“Odisseu és un dels documents literaris més extraordinaris que existeixen a la literatura europea i internacional sobre la condició de l’exiliat i la seva rebel·lió vital.”
“Agustí Bartra és indubtablement un dels grans clàssics moderns de la literatura catalana.”
“L’obra de Bartra és una font inesgotable de lliçons poètiques, intel·lectuals i humanes.”
Sam Abrams (1952)
“Les grans obres no deixen d’interrogar-nos contínuament.”
“Fa escruixir, però fa segles que les coses humanes rutllen així, sota l’arrogància i el menyspreu.”
Lluís Solà (1940)
L’obra d’Agustí Bartra i Lleonart (1908-1982) abraça totes les possibilitats creatives de la literatura, des de la poesia fins al memorialisme, passant per la narrativa, el teatre, la crítica i la traducció en prosa i en vers. La seva esposa fou l’escriptora Anna Murià (1904-2002), amb qui va tenir els seus dos fills.
En la commemoració del quarantè aniversari de la mort de l’escriptor, es va recordar que Bartra va desplegar una de les obres més ambicioses de la literatura catalana del segle XX i es va integrar plenament en el món de l’Alta Modernitat internacional.
El prestigiós escriptor i crític literari estatunidenc Sam Abrams ens diu de Bartra que “per la profunditat intel·lectual de la seva obra, per l’abast de la seva visió humana, per l’ambició formal de la seva creació, i per la autoexigència moral”, és un exemple d’autor representatiu d’una època i de l’esperit de la condició humana.
Bartra, -ens diu- com Joan Maragall, Carles Riba o Salvador Espriu, pertany a aquest reduït grup d’escriptors especials per l’extrema humanitat, l’extraordinària fondària intel·lectual, la voluntat enciclopèdica, i la innovadora modernitat de la seva obra.
Bartra va seguir el camí de l’exili l’any 1939. Sempre va ser un desarrelat, un “outsider”, també per temperament personal i artístic. Va patir la brutalitat de la guerra i va passar per diversos camps de concentració (d’Argelers i d’Adge) essent testimoni directe de la seva deshumanització i crueltat, i va patir llargs anys d’exili.
És una llàstima que la cultura catalana no hagi sabut aprofitar més bé l’obra de Bartra, una de les veus més extraordinàries de la lírica catalana moderna, diu Abrams, ja que la seva extraordinària vàlua encara no ha estat universalment reconeguda. El poeta, però, sempre va afrontar amb tenacitat aquest cert buit que la crítica, el públic lector i el món editorial feien de la seva obra.
El poeta, dramaturg i traductor Lluís Solà deia que entre altres coses, el poeta és sobretot el que escolta, el que sap escoltar, el que sap escoltar profundament, persistentment, incessantment les modulacions dels vents que bufen sobre els grans boscos del present, del passat i del futur. I és evident que Bartra ho va fer i ho va saber fer.
No ens podem permetre prescindir de veus com les d’ Agustí Bartra, Clementina Arderiu o Anna Murià, reflexiona Abrams. “M’he dedicat a omplir aquesta mena de buits i llacunes”, ens recorda el crític literari. Perquè aquest fet és evident: “cap societat no pot resistir la pèrdua dels seus referents immediats i no tan immediats”, diu Solà.
El periple vital va influir significativament a l’ obra de l’escriptor que hi reaccionà per convertir la derrota en victòria, diu Abrams. I Odisseu, publicada l’any 1953, i iniciada en el desè aniversari de l’inici del seu exili personal, n’és el testimoni artístic, un dels documents literaris més extraordinaris que existeix a la literatura europea i internacional sobre la condició de l’exiliat i la seva rebel·lió vital contra la desaparició exigida pel seu entorn.
Bartra, amb la seva prodigiosa veu poètica, és un dels màxims exponents de la tradició vitalista de la poesia catalana que comença amb Maragall i continua amb figures com Carner, Riba, Josep Sebastià Pons, Salvat-Papasseit, Roselló-Pòrcel i d’altres, diu Abrams.
Com James Joyce, Nikos Kazantzakis, Derek Walcott o Louise Glück, Bartra va triar el paral·lelisme amb l’Odissea d’Homer, un referent clàssic d’abast universal, per vertebrar el seu gran discurs sobre l’exili, fent un ús creatiu i personal del seu contingut, modernitzant-lo i humanitzant-lo, diu Abrams, i on projectà les seves pròpies experiències com a home, com a poeta i com a exiliat.
