Notícies

Melcior, Gaspar i Baltasar a Torroella de Montgrí
El dia de Reis, que culmina les festes nadalenques, és ja un record per als infants. Després de la recollida de cartes a la plaça de la Vila, l’estel d’Orient fou emulada per un reguitzell de coets que il·luminaren el cel torroellenc. El fred es feia sentir, però res podia entorpir l’arribada esperada. Ja sonava la música, ja arribava la cavalcada. El recorregut fet pels carrers de la vila va finalitzar a la plaça, amb la sortida dels tres Reis al balcó de l’Ajuntament. Enmig dels cants de xics i grans, dirigiren la seva salutació a tots els torroellencs. I bé, calia anar a dormir d’hora!
Podeu veure fotos de la cavalcada a IMATGES: Torroella avui.

Joan Surroca
Joan Surroca

El decreixement sostenible
Joan Surroca i Sens, de Torroella de Montgrí, educador, museòleg i polític català -ha estat regidor i diputat al Parlament de Catalunya, director de museus, de Torroella, Girona i Vic-, Premi Joan XXIII per la Pau, i membre del Consell de Redacció d’Emporion, és una de les primeres persones que ha divulgat el concepte de Decreixement sostenible  a Catalunya.
Entrevistat per Carmina Solano, i publicada l’entrevista a El Punt del 7 de gener, extractem aquí les seves respostes.
El decreixement sostenible és una altra manera d’entendre l’economia i la relació que hi tenen els humans; un pensament fresc que pot suposar una actualització del socialisme tantes vegades traït.
– Els joves em diuen que aviat aconseguirem una societat decreixent, però jo crec que haurà de ser un canvi lent perquè hi haurà d’haver una constel·lació de coincidències en els polítics.
– La societat decreixent haurà d’estar en un altre marc econòmic i haurà de repensar les formes de vida. Gaudirem més dels béns espirituals… Haurem d’aspirar a treballar 20 hores setmanals… Així, cadascú tindrà temps d’educar els fills, tenir cura de la gent gran, pintar… encara que es guanyi menys.
– S’ ha de posar l’accent en el benestar, la germanor, la solidaritat… enlloc de la hipercompetitivitat que hi ha ara al món.
– Cal arribar a una entesa perquè es dialogui i s’accepti la pluralitat de les persones.
– S’ha de canviar el sistema democràtic perquè ara tenim el govern dels rics i els poderosos…
– També s’ha de canviar el sistema capitalista, que només prioritza el fet de produir més.
– Cal passar d’un consum exagerat… a satisfer els béns relacionals i convivencials. A banda, cal qüestionar la recerca perquè bona part se’n va al sector armamentístic, quan es podria destinar a altres coses.
– La gent és molt més receptiva perquè veu on ens ha dut la disbauxa de les finances. I és que la crisi econòmica actual no és normal, sinó sistèmica: respon a una crisi del sistema capitalista. I si no passem del capitalisme a una manera nova de relacionar-nos, l’espècie humana desapareixerà.

Concentració per la pau a GazaConcentracions i manifestacions contra els atacs d’Israel a Gaza i en petició de la Pau
Les concentracions han estat nombroses a les contrades gironines: se’n van produir a Girona; a la plaça de la Vila de Torroella de Montgrí es van concentrar unes 300 persones, musulmans i membres d’entitats locals; a Palafrugell, el recorregut de la manifestació anà des de la plaça Nova a la del Sol; a Lloret de Mar es va convocar a la plaça de l’Església i es va demanar la pau; la de Salt va ser molt sorollosa, hi van participar més d’un miler de persones, d’entitats locals i la comunitat islàmica, que van demanar la fi del conflicte i de l’ocupació de Palestina. Acabà, tot i els intents de l’organització en contra, amb la crema de banderes d’Israel.

Es mantenen els centres de culte al polígon
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Joan Margall, va ratificar l’acord unànime del Ple de l’Ajuntament de permetre centres de culte al polígon industrial. «Hi ha un consens polític i social; no hi ha res més a dir». Hi coincidí també el primer tinent alcalde, Josep Maria Rufí. SOS Racisme, lamenta l’acció empresarial, les 1.500 firmes presentades contra la construcció d’una mesquita, i la titlla de «racista». 

Fons Estatal d’Inversió Local: Inversions a Torroella de Montgrí
L’Ajuntament destinarà la meitat del total de 1.933.000 euros dels Fons Estatal d’Inversió Local a la urbanització de l’entorn del local polivalent, amb un import de 486.000€  i a la millora de la del tanatori, per import de 400.000 €. Preveu també rehabilitar el patrimoni cultural amb el pla de millora municipal, el convent dels Agustins, el Cine Petit, la capella de Sant Antoni, el Cinema Montgrí, la Sala i l’antiga biblioteca municipal. Al nucli de l’Estartit, la remodelació del Centre de Serveis Municipals. Hi ha també asfaltatge de carrers, als dos nuclis.

