PARÈMIES XVIII (Del propi autor). *
Cosa estranya és la felicitat,
Quanta més se’n reparteix més se’n té.
Lluert que en terra has nascut i que a ella tornaràs
No somniïs amb un cel al que mai arribaràs
El camí de la vida és ben fosc
per aquells que no saben mirar enlaire
Com que sé que em matarà
per més que intenti fugir
-jugant a riure i plorar-
el temps intento matar
ans que el temps em mati a mi.
Fins la propera ocasió!
*Parèmia:
Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular.
La parèmia popular es feia present en la poesia i la prosa com a recurs estilístic gràfic i viu: hi sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent Ferrer
Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular.
La parèmia popular es feia present en la poesia i la prosa com a recurs estilístic gràfic i viu: hi sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent Ferrer
