Joan Ferraté i Solé (Reus 1924 – Barcelona 2003), ha estat un dels més destacats teòrics i crítics literaris del nostre país, a més d’editor, poeta i traductor. Aquestes facetes derivaven, en ell, d’una mateixa pràctica: la lectura rigorosa.
Estudià Filologia Clàssica a Barcelona, però els difícils temps de postguerra el van portar a exercir com a professor a Santiago de Cuba, primer i a Edmonton (Canadà), després, fins al 1985.
Com a estudiós, va reunir els escrits vinculats a la seva concepció i metodologia d’anàlisi a Dinámica de la poesia (1968) i destaquen les seves lectures, traduccions o “apropiacions” d’altres poetes. Així, per exemple, a Lectura de “La terra gastada” de T.S. Eliot (1977), Les poesies de C. P. Cavafis (1987) o Llegir Ausiàs March (1992), es combinen la tasca del crític amb la del traductor, la de l’intel·lectual amb la del lector.
S’ha de dir també que Joan Ferraté va escriure una obra poètica rellevant, aplegada a Catàleg general: 1952-1981 (1987) i que la seva tasca és cabdal en la recuperació d’obra inèdita i en la mateixa projecció de l’obra del seu germà; Gabriel Ferrater.
Potser Joan Ferraté és poc conegut fora del cercles literaris però encara és menys coneguda la vinculació de la seva biblioteca personal amb Torroella de Montgrí.
Després del seu traspàs, els seus llibres van estar encaixats al seu àtic del carrer Ferran Puig de Barcelona, on es traslladà la seva filla Amalia, des d’Anglaterra. Posteriorment, a iniciativa de l’agent literària Carmen Balcells, els volums es traslladaren a un magatzem a Granollers on passaren prop de sis anys, entre 2005 i 2011. A partir d’aquesta data, Amalia Ferraté, que havia traslladat la seva residència a Pals, gesta el projecte “Enigmalia”, a la casa de la plaça Quintana i Combis, núm 7 de Torroella de Montgrí. Aquí, els llibres van ser repartits entre els pisos i les estances de l’edifici, on havien de tenir una nova vida, en un espai que es volia també d’intercanvi i trobada. Aquest pas per Torroella ha estat fixat en el documental Dol no hi ha més enllà ni desig entremig d’Esteve Subirah (2019)
Tanmateix, tant la filla com els marmessors del fons, van creure que calia cercar un lloc més adequat per a una biblioteca com la de Ferraté i és així com, després de diverses gestions i d’alternatives que no van tenir continuïtat, inclosa la permanència a Torroella de Montgrí, el fons es va traslladar el 2017 a la Biblioteca de la Universitat de Girona (UdG).
El 12 de gener de 2018, quinzè aniversari de la mort de Joan Ferraté, es va signar la cessió de la col·lecció, un acord enraonat que en permetia la preservació, catalogació i difusió, així com, d’alguna manera, l’ingrés de Joan Ferraté, a través dels seus llibres, a la universitat catalana.
En acabar el 2024, quan es compleix el centenari del seu naixement, el fons està catalogat i disponible per a estudiants i estudiosos d’arreu, incloent-hi també un fons d’arxiu remarcable, amb correspondència, diaris i documents de treball, que es poden consultar digitalitzats. Una selecció del fons es conserva a la Sala Joan Ferraté, un espai de reconeixement i de treball per als investigadors.
El Fons Joan Ferraté el conformen prop de 10.000 volums. Més enllà de la quantitat, allò que el fa impressionant és la completesa, l’abast en el temps i en l’espai o, en les llengües i literatures cobertes. Hi trobem des de literatura primigènia, sorgida amb l’escriptura a l’Orient Mitjà, fins a la més contemporània, i des de literatura catalana fins a xinesa, passant per la literatura anglesa, francesa, italiana, alemanya, etc. És, doncs una gran biblioteca literària. Pel que fa als gèneres, hi abunda la poesia, de totes les èpoques i en totes les llengües. Hi destaquen, per la seva singularitat, les col·leccions de poesia anglesa i xinesa, així com una excepcional secció, amb fronteres internes difuses, que inclou la teoria i la crítica literàries. la lingüística i la filosofia del llenguatge. En definitiva, es tracta d’un reflex de les capacitats, els interessos i la trajectòria d’un lector universal.
El Fons Joan Ferraté de la UdG és visitat i consultat sovint, és base per a la recerca i ha fonamentat també l’organització d’activitats com ara cursos d’estiu, jornades i exposicions físiques i virtuals.
Cal dir també que conservar, treballar i consultar el fons Ferraté representa una vivència exigent però també estimulant, fins i tot emocionant, pels tresors que amaga (primeres edicions, dedicatòries, manuscrits, etc.) i perquè ens convida a la lectura; a una forma de lectura a l’estil Ferraté: abnegada, solvent, responsable, preparada, intel·ligent, constant, competent… En paraules seves (Papers sobre Josep Carner, p. 78): “la lectura autèntica que de vegades practica la bona gent” .
