Durant el darrer any hi ha hagut quatre convocatòries electorals en què els catalans hem estat cridats a votar i també hem assistit a unes altres dues (les gallegues i les basques) en què s’han posat en qüestió temes de política catalana i espanyola que, d’una manera o altra ens afectaven directament.
“La participació ciutadana és essencial per al bon funcionament del sistema polític, perquè serveix per canalitzar demandes que es puguin convertir en polítiques públiques, seleccionar representants polítics i controlar el seu bon fer (i substituir-los si cal)”. Carolina Galais, Investigadora Ramón y Cajal al departament de Ciència Política i Dret Públic de la UAB. Doctora i llicenciada en Ciències polítiques per la Universitat Pompeu Fabra (vegeu bibliografia).
En general, és necessari un cert grau de participació política per tal que la democràcia funcioni. La majoria d’autors estan d’acord que la passivitat política és una amenaça per la democràcia atès que la participació millora el procés de presa de decisions públiques, i l’alienació dels ciutadans faria que les institucions s’allunyessin cada vegada més dels seus representants. (Vegeu el meu article “De la Impolítica a la Contrademocràcia” de 16/11/2021.)
“La democràcia es construeix dia a dia amb la participació política. Més i millor participació política vol dir una presa de decisions més conscient, una major transparència a les institucions públiques i una major demanda de rendició de comptes als governs. Així, s’enforteix la societat civil, es millora la qualitat de la democràcia i es redueixen desigualtats”. Laboratori d’Idees per una Catalunya lliure (vegeu bibliografia).
L’Economia de la participació política és un camp d’estudi que examina com els factors econòmics influeixen en la participació política dels individus i com aquests factors poden afectar les decisions polítiques i les dinàmiques democràtiques. Aquesta àrea de la ciència política també investiga com les polítiques econòmiques dels governs poden afectar la participació política i les actituds dels ciutadans cap al sistema polític.
L’Economia del vot investiga fins a quin punt es pot confiar en l’interès propi per votar. Examina el vot en quatre termes clau: interès propi, negociació, deure i drets. L’interès propi crea un equilibri de vot en diverses qüestions, en particular la redistribució de la renda. La negociació té un paper més important en el vot que en el comerç, ja que esdevé essencial en la formació de plataformes de partits polítics i per a l’aprovació de lleis. El deure de votar sorgeix del fet que el vot d’una persona només té una possibilitat infinitesimal d’influir en el resultat d’unes eleccions. Els drets són la primera línia de defensa d’una democràcia contra l’explotació que, llevat que estigui limitada, el vot de la majoria permet als votants expropiar la minoria corresponent, soscavant completament la democràcia.
“Abordar l’economia com a participació política des de la societat civil, constitueix un tema encara poc explorat ja que la racionalitat econòmica dels diferents agents participants en els processos productius de la societat de mercat, exclou la presa de decisions i el reconeixement ciutadà com a força vital desenvolupament i garant de la reproducció del sistema econòmic imperant en un Estat Social de Dret”. Així ho explica Nabor Erazo, Economista y docent universitari (vegeu bibliografia).
Les teories econòmiques assumeixen que els individus són actors racionals i que el seu comportament es pot explicar com el resultat d’un càlcul cost-benefici. Un gran nombre d’estudis han utilitzat teories econòmiques per explicar la participació política, però de vegades no es compleixen les expectatives, amb resultats poc concloents.
“La valoració de la situació econòmica influeix significativament sobre el vot. Fins i tot en contextos polaritzats que reforcen les lleialtats partidistes i els biaixos cognitius, l’economia destaca com a factor explicatiu del comportament electoral. Alhora, per explicar la percepció de la situació econòmica cal atendre les actituds polítiques dels individus. La direcció de la relació entre les dues variables és complexa i obre un ampli debat”. José Miguel Rojo Martínez, Contractat Predoctoral FPU del Ministerio de Universidades. Graduat en Ciència Política i Gestió Pública amb Premi Fi de Grau (2019), Graduat en Sociologia (2023) i Máster en Anàlisi Política Aplicada (vegeu bibliografia).
Les condicions econòmiques són alhora objecte i causa de la participació política. Els canvis en l’economia —especialment l’empitjorament de les condicions econòmiques i la creixent desigualtat d’ingressos— configuren la propensió dels individus a mobilitzar-se per qüestions polítiques. Les condicions econòmiques són alhora objecte i causa de la participació política.
Les fallades del mercat i els seus efectes concentradors de riquesa gràcies a l’empobriment i la inequitat social de grans sectors de la població, constitueix el paradigma cada vegada més vigent en el món globalitzat, especialment en països menys avançats. Heus aquí la importància de comprendre les causes i conseqüències d’un model neoliberal imposat, generador de pobresa i inequitat social i és aquí on la participació i la recerca de reconeixement per cercar alternatives viables de desenvolupament sustentable, de millorament de la qualitat de vida i d’una economia més social i humana encara són possibles, sempre que generem una consciència social per generar processos sinèrgics alternatius al paternalisme de l’estat benefactor cada cop més ineficient i corrupte en el maneig de la despesa pública i inversió social.
Històricament, des dels inicis del capitalisme mercantil fins als nostres dies, les decisions polítiques dels diferents agents econòmics sempre han estat associades a racionalitats d’índole econòmica, de primacia de l’interès individual en comptes del col·lectiu, de la rendibilitat, el lucre i el guany abans que no pas els beneficis socials i solidaris per a la societat civil.
Bibliografia
Erazo, Nabor (2005) Ponència presentada en el “Foro Cultura Política Participativa, una deliberación sobre participación y reconocimiento” de la Universitat de Cartagena, publicada en la Revista Interacción núm. 43. 26/05/2005. https://www.cedal.org.co/es/revista-interaccion/economia-como-participacion-politica?utm_source=pocket_saves
Rojo Martínez, J.M. (2023) Transición energética, Decrecentismo, Ecomodernismo, Sociedad posfosilista. Panorama Social, N.º 37 (junio 2023). https://www.funcas.es/articulos/economia-y-comportamiento-electoral-en-democracias-polarizadas-y-posmaterialistassigue-valiendo-el-es-la-economia-estupido/?utm_source=pocket_saves
Galais, Carolina (2019) Participació Política. FUOC. Barcelona. Febrer 2019. https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/147065/1/FonamentsDelComportamentPolitic_Modul2_LaParticipacioPolitica.pdf
Laboratori d’Idees per una Catalunya lliure. https://participaciopolitica.cat/?utm_source=pocket_saves
King, B.G. i Carberry, E.J. (2022) Political Participation and The Economy (Chapter 31). The Oxford Handbook of Political Participation. Oxford Academic. 18/08/2022. https://academic.oup.com/edited-volume/44007/chapter-abstract/371815286?redirectedFrom=fulltext&utm_source=pocket_saves&login=falseUsher, D. (2016) The Economics of Voting. Studies of self-interest, bargaining, duty and rights. Routledge. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780198861126.013.31