A Odisseu, Bartra efectua un autèntic experiment postmodern, amb una mescla de gèneres literaris que combina narrativa, poesia i teatre en el decurs del seu text, els quals representen els tres gèneres diferenciats que formen la base fonamental de la nostra tradició literària des de Grècia i Roma. També hi ha un ampli mostrari de narrativa, des del relat curt al conte llarg, passant per la narració seriada.
Així mateix, el poeta planteja un amplíssim ventall de registres temàtics referents a la condició humana (la vida, la mort, el temps, l’amor, el desig, la memòria, la lleialtat, la felicitat, l’exili, el retorn, la solitud, la solidaritat, el destí), remarca Abrams. I tot això en un text dividit en cinc seccions generals que al seu torn es subdivideixen en vint-i-sis proses, poemes o diàlegs temàtics independents.
Com en tota la seva obra, d’una gran exigència, ambició i rigor, Odisseu pot servir com a lligam natural amb tots els grans debats internacionals sobre l’exili, la memòria històrica i la vida concentracionària, diu textualment Abrams. Perquè Bartra és també el poeta del futur, el poeta per al futur, no gaire llunyà quan el país estigui més recuperat i consolidat i menys ressentit.
Odisseu és en definitiva, el preciós document humà i artístic d’aquesta extraordinària superació davant de les adversitats distorsionadores i paralitzadores de l’exili. L’obra en el temps no ha fet més que guanyar en sentit, actualitat i aplicabilitat. És un autèntic luxe cultural el fet de poder disposar d’un llibre com aquest d’Agustí Bartra, un autèntic cant a la vida, una reafirmació de la dignitat, un decisiu triomf humà i literari sobre l’exili, segonsq Abrams. Ara potser més que abans ens fa falta el missatge enriquidor de Bartra a Odisseu. També com a raonable punt de partida en el procés de necessària recuperació d’aquest poeta immens, d’aquest gran clàssic universal.
Referències bibliogràfiques
- BARTRA, Agustí. Odisseu. Proa (ed) Barcelona, 2008.
- ABRAMS, Sam. “Pròleg”. A: Bartra, Agustí. Odisseu. Proa (ed). Barcelona 2008. Pàg 7-28.
- BARTRA, Agustí. L’arbre de foc. Adesiara. Martorell, 2015.
- GAILLARD, Valèria. “Un autor castigat”. A: El Punt Avui, 14 de febrer de 2016, pàg. 57.
- BONADA, Lluís. “D. Sam Abrams i Adesiara Editorial rescaten el llibre que presideix l’obra poètica d’Agustí Bartra”. A: El Temps, núm. 1656, 8 de març de 2016, pàg.74.
- ARBOIX, Adrià. “Agustí Bartra (1908-1982) i el seu poemari L’arbre de foc: el redescobriment d’un clàssic”. Emporion 26 de juliol del 2016 https://emporion.org/agusti-bartra-1908-1982/
- ABRAMS, Sam. “Agustí Bartra. La veu total”. A: “D.Sam Abrams, el compromís amb la literatura” d’Isabel Graña Zapata (ed.).Lleonard Muntaner, Editor, Mallorca, 2022, pàg 82-83.
- BARTRA, Agustí. L’evangeli del vent. Adesiara. Martorell, 2018.
- BARTRA, Agustí. Crist de 200.000 braços. Lleonard Muntaner Ed. Palma, 2008.
- SOLÀ, Lluís. “Agustí Bartra i la qüestió de la llibertat”. A: BARTRA, Agustí. “Crist de 200.000 braços”. Lleonard Muntaner, Ed. Palma, 2008. Pàg. 177-192.
Article de Pere Calders a la revista Pont Blau sobre l’obra d’Agustí Bartra. “L’Odisseu d’Agustí Bartra”, publicat al número 11, al setembre de 1953, pàgines 212-213. En aquest article, Calders ressenya el llibre “Odisseu” de Bartra, destacant-ne la importància i la qualitat literària. A més, celebra l’aparició de la col·lecció “La Fona”, de la qual “Odisseu” és el primer títol, i subratlla la seva significació en la continuïtat de la literatura catalana a l’exili.
https://drive.google.com/file/d/1kwLi3wAMYL68oj-qCjpcpoXlff–Rnp0/preview