Uns tres milions de persones van presenciar el jurament d’Obama com a nou president dels Estats Units d’Amèrica 
Barack Hussein Obama, president número 44 dels Estats Units, va pronunciat el seu discurs d’una durada de 18 minuts i escaig en una cerimònia seguida per centenars de milions de persones en tot el món. Reproduïm seguidament alguns fragments.
“És ben sabut que estem enmig d’una crisi. La nostra nació està en guerra contra una xarxa de violència i odi de gran abast. La nostra economia s’ha debilitat enormement, a conseqüència de la cobdícia i d’irresponsabilitat d’alguns, però també per la nostra incapacitat col·lectiva de prendre decisions difícils i preparar a la nació per a una nova era.”
“El nostre sistema de salut és car; les nostres escoles han fallat a massa gent, la forma en què utilitzem l’energia reforcen els nostres adversaris i amenacen el nostre planeta”. “Aprofitarem les meravelles de la tecnologia per augmentar la qualitat de la sanitat i reduir-ne el cost”. “Utilitzarem el sol, el vent i la terra per alimentar els nostres automòbils i fer funcionar les nostres fàbriques”.
“Una nació no pot prosperar per molt temps quan afavoreix només als poderosos”. “I als que manegem el diner públic se’ns demanaran comptes”.
“Som una nació de cristians i musulmans, jueus i hindús i també de no creients”. “Al món musulmà, busquem un nou camí endavant, basat en l’interès mutu i el respecte mutu”.
“Els nostres treballadors no són menys productius que quan s’inicià aquesta crisi”. “Les nostres ments no són menys inventives, els nostres béns i serveis no són menys necessaris que la setmana passada, el mes passat o l’any passat”. “Als pobles de las nacions més pobres, ens comprometem a col·laborar amb vosaltres perquè les vostres granges floreixin i deixar que flueixin aigües netes; donar menjar als cossos desnodrits i alimentar les ments famolenques.”
“Tot això podem fer-ho. I tot això farem”

Joan Marti Casadella
Joan Marti Casadella

Mor als 72 anys Joan Fausto Martí i Casadellà 
L’església de Torroella de Montgrí, la seva vila natal, no va poder acollir en el seu interior el miler de persones que assistiren al seu funeral.
Va morir als 72 anys a l’hospital Sagrat Cor de Barcelona. Prové d’una nissaga que es remunta al seu besavi, fa més de 175 anys, i va convertir el negoci familiar en el Grup Fausto, amb empreses als sectors de la construcció i la promoció, la indústria, el turisme, la restauració i els serveis.
Ha estat vicepresident de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (FEPIME), membre del comitè executiu de Foment del Treball de Catalunya i membre de la junta directiva de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), i a partir d’inicis del 2005, va presidir la FOEG.

L’arquitectura gòtica, conferència  a càrrec de Francesc Batlle i Lloret
La conferència es portà a terme en el marc incomparable de l’església de Sant Genís, dins els actes en commemoració del 400 aniversari de la seva consagració.
La desenvolupà en un doble vessant: el de l’arquitectura gòtica nascuda a França al segle XII i utilitzada a Catalunya entre els segles XIII i XVIII, i les característiques i la història del temple de Sant Genís, que servia com a exemple i model. Alçat sobre l’antiga església romànica, la seva construcció s’inicià entre els anys 1306 i 1314, i s’emmarca dintre de les construccions religioses del gòtic català.
El seu tret més característic és la seva única nau, la tercera entre les més amples del Principat. Altres temples gòtics catalans que també tenen aquesta característica són els de la Jonquera, Santa Àgueda i Sant Domènec de Girona… El cor i la Capella Fonda són del segle XVI (renaixement) i la façana del segle XVIII (neoclàssica). L’ultima data, en el campanar mai acabat, és del 1808. El presbiteri i les làmpades són de Joan Pericot i el xiprer, símbol de benvinguda, i el banc en el lateral de l’entrada sud conformen un espai remarcable.
L’acte acabà amb l’entrega d’un record al conferenciant i un fort aplaudiment del nombrós públic assistent.

