Setembre i octubre són els mesos que més m’agradem de tot l’any. Setembre és el meu preferit… Serà perquè és el més que vaig néixer? Seran els seus colors? No ho sé. És quan comença la tardor i tot és més reposat, més tranquil, més plàcid, més quiet, més assossegat… Després de l’estiu, de molt de moviment, de molt de trànsit, de molta gent, de molta calor, de molt garbuix, hom agraeix la placidesa de setembre i octubre. I ja que visc en una vila molt agrícola, puc gaudir a cor que vull de tots els productes que ens dóna la nostra terra en aquesta època de l’any: és quan podem degustar les nostres pomes… ens les ofereixen els molts i exuberants pomerars que tenim; és el temps de les boníssimes figues (mmm!), de què generosament ens prodiguen les velles figueres… de magranes que pengen dels magraners amb treballs a aguantar el pes dels seus fruits que s’esberlen plens a vessar deixant entreveure els seus bonics continguts… dels codonys… de caquis… que no es queden enrere quant a vistositat de l’arbre i del fruit, de raïms…Temps de fer confitures… Ja comencem a veure les primeres castanyes, moniatos, cacauets i ametlles… temps de bolets. No sé si ens adonem d’aquests tresors que tenim al nostre petit país. I parlant d’exquisideses, què me’n dieu dels famosos panellets que, gairebé tothom pot tastar!; dic tastar perquè cal no menjar-ne gaires si voleu ser una mica prudents. A Torroella no tenim boscos, però sí tenim arbredes les fulles de les quals en aquest temps s’assequen i agafen els colors més bonics que ens podem imaginar i amb ells s’inspiren els pintors paisatgistes. Ara les fulles agafen totes les tonalitats de verds, d’ocres, de grana…
No vull acabar sense fer menció al clima de tardor… és agradable i la combinació de dies de pluja tranquil·la, dies de petits o grans aiguats, de misteriosos dies de boira i les boniques postes de sol després d?un dia esplèndid. I…quantes coses més té la TARDOR!
Benvinguda siguis tu, i la reeixida revista EMPORION.
