Diu la història que segles enrere el Ter desembocava força més amunt d’on ho fa ara, més cap a tramuntana. I diu també que, encara molts més segles enllà, on ara s’estén la platja a la dreta de la Gola, el mar arribava bastant més terra endins. De tot plegat en resultava un paisatge ben diferent a l’actual.
El segle passat, els savis investigadors A. Schulter, P. Bosch Gimpera i el nostre Dr. Pericot varen realitzar excavacions a La Fonollera. Hi varen localitzar un recinte emmurallat amb pedra seca, de gruix respectable, avui enderrocat, al peu del qual batien antigament les ones del mar, avui allunyat cosa d’un quilòmetre per efecte dels al·luvions del delta del Daró. Segons varen estudiar, hi hagué una època històrica en què el turó de la Fonollera era una illa, segurament fortificada com a lloc estratègic, a la vora de la qual desembocava el riu Daró, aleshores cabalós.
Aquells savis varen pensar que la ciutat era probablement l’antiga Cípsela, ciutat famosa descrita pels grecs, i coneguda a través de Ruf Fest Aviè, poeta, astrònom i geògraf romà del segle quart de la nostra era. S’atribueixen a Aviè diversos poemes, i molt principalment Descriptio Orbis Terrae i Ora Maritima. Aquesta descriu en vers les costes mediterrànies, des del mar Negre i mar d’Azov, i un tros de l’oceà Atlàntic. Aviè descriu els accidents geogràfics no pas per haver-los vist, sinó recollint-los dels llibres més primitius i rars que va trobar. Per descriure la costa empordanesa es basa en el periple d’un grec marsellès de mil anys abans. Tot el que diu és de gran valor i, a més, és la informació gairebé única que tenim al nostre abast respecte a aquells temps tan reculats.
Tanmateix, l’obra del poeta romà es distingeix tant per les descripcions, de vegades molt detallades, com per l’acompanyament que fa de llegendes i supersticions diverses.
Sobre la nostra costa en concret diu:
Traspunten més enllà els aspres indiketes. Són eixos gent tenaç, per la caça, molt aferrada gent als ritus ancestrals. Llavors s’ovira bé, la cima de Kelebe, que allarga I’ample dors fins a la mar salada. Que ací hi hagué un poblat anomenat Kypsela és ja un rumor només, car ni tan sols un rastre d’aquella antiga vila no guarda I’aspre sal.
Els indiketes eren els ibers del nostre territori empordanès, amb la capital Indika, a Empòrion, i Ullastret. Kelebe significa copa, una traducció del grec seria el Mont-sa-copa, que és el castell de Begur, situat sobre una roca en forma de copa. Quant a Kypsela, o Cypsela, ciutat mítica, continua el misteri i la llegenda al seu voltant. Una illa fortificada, davant de les illes Medes, on avui hi ha el turó de la Fonollera, amb la muntanya del Quermany de fons (a llevant de Pals i al nord de Regencós), on segons la llegenda vivia un gran drac que vigilava l’entrada d’una cova plena de tresors.
A gran part del territori català, “quer” és paraula equivalent a “roca”, com es comprova en tants topònims, Queralt, Quer Foradat, Queralbs… Quermany vindria a ser, doncs, Roca magna.
Una roca magna llegendària prop de la llegendària illa-ciutat de Cípsela.