Parèmies XVIII

PARÈMIES  XVIII  (Del propi autor). *

 

Cosa estranya és la felicitat,

Quanta més se’n reparteix més se’n té.

Lluert que en terra has nascut i que a ella tornaràs

No somniïs amb un cel al que mai arribaràs

El camí de la vida és ben fosc

per aquells que no saben mirar enlaire

Com que sé que em matarà

per més que intenti fugir

-jugant a riure i plorar-

el temps intento matar

ans que el temps em mati a mi.

 

Fins la propera ocasió!          

Celler

 

 

 

 

 

 

 


*Parèmia:
Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular.
La parèmia popular es feia present en la poesia i la prosa com a recurs estilístic gràfic i viu: hi sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent Ferrer