Joan Margall
Joan Margall

Les noves variants i la pèrdua de terrenys agrícoles
Unió de Pagesos denuncia que tal com estan previstes les variants de Torroella de Montgrí, Vilamacolum, Llambilles i Bordils es perdran fins a 700 mil metres quadrats de terrenys agrícoles. La nova carretera a Torroella és la que tindria un impacte més gran, tot i les modificacions que demana l’Ajuntament de Torrella de Montgrí. Només amb aquesta variant es destruiran 370 mil metres quadrats. Demana un replantejament del projecte, una proposta més integrada al territori, que no el trinxi i serveixi per mantenir l’activitat agrària. Una quarantena de pagesos van fer una marxa lenta amb 31 tractors i un camió entre Gualta i Torroella per protestar contra el projecte.
L’Ajuntament de Torroella diu que de les dues propostes presentades, l’opció pel nord és inassumible, s’acosta massa al nucli urbà i faria de barrera entre el poble i el Ter. Es decanten, doncs, per la variant sud. Tot i així, han presentat al·legacions per millorar-la. L’alcalde Joan Margall va demanar que “es conservin els traçats existents de carreteres i s’ampliïn, si cal, carreteres i el giratori. I es preveguin totes les mesures per evitar l’impacte sobre el sector agrícola”.
El propietari d’una de les finques afectades va indicar que acabava de pagar el nou sistema de regadiu, invertit en les xarxes antipedregada i que quedarà partida per la meitat si es fa l’opció sud. Considera que és necessària una variant, però no pot estar d’acord amb cap dels dos projectes plantejats.

Pla Local d´IgualtatPresentació del Pla Local d’Igualtat 2008-2011, de Torroella de Montgrí
A la sala de Tallers de Can Quintana, totalment plena, la regidora Dolors Bassa va presentar El Pla Local d’Igualtat, que conté la política de gènere que s’aplicarà en el municipi fins l’any 2011. Exposà les bases de partida, l’evolució de la dona que aconseguí el seu vot fa tan sols 78 anys i va donar la paraula a Cristina Salas, que féu una amplia exposició del treball efectuat, tant d’anàlisi i diagnosi com de les propostes que conté, la labor efectuada per les més de 40 persones que hi varen intervenir, tant de Torroella com de l’Estartit, de les associacions, així com especialment de Neòpolis, empresa de consultoria especialitzada.
Finalitzada l’exposició, prengué la paraula la presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), Marta Selva, que va fer un balanç d’aquest pla, manifestà la seva molt agradable sorpresa per la feina desenvolupada aquí a Torroella i l’ajuda que des de la Generalitat estan disposats a prestar. Va concloure l’acte l’alcalde Joan Margall, que va agrair l’assistència Marta Selva, així com la de tots els assistents.

Inauguració de l’exposició Simone de Beauvoir feminista i escriptora.
Tingué lloc a la Biblioteca Municipal Pere Blasi l’ inauguració de l’exposició sobre l’autora amb textos de Marta Segarra, cedida per l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya. Prengué la paraula Anna Almazan que va fer una documentada xerrada sobre l’escriptora i filòsofa (1908-1986), la seva vida en una època difícil per la dona, la seva relació de parella fundadora  amb Jean-Paul Sartre – el seu company principal al llarg de la seva vida- i l’adopció de Sylvie La Bon com a filla per poder-li cedir tots els seus drets i bens. I la seva obra destacant especialment El segon sexe, verdaderabíblia del feminisme, obra en dos volums Els fets i els mites i L’experiència viscuda.

Jornades cap a l´Independència
Jornades cap a l´Independència

II Jornades cap a la Independència
Tingueren lloc a Can Quintana aquestes II Jornades cap a la Independència, organitzades per la Secció Local d’ERC. La benvinguda anà a càrrec de Joan Radressa, i el senador Miquel Bofill, amb l’afirmació «Nosaltres podem perquè la independència és possible», va començar la presentació que donà pas a les dues conferències del programa del matí.
La primera, sota el títol d’Una nació una selecció, anà a càrrec de Xavier Vinyals, president de la Plataforma Pro Seleccions, i Xavier Albert Canal, president de la Federació Catalana de Rugbi. La segona, Progressant cap a la sobirania, amb Miquel Strubell, professor de la UOC, Elisenda Romeu i Xavier Altadill, portaveus de la Plataforma pel Dret de Decidir, i Enric Canela, portaveu de 10mil.cat i catedràtic de la UB, que explicà el naixement de 10mil.cat i els seus objectius.
A la tarda, la conferència La societat civil davant dels reptes del futur anà a càrrec de Vicent Sanchís, periodista i vicepresident d’Òmnium, i de Roger Buch Ros, politòleg i professor de la URL. Seguidament, en la taula rodona, conduïda per Josep Maria Pascual, i amb els ponents, s’atengueren les preguntes del nombrós públic.
La cloenda va ser a càrrec del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, que va fer un discurs en què destacà que “el camí cap al sobiranisme, lluny d’imitar els Estats-nació passats de moda que ens envolten, passa per la construcció seriosa, sense radicalismes extemporanis ni pallassades, d’un model català, únic al món, basat en la cultura i en la integració, no comparable ni amb Lituània, ni amb Escòcia, Flandes o Québec”

El nou xifrer d’en Navarro. Dos mesos desprès de la seva plantada, des d’Emporion, hem comprovat que ha arrelat i va creixent per mantenir viu un dels emblemes del nostre Montgrí.

Xifrer d´en Navarro