PARÈMIES XII – (Del propi autor). *
Quan aconsegueixis que la teva dona sigui feliç,
tu ho seràs per torna.
A l’igual que la rosa, la vida té color i perfum.
Però recorda que no hi ha rosa sense espines.
Si no vols veure el fang que trepitges…
aixeca la vista al cel.
Un home intel·ligent, en resta algun?
no perd el temps escrivint ruqueries.
*Parèmia:
Màxima o sentència moral i didàctica, de caire erudit o popular. La parèmia popular es feia present en la poesia i la prosa com a recurs estilístic gràfic i viu: hi sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent Ferre