La notícia va sortir publicada a la premsa el dia 28 de desembre de 1879, i va ser el diari Teléfono catalán: semanario bilingüe popular, que es va fer ressò de la sorprenent i excepcional troballa:
“Una noticia de suma importancia me es dado comunicar á los apreciables lectores del TELÉFONO. Todo el que ha visto esta comarca, sabe ya que, sobre una colina, junto á esta villa, se levantan aún las ruinas del histórico castillo de Montgrí, que juega un papel tan importante en la historia del Ampurdan en la Edad Media, como con sus trabajos demostrara en su dia el erudito escritor Sr. Pella y Forgas. Dichas ruinas sirven actualmente tan solo de abrigo á los pastores á quienes sorprende una tempestad, y son visitadas de vez en cuando por los vecinos de esta población en sus paseos.
Hace tres dias, por la tarde, unos muchachos que recorrian la colina en busca de musgo para adornar un belen, notaron la presencia de un lagarto entre unos matorrales, y al arrojarle una piedra con el objeto de matarlo, les sorprendió extraordinariamente un sonido hueco que produjo aquella al caer al suelo. Movidos de su curiosidad, practicaron una pequeña escavacion en aquel sitio, descubriendo al poco rato una lápida partida, con caracteres góticos cási in-inteligibles, debajo de la cual reposaba dentro de un sepulcro de piedra el esqueleto carcomido de un hombre, cubierto con una armadura.
Inmediatamente bajaron á la villa con objeto de dar parte de su descubrimiento, y su relacion excitó hasta tal punto la curiosidad, que al dia siguiente, ó sea anteayer, se organizó una expedición de personas inteligentes en arqueologia, entre las cuales figura el Sr. Mascort y otros no menos conocidos, con objeto de estudiar los restos tan casualmente descubiertos.
El resultado de esta expedición, fué hallar dentro de la citada sepultura una armadura completa perteneciente al siglo XIII de nuestra Era, segun opinion de todos, junto á la cual habia una espada, perfectamente labrada, y un anillo de bronce con una inscripción que hasta ahora no ha podido descifrarse.
Segun se dice, el Ayuntamiento de esta villa hará donación del hallazgo al museo provincial de antigüedades de esa capital, remitiendo empero antes el anillo al sabio epigrafista P. Fita, con un atento oficio suplicándole se digne a estudiar la inscripción, al objeto de ver si es posible interpretarla. La corporación municipal merece los mas cumplidos plácemes por tan acertadas medidas.
El corresponsal”
Aquell mateix dia, el diari La Lucha, també donava a conèixer dita informació i, convidava els seus lectors a llegir el proper número, en el qual ampliarien els detalls.
De fet, avui, fa exactament 144 anys de la publicació d’aquesta notícia. Casualment, vaig compartir l’exemplar del diari Teléfono catalán al grup familiar de WhatsApp, per comentar alguna anècdota que ara no recordo. El relat de la troballa arqueològica ens sorprengué. La meva cunyada, la Maria Riera Busquets, ens va fer caure en el detall que la publicació tenia data de 28 de desembre, i va plantejar el dubte de si, en aquella època, ja es feien innocentades a la premsa. El tema em va picar la curiositat. Si més no, la notícia tenia un deix sospitós i d’aquella troballa no n’havíem sentit a parlar mai.
L’escrit puntualitzava que els objectes trobats al castell del Montgrí serien donats al que avui és el Museu Arqueològic de Girona. Realitzada la corresponent consulta al dit organisme, la resposta fou concloent. En Josep Maria Llorens, que té cura de l’arxiu i biblioteca del Museu Arqueològic de Catalunya, de la seu de Girona, va atendre amb molta professionalitat la meva sol·licitud. Uns dies més tard, em confirmà que a l’arxiu de la Comissió de Monuments, que era l’organisme que gestionava el museu en aquells anys, no consta ni la més mínima observació sobre aquesta qüestió.
Com a bon investigador, la notícia també l’encuriosí i em donà un cop de mà cercant informació sobre aquesta descoberta. La resposta al “misteri” la trobà a la publicació del diari La Lucha del dia 4 de gener de 1880:
“Nuestros colegas barceloneses, Gaceta de Catalunya, Correo Catalán y Diari Catalá, han picado gustosamente el cebo de nuestro número del domingo último, publicado en dia de Inocentes, copiando los tres el suelto referente al hallazgo de lo del castillo de Torroella, lo cual nada tiene de particular”.
Doncs sí, l’aclariment del diari La Lucha ens confirmà que tot plegat havia estat una innocentada. El to irònic que traspua el comentari dels col·legues de professió del diari gironí, ja ho diu tot. De tota manera, s’ha de reconèixer que la broma estava prou ben plantejada. De fet, no és d’estranyar que l’autor de la “notícia enganyosa” escollís aquest tema com a reclam. El castell del Montgrí era i és un lloc emblemàtic, que es presta a aquest tipus de relats i, a més, si s’afegeix l’atracció que despertaven en el públic general les notícies que, al llarg del segle XIX, arribaven sobre els grans descobriments arqueològics, de ben segur que l’interès dels lectors estava garantit.
