’una incapacitat sistèmica per assolir els objectius climàtics en una economia capitalista”. Naomi Klein, periodista, escriptora, activista política i directora de cinema, autora de “Cómo cambiarlo todo. Una guia esencial para proteger el planeta“ 1/9/2021.
“Hem de descarbonitzar l’economia global cinc vegades més ràpid del que hem aconseguit fins ara, per evitar un canvi climàtic perillós. A mesura que Groenlàndia es fon, Austràlia es crema i les emissions de gasos d’efecte hivernacle continuen augmentant, creiem que sabem qui són els dolents: companyies petrolieres, consumisme, líders polítics febles. Però, i si els vertaders blocs per avançar són les idees i les institucions que se suposa que ens estan ajudant?”. Simon Sharpe, director d’Economia de la UN Climate Champions i membre sènior del World Resources Institute i anteriorment director adjunt de la Unitat COP26 del govern del Regne Unit, autor de “Five Times Faster. Rethinking the Science, Economics, and Diplomacy of Climate Change”. 31/3/2023.
“Hem d’aconseguir que sigui més barat ser verd.” James H. Stock, professor d’economia a la Universitat de Harvard i a la Harvard Kennedy School. Va formar part del Consell d’Assessors Econòmics del president Obama el 2013-14, on va gestionar la cartera de clima i energia, autor de “Impulsant la descarbonització profunda” FMI. 30/09/2021.
Què és l’Economia del Clima?
Està sorgint un nou conjunt d’eines per entendre i gestionar el canvi en l’economia, basades en la ciència dels sistemes complexos. Això pot ajudar els governs a centrar el seu capital polític i financer en punts de palanquejament per al canvi estructural cap a una economia neta zero, en lloc de malgastar esforços en canvis marginals al sistema de combustibles fòssils. (vegeu el meu article sobre el creixement en la quarta part de l’Economia del Benestar).
Les temperatures rècords, la fusió del gel a la terra i al mar, les inundacions costaneres més freqüents, les sequeres prolongades i les tempestes perjudicials són només alguns dels riscos intensius als quals s’enfronten les comunitats a mesura que el planeta continua escalfant-se i són preocupacions clau de la investigació sobre l’economia climàtica. Aquests canvis tindran grans implicacions per a la salut i el benestar de totes les comunitats d’arreu del món i el rendiment de tots els sectors de l’economia.
L’economia del canvi climàtic és el camp d’estudis que analitza les interaccions entre el canvi climàtic antropogènic, les polítiques per posar-hi remei i l’economia. L’any 1990, ara fa 33 anys!!!, apareix el primer informe del grup de treball de científics de 25 països integrats en el Panel Intergovernamental sobre el canvi climàtic patrocinat per la Organització Meteorològica Mundial i el Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides. Un dels objectius de l’economia del clima és quantificar l’impacte econòmic del canvi climàtic. El següent és guiar la presa de decisions sobre els riscos que suposa per a la societat el canvi climàtic. Els models econòmics es poden utilitzar per estimar els costos futurs dels impactes del canvi climàtic, juntament amb els beneficis econòmics de preparar-se per a ells. Els models també estimen els costos i els beneficis de les mesures que redueixen les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
La OCDE xifra el cost d’assolir els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU, d’una manera compatible amb París*, en 6,9 bilions de dòlars anuals, fins al 2030. I una estimació del 2019 del Banc Mundial suggereix la infraestructura global necessària. La inversió costaria 90 bilions de dòlars el 2030.
*L’Acord de París és un acord dins del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que estableix mesures per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a partir de l’any 2020. L’Acord va ser adoptat per 195 països el 12 de desembre del 2015 amb el següent principi, entre d’altres: Mantenir l’augment de la temperatura mitjana global en una mica menys de 2 °C per sobre dels nivells preindustrials, tot i seguir fent esforços per arribar a limitar dit augment de temperatura a menys d’1,5 °C.
L’Informe Stern del 2006
L’Informe Stern sobre l’economia del canvi climàtic és un informe sobre l’impacte del canvi climàtic i l’escalfament global sobre l’economia mundial. Redactat per l’economista Sir Nicholas Stern per encàrrec del govern del Regne Unit, va ser publicat el 30 d’octubre del 2006. Les seves conclusions principals afirmen que cal una inversió equivalent a l’1% del PIB mundial (encara que en una revisió posterior va elevar aquest càlcul al 2%) per mitigar els efectes del canvi climàtic i que si no es fa aquesta inversió el món s’exposaria a una pèrdua permanent d’almenys el 5% del PIB global, podent assolir el 20%. L’informe també suggereix la imposició d’ecotaxes per minimitzar els desequilibris socioeconòmics, afirmant que: Les nostres accions en les properes dècades poden implicar el risc d’una disrupció de l’activitat econòmica i social durant la resta d’aquest segle i el següent, d’una escala semblant a la de les grans guerres i la Gran Depressió. Calia esperar fins el 2018 perquè el canvi climàtic s’integrés en l’anàlisi macroeconòmica a llarg termini, fita per la qual William D. Nordhaus (1941) va obtenir el Premi Nobel d’Economia.
