INTRODUCCIÓ
Adrià Arboix
Es presenta una selecció de microrelats, feta a partir d’un treball de 44 reflexions escrites durant el període de la pandèmia de COVID, que recull pensaments intimistes, raonaments pausats i pessics literaris aferrats a la natura, a la vida i al món interior d’en Pere Pérez, que tenen un doble mèrit: ens interpel·len i ens fan aturar a pensar.
Sempre amb un cert tel de fina i sana ironia, i també amb saviesa honesta, el seu regust horacià els dona brillantor i coherència, i fins i tot podríem trobar-hi una certa influència de Teòcrit, el gran precursor grec del geni d’Horaci.
Llegim-los bé i gaudim-ne, d’aquestes “Reflexions Horacianes”. Sense pressa. Ens donaran pau interior i goig literari.
M’he permès de remarcar textualment i de forma aleatòria algunes de les observacions que fa l’autor, a manera d’exemple.
“La natura omple fàcilment el meu món interior amb qualsevol petit detall”.
“La felicitat la podem aconseguir amb les petites coses que ens passen cada dia”.
“Observar silenciosament és una habilitat que tenim (molts animals) i que no està gaire valorada actualment, però a mi em resulta molt entretinguda i enriquidora”.
“La descolonització és la independència”
“Els viatges em semblen molt enriquidors però tenen el seu preu”.
Pere Pérez.
Cicle de vida
Fa alguns dies que han començat a florir les pereres de casa. En tenim tres: una de gran, una de mitjana i una de petita, tot i que les tres són plantades del mateix any.
Enmig d’un dia de boira gris, sembla que la llum surti de les seves flors blanques. Que maques que són!
Aquestes flors que ara transmeten una fortalesa desbordant faran el seu cicle de vida i desapareixeran donant pas a altres estats que faran el seu cicle de vida i…donaran pas a altres estats que faran el seu cicle de vida i…donaran pas a altres estats…i així successivament, fins qui sap quan!
Tinc la sensació que la natura funciona més per cicles repetitius que no pas per línies rectes. Cicles que potser no fan circumferències sinó espirals.
La natura omple fàcilment el meu món interior amb qualsevol petit detall.
Criteri
Avui tinc moltes coses al cap. Hi haig de posar ordre. L’ordre necessita criteri. El meu criteri és ambiciós: el que sigui essencial!
Però jo no volia pas dir res d’això. Volia parlar d’un albercoquer que he plantat, d’una estona que he estat al “chozo”, de viatjar en el temps, de la transcendència, de l’efímer, de la felicitat, de la primavera…
Hauré de buscar l’essència per algun racó i posar-hi ordre. Però l’essència sembla que ha de ser una cosa molt gran i avui he llegit que la ciència ha descobert que la felicitat es pot aconseguir amb les petites coses que ens passen cada dia. Diu l’article que la felicitat no l’hem de buscar, que ens ve quan gaudim del que fem. Jo ara ja la començo a notar una mica.
Descolonització
Avui li he anat donant voltes al titular d’un diari: “Descolonitzem el nostre pensament”. M’ agrada aquesta idea: “pensar per mi mateix”, en allò que visc en primera persona, pensar lliurement sense més condicionants que els naturals del meu entorn proper.
Crec que, a través dels mitjans de comunicació de masses, el món s’ha infiltrat en el meu pensament i ara porto a dins tot el seu pes. M’agradaria deslliurar-me’n d’aquesta càrrega; sentir que jo, petit, sóc a dins del món i no el món a dins meu. El món és enormement gran, complex i divers, però li han aplicat un tractament de reduccionisme a un grapat de tòpics, i l’han encabit dins del pensament humà, i això ens ha envaït i estem colonitzats.
Coneixent els estereotips que ens han injectat i fent-nos arribar determinades informacions, o potser instruccions, s’activen certes cadenes de pensament que ens orienten, com un ramat, cap els comportaments que convingui als interessos dels poders del moment. Així ens convertim en “massa” amb un pensament únic, en lloc d’individus amb pensaments diversos, discrepants, contradictoris i lliures. Hi ha diferència entre orientar-me jo mateix sobre el què vull fer o que m’orientin des de fora sobre el que haig de fer, el que haig de sentir, o desitjar, o somiar, o voler…
El progrés, la cooperació, la solidaritat, la col·laboració, la llibertat, l’harmonia, la pau no són el mateix que l’uniformisme, l’obediència, el conformisme, l’alienació, el seguidisme, la competitivitat, la inconsciència…
La descolonització és la independència.
Observació
Avui he observat els cirerers, les figueres, el taronger i aquella mena de mandariner que ens van regalar l’Èlia i en Nico el dia de les seves noces. Tots estan plens de primavera. Nous i tendres brots, poncelles, flors obertes, fulles incipients,… la natura rebrota sencera.
També he estat observant els pollets que ja són al galliner; alguns han pujat a les meves sabates i m’han fet sentir com en “Gulliver al país de Lil·liput”. En el meu món interior he rigut. Són molt divertits!
Avui he pres consciència que observar silenciosament és una habilitat que tenim (molts animals) i que no està gaire valorada actualment, però a mi em resulta una activitat molt entretinguda i enriquidora.
Viatge
Avui no hi ha ni inspiració ni reflexió. Tinc el món interior molt ocupat. Estem preparant un viatge. Un viatge per l’espai exterior, un viatge d’aquests que es necessiten cotxes, trens, avions…
Els viatges em semblen molt enriquidors, però tenen el seu preu.