L’artífex de la innocentada vivia a Torroella i era col·laborador habitual de la premsa gironina del moment. Per donar versemblança al relat, a banda de concebre una història dificultosa de contrastar, també afegí a la notícia noms de personatges coneguts, com ara el “Sr. Mascort”, que per la data, es podria deduir que es tractaria d’en Baldomer Mascort Comas, farmacèutic i creador de la societat La Ramie Française, o el reconegut arqueòleg i epigrafista Fidel Fita, circumstància que denotaria que el nostre “bromista torroellenc”, si més no, disposava d’algun coneixement d’arqueologia.
Amb tot, per als especialistes en la matèria, tal com ho explica l’arqueòleg Josep Maria Llorens, la descoberta presentava algunes incongruències:
“El problema és que la suposada troballa és del tot incoherent des del punt de vista arqueològic: el castell del Montgrí mai no fou acabat i en castells inacabats no s’enterrava a ningú, sinó en cementiris o esglésies.
Els sarcòfags del moment són ossaris i per molt que hi hagi una esplèndida mostra d’ escultures jacents de cavallers armats a les tapes o en làpides, els ossaris només contenien ossos”.
I per acabar el seu raonament, conclou:
“no tinc present ara mateix cap cas de cavaller enterrat amb l’armadura i les armes, a no ser, en fosses comunes de camps de batalla, on s’enterrava els caiguts en combat per la via ràpida i tal com van caure.”
De fet, l’enginy de les innocentades, consisteix en què siguin realment sorprenents però alhora també creïbles, empresa difícil, que l’autor torroellenc de la comentada “notícia llufa” va encertar de ple. En aquest sentit, cal recordar que, a banda d’aixecar la camisa, segurament, a un bon grapat de lectors, tres diaris barcelonins, que aviat és dit, varen publicar la notícia com a certa. A més, per si això no fos suficient, s’ha d’afegir que, un any més tard de la seva publicació, el diari El Amigo, el dia 23 de gener de 1881, incomprensiblement, encara es feia ressò del “curiosísimo hecho” ocorregut a Torroella.
El costum de gastar bromes el dia 28 de desembre, sobretot a familiars i amics, ja ve de molt antic. Alguns vinculen la festivitat dels Sants Innocents amb la tradició cristiana que commemora el relat bíblic de la matança d’infants, ordenada pel rei Herodes. Altres, en canvi, plantegen que la festivitat estaria més relacionada amb les festes paganes d’origen romà dedicades a Saturn, on per uns dies, la societat romana trencava les normes i tots els ciutadans, esclaus inclosos, podien gaudir de la festa, de les bromes i de la diversió.
A l’edat mitjana també es continuà amb aquesta tradició. La festivitat religiosa es fusionà amb l’anomenada festa dels bojos, que també permetia capgirar els rols socials, en la qual, es consentien tota mena de llicències i d’excessos.
No obstant, no seria fins a finals del segle XIX que es popularitzà la publicació d’innocentades als diaris nacionals. D’aquesta forma, la premsa també volgué afegir-se a la celebració i així, per un dia, permetre’s la llibertat de trencar les normes i enquibir, entre les ensopides cròniques que emplenaven el diari, alguna “fabulosa i extraordinària” notícia.
En aquest sentit, i a manca d’un estudi més detallat, es podria gairebé afirmar que la noticia de la “troballa arqueològica” publicada l’any 1879 als diaris Teléfono Catalán i La Lucha fou una de les primeres innocentades que s’editaren a la premsa de les comarques gironines.
Des d’aquestes primeres publicacions i fins als anys 90 del segle XX, la premsa gironina no va quedar al marge d’aquesta tradició bromista. No obstant, el diari El Punt, l’any 1991, va deixar de publicar-les quan va ser víctima de la seva pròpia medicina. Pel que sembla, el diari va donar per certa una broma publicada per l’alcalde de Camprodon, en la qual informava de la instal·lació de calefacció en un dels principals carrers del municipi.
El diari justificà la decisió de no publicar més innocentades, al·legant que: “La funció primera dels mitjans de comunicació és informar” i en aquest sentit es qüestionava sobre el dret a jugar amb la mentida. L’any 1997 el Diari de Girona també deixà de publicar-les.
* Avui dia, aquesta pràctica ha anat desapareixent dels mitjans de comunicació i són pocs els que encara conserven aquesta tradició.
I tornant a la notícia de la “troballa arqueològica”, ben rumiat, la gràcia de tot plegat és que, gairebé un segle i mig més tard de la seva publicació, va anar de poc que l’enginyós corresponsal de premsa de Torroella no ens pengés, també a nosaltres, una colossal llufa a l’esquena. Ben mirat, ja té mèrit la seva innocentada!
* Rodríguez A. (2012). Les innocentades als diaris de Girona. Un repàs a les innocentades de la premsa diària gironina al llarg del segle XX. Revista de Girona. 275, 62-66.