Des de la revisió històrica de Nicholas Stern de l’economia del canvi climàtic el 2006 ha quedat clar que els costos de no actuar per fer front al canvi climàtic són molt més alts que els costos de prendre mesures. I encara que els costos dels impactes projectats només han crescut des d’aleshores, els costos de moltes de les tecnologies per fer front al canvi climàtic han disminuït considerablement. A mitjans de segle, el món perdrà al voltant del 10% del valor econòmic total a causa del canvi climàtic. Aquest és un escenari real si els augments de temperatura es mantenen en la trajectòria actual i tant l’Acord de París com els objectius d’emissions netes zero per al 2050 no es compleixen, segons una nova investigació del Swiss Re Institute del 22/04/2021. Els seus resultats coincideixen amb la recerca de la sèrie Megatrends d’un any després, del 21/04/2022 de Vanguard, una important empresa d’inversions estatunidenca.
Canvi climàtic i risc financer
Els bancs centrals i els reguladors financers estan començant a tenir en compte el canvi climàtic. La creixent violència dels ciclons i la persistència de les sequeres destrueixen infraestructures, trastornen vides i contribueixen a la migració massiva. Les accions contra l’augment de la temperatura podrien dislocar el món dels negocis, a mesura que els gegants dels combustibles fòssils prenen consciència de la necessitat de fonts d’energia renovable i la indústria automotriu accelera la inversió en vehicles menys contaminants. Podem avaluar els costos immediats del canvi dels patrons meteorològics, però el gruix dels costos potencials està més enllà de l’horitzó de la típica anàlisi econòmica. L’impacte econòmic del canvi climàtic probablement s’accelerarà, però no de manera uniforme. El que és crucial per a les generacions futures és que el grau dels danys dependrà de les decisions que prenguem avui.
El canvi climàtic afecta el sistema financer a través de dos canals principals (vegeu el gràfic). El primer són els riscos físics derivats del dany a la propietat, la infraestructura i les terres. El segon, el risc de transició, sorgeix dels canvis en la política climàtica, la tecnologia i l’ànim dels consumidors i dels mercats durant l’adaptació a una economia que generi menys carboni.
Les exposicions poden variar de manera significativa d’un país a un altre. Les economies d’ingressos mitjans i baixos solen ser més vulnerables als riscos físics. En el cas de les institucions financeres, els riscos físics es poden materialitzar de forma directa, a través de l’exposició a empreses, llars i països que pateixen xocs climàtics, o de forma indirecta, a través dels efectes del canvi climàtic a l’economia global i els efectes de retroalimentació dins del sistema financer. Les exposicions es manifesten en un augment del risc d’incompliment a les carteres de préstecs o en una reducció del valor dels actius. Per exemple, l’ascens del nivell del mar i la major incidència dels fenòmens meteorològics extrems poden provocar pèrdues per a les llars i reduir el valor de les propietats, exacerbant el risc a les carteres hipotecàries.
Polítiques econòmiques contra el canvi climàtic
Resum de l’article de Joan Ribas Tur, doctor en economia per la Universitat Pompeu Fabra, “Polítiques econòmiques contra el canvi climàtic” 27/04/2023: “…Segons l’últim informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (AR6 per 2023), entre 2011 i 2020 les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle han causat un augment global de les temperatures d’1,1°C respecte de la mitjana de 1850-1900. A més, les emissions nacionals anunciades el 2021 per a 2030 fan probable que l’escalfament superi 1,5°C durant el segle XXI i que sigui difícil limitar-lo per sota de 2°C.
En un article recent, Blanchard et al. (veure bibliografia), proposen un conjunt de mesures per atacar l’amenaça existencial del canvi climàtic i dissenyar polítiques econòmiques per lluitar-hi en contra de manera efectiva i expeditiva:
- Posar preu al carboni. El primer puntal, necessari però no suficient, és posar un preu a les emissions de carboni. Posar preu a les emissions està basat en el principi pigouvià** de “qui contamina paga”
- R+D verda. Cal molta més innovació verda de la que s’està fent actualment. El factor limitatiu no és la manca de fons, sinó de prou rendibilitat. La política tradicional de subsidis públics a la innovació no és suficient.
- Accions complementàries. És el cas de prohibicions i normes, com les regulacions sobre les bosses de plàstic d’un sol ús o els vehicles de determinats combustibles. Igualment cauen en aquest àmbit les mesures relatives a l’agricultura i l’ús del sòl, la planificació urbana i el transport públic o les polítiques d’habitatge.
- La necessitat de compensació nacional i internacional. Les polítiques climàtiques creen perdedors. S’ha de pensar qui i com s’ha de compensar davant les possibles pèrdues.
- Inspiració internacional. Encara que la UE suposa actualment menys del 10% de les emissions globals, com que la reducció d’emissions globals té un efecte molt positiu per a tothom, Europa pot fer diverses coses:
- Primer, liderar amb l’exemple, en línia amb el “club climàtic” proposat per William Nordhaus.
- Segon, utilitzar el mecanisme d’ajust de carboni en frontera per equilibrar el nivell de preus del carboni entre empreses europees i de tercers països i animar altres països a unir-se al club.
- Tercer, liderar la R+D verda i posar les tecnologies resultants a disposició dels països en desenvolupament.
- Finalment, la UE ha de jugar un paper de lideratge en la promoció d’acords climàtics internacionals creïbles i efectius…”
** Impost que grava els productors de béns o serveis que generen efectes externs adversos per a la societat. L’adjectiu pigouvià fa referència a l’economista anglès Arthur Cecil Pigou (1877-1959).
Per acabar una nota optimista de Stern, Stiglitz*** i Taylor
***Premi Nobel d’Economia 2001
“Volem acabar aquest article amb una nota més optimista. Gran part d’aquest document (vegeu-lo a la bibliografia) s’ha centrat en el risc immens, les profundes incerteses associades al canvi climàtic i les possibilitats de resultats catastròfics si no prenem les mesures adequades. Però hi ha un potencial positiu per abordar el canvi climàtic, que suggereix la conveniència d’una major acció climàtica. Hi ha el potencial de trobar una forma de creixement nova, més neta, més eficient i més atractiva, amb millor salut i menys contaminació, en aquest cas els aparents “costos d’actuació” poden resultar negatius. En aquest sentit, en moltes parts de la història de la transició hauríem de pensar en l’acció en termes d’inversió i innovació més que en termes de cost. Els èxits en innovació de l’última dècada suggereixen que aquest escenari optimista no només és una possibilitat, sinó potser una probabilitat.” Stern, N., Stiglitz, J.E. i Taylor, Ch. (2021).
Jaume Sató i Geli
Economista, Màster en D.O., Consultor Docent
Bibliografia
Klein, N. (2015) Això ho canvia tot. El capitalisme vs el clima. Editorial Empúries. Grup 62. 4 de març de 2015.
IPCC (1990) Climate Change: The IPCC Scientific Assessment. Report prepared for Intergovernmental Panel on Climate Change by Working Group I J.T. Houghton, G.J. Jenkins and J.J. Ephraums (eds.). Cambridge University Press, Cambridge, Great Britain, New York, NY, USA and Melbourne, Australia.
https://archive.ipcc.ch/ipccreports/far/wg_I/ipcc_far_wg_I_full_report.pdf
Sharpe, S. (2023) Five Times Faster: Rethinking the Science, Economics, and Diplomacy of Climate Change. Cambridge University Press.
https://blog.caixabank.es/blogcaixabank/ca/limpacte-economic-del-canvi-climatic/
https://eciu.net/analysis/briefings/climate-impacts/climate-economics-costs-and-benefits
Stern, N., Stiglitz, J.E. i Taylor, Ch. (2021) The Economics of Immense Risk, Urgent Action and Radical Change: Towards new Approaches to the Economics of Climate Change. NBER Working Paper 28472
https://www.nber.org/papers/w28472
https://www.oecd.org/environment/cc/climate-futures/
OCDE, Banco Mundial i UNEP (2020) Financiando los Futuros Climáticos. Repensando la Infraestructura.
https://www.oecd.org/environment/cc/climate-futures/financiando-los-futuros-climaticos-ebook.pdf
Grippa, P., Schmittmann, J. i Suntheim, F. (2019) Cambio climático y riesgo financiero. Finanzas y Desarrollo. Desembre 2019.
https://www.imf.org/external/pubs/ft/fandd/spa/2019/12/index.htm
https://www.imf.org/en/Publications/fandd/issues/2021/09/how-to-drive-deep-decarbonization-stock
https://www.ipcc.ch/report/ar6/syr/downloads/report/IPCC_AR6_SYR_SPM.pdf
https://www.5centims.cat/politiques-economiques-contra-el-canvi-climatic/
Blanchard, O.J., Gollier, Ch., i Tirole, J. (2022) Fighting the war against climate change. TSE Working Paper, n. 22-1360, September 2022.
https://www.tse-fr.eu/sites/default/files/TSE/documents/doc/wp/2022/wp_tse_1360.pdf